El meu avi era masover a una casa de pagès a Maçanet de la Selva, i el meu pare era el petit dels seus cinc fills. Allà tothom treballava molt però mai ningú va pensar que tenia un lloc de treball, i molt menys que tenia uns drets laborals. És normal donat que vivien en una economia agrícola gairebé de subsistència, i tot el desenvolupament del que avui coneixem com a relacions laborals es va desenvolupar a partir de la Revolució Industrial i l’accés massiu de la població al treball de la fàbrica, que la Viquipèdia diu que va començar a Anglaterra el s. XVIII però resulta que a alguns racons de casa nostra tot això no va passar fins a gairebé 200 anys més tard, ja a la segona meitat del s.XX.
"Sense diners no pots viure en societat, i l'única manera legal d’obtenir diners és treballant o heretant. Així que si vols viure en societat necessites un lloc de treball. Aquesta és una de les grans conseqüències socials de la Revolució Industrial"
El meu avi i els meus oncles treballaven de valent cada dia i a canvi obtenien tot allò que necessitaven per viure: ous, llet, patates, llenya, bales de palla... i si faltava alguna cosa que ells no poguessin generar anaven el dimecres a mercat i ho bescanviaven. Poques coses es resolien amb diners i gairebé tot consistia a obtenir un producte directament, i si no a plaça a mercadejar. Avui els seus néts ja no podem fer res sense diners. Els diners són indispensables per accedir al menjar, a l'habitatge, a l’energia, al lleure... a tot. Sense diners no pots viure en societat, i l'única manera legal d’obtenir diners és treballant o heretant. Així que si vols viure en societat necessites un lloc de treball. Aquesta és una de les grans conseqüències socials de la Revolució Industrial: el lloc de treball com a mecanisme per obtenir allò que necessites per viure. El treball com a mecanisme d’integració social.
El contracte social del s.XX s’ha construït al voltant del treball: si tens un lloc de treball cobres diners, si tens un lloc de treball estàs assegurat, si tens un lloc de treball tens dret a posar-te malalt, si tens un lloc de treball et podríem concedir un crèdit... si tens un lloc de treball estàs dins el contracte social i ets un ciutadà amb drets. I si no tens un lloc de treball vas directe a la beneficència. Qui no té un lloc de treball té un problema i necessita ajuda. Qui no té un lloc de treball està malalt, o és massa vell, o no sap fer res massa bé. El treball com a mecanisme de posicionament social, com indicador qualitatiu de qui ets i com et van les coses.
"Si tens un lloc de treball estàs dins el contracte social i ets un ciutadà amb drets"
La gent es prepara per accedir a un bon lloc de treball. Cal un bon currículum, calen bones referències, i calen certificats que acreditin allò que saps. Les Universitats han caigut en aquesta trampa i durant el s.XX s’han convertit en certificadores preocupades per formar els treballadors que les empreses demanden, més que a ciutadans crítics o persones curioses i compromeses. Però alguna cosa s’ha trencat: els nostres fills no només tenen un títol universitari sinó que a més a més tenen un o dos màsters, idiomes, estades a l’estranger, bones referències... i la realitat és que molts no troben feina, i els que la troben majoritàriament cobren clarament per sota dels mil euros. S’ha trencat el contracte social: el lloc de treball ja no és garantia de poder viure en societat. El sou que et donen per treballar ja no és suficient per pagar l'habitatge, l’energia, el menjar i el lleure. Tenim segments importants de la població en condicions de pobresa malgrat tenir un lloc de treball. I alguns són els nostres fills, que de moment ho van tirant endavant perquè els podem ajudar (viuen a casa fins als trenta anys, carmanyola els dilluns, i ara el regal de Nadal són diners).
Com diu Tom Malone, “el meu pare va tenir la mateixa feina tota la seva vida, jo hauré tingut set feines diferents al llarg de la meva vida, i el meu fill tindrà set feines diferents a la vegada”.
Si en llegir la frase de Malone heu pensat que el seu fill serà un precari aneu equivocats. Si té set feines a la vegada el seu fill serà un dels bons. Algú a qui volen a set llocs, que té set ecosistemes d’on li poden sortir noves oportunitats, que té set relacionals. Algú que si perd una de les set feines encara li'n queden sis. Algú que aprèn coses diferents a llocs diferents. Algú que segurament no fa el mateix a tots els llocs, i per tant sap fer més d’una cosa. Set treballs de dos o tres-cents euros són quasi dos mil euros. El fill de Malone no és un precari. El veritable precari és qui té només una feina. Una única feina que en tractar-se d’algú jove segurament no serà a jornada completa, serà eventual, i segur que serà per sota dels mil euros. I a més, qualsevol divendres li diran que els sap molt greu però que el dilluns ja no vingui, que el fan fora perquè han rebut un mail de la central dient que hi ha problemes a Singapur i que en sobren trenta, i que ell els agrada molt però malauradament ha estat un dels darrers en arribar. El veritable precari no és qui té set feines, sinó qui només en té una.
"El veritable precari no és qui té set feines, sinó qui només en té una. El que és precari és que els nostres Estats i les seves lleis no garanteixin drets dignes a qui té set feines"
El problema és que el sistema només entén bé les relacions laborals si tens un únic contracte de treball, i millor si és indefinit. Si tens set feines tens un problema per administrar les regles de joc. Es poden tenir set contractes a la vegada? Cal ser autònom per poder emetre factures? Quan estàs assalariat et liquiden l’IRPF, t’ofereixen plans de formació subvencionats per la Tripartita, et donen d’alta a la Seguretat Social, tens drets i ajuts si et poses malalt o et quedes a l’atur. Però si tens set feines... com funciona tot això? De sobte, si no tens un contracte laboral els teus drets grinyolen. Proveu a llogar un pis sense poder ensenyar un contracte laboral.
Segons dades del Ministerio de Trabajo, el 2018 a Espanya nou de cada deu contractes de treball varen ser de naturalesa temporal, i un 40% dels contractes varen ser un període inferior a un mes. Gairebé un 30% de la població activa no sap què és un contracte indefinit, i la xifra no para d’augmentar. El treball indefinit s’està morint, i amb ell el contracte social que administrava els nostres drets i deures. Tenir set feines a la vegada no és precari, fins i tot hi ha qui ho prefereix, el que és precari és que els nostres Estats i les seves lleis no garanteixin drets dignes a qui té set feines.