Durant l’any i mig que fa que ocupo el càrrec de secretari general de Cecot he tingut l’oportunitat i la sort de participar activament de nombroses reunions i sessions de treball amb les que conèixer de primera mà el nostre teixit empresarial i els reptes i necessitats dels diferents sectors d’activitat. Aquestes trobades m’han servit, a més, per escoltar les diferents propostes per impulsar la reactivació econòmica de la Catalunya post-covid i per detectar necessitats en aquests moments d’enorme transformació.
El cert és que les empreses afronten un període d'enorme incertesa provocat per la confluència de factors com la crisi de subministraments, l'encariment del cost de l'energia, la deriva inflacionista, la manca de personal qualificat en determinades posicions, etc. Sota aquest entorn tan volàtil i inestable costa molt definir plans de reactivació i, per aquest motiu, ara més que mai, cal escoltar a l'empresariat per oferir-los solucions efectives que aportin estabilitat en la presa de decisions.
Quan parlem amb les empreses del Vallès, una de les regions més industrialitzades del Sud d'Europa, hi ha una constant que genera indignació i unanimitat: la manca d'infraestructures de mobilitat interna i de connexió amb altres territoris que afecta directament als plans estratègics i, consegüentment a la presa de decisions. I dins la llista d'infraestructures que manquen al territori en destaca una que genera consens i que es podria implementar de manera àgil i ràpida. Parlo de la connexió de la B40 entre Terrassa i Abrera i que, d'ençà que van començar les obres l'any 2009, ha patit endarreriments rere endarreriments i ha alimentat la desafecció de l'empresariat amb l'administració pública. Un continu d'"ens enganyen" i "ens prenen el pèl".
Hem decidit sortir dels despatxos i dels centres de treball de les nostres empreses per dir públicament que ja n'hi ha prou d'incompliments!
Situats a maig del 2022, restem pendents de poder inaugurar els 6,2 km que hi ha entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls. Una infraestructura cabdal per connectar el Vallès i el Baix Llobregat. Aquest tram de la B40, malgrat tenir els deures fets des del 2006 i formar part dels comptes públics des de llavors, va passant de pressupost en pressupost com una condemna permanent als PGE. Posats a parlar de reimpulsar la nostra economia i de reindustrialitzar Catalunya, com ens podem permetre que els dos motors industrials del país, el Vallès i el Baix Llobregat, no estiguin ben connectats? Les tres comarques representen tan sols el 6% del territori català, però concentren el 28% de la població i gairebé el 30% del PIB i dels llocs de treball.
La inversió del tram Terrassa-Abrera de la B40 està més que justificada econòmicament en tots els àmbits possibles: tant per la mobilitat al territori, com la previsió de la reducció d'emissions de CO2, la disminució de l'accidentalitat a carretera i l'increment de competitivitat empresarial i creixement econòmic. Només cal revisar l'estudi que va fer l'Institut Cerdà l'any 2015 sobre l'impuls de la Ronda Vallès que projecta una disminució de la sinistralitat (reducció de més de 6,5 accidents anuals) i un estalvi de gairebé 24 milions d'euros anuals, amb un impacte macroeconòmic a Catalunya de 252 milions d'euros.
La darrera previsió que contempla el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per a la finalització d'aquest tram és el 2023. Una nova data que el teixit productiu i empresarial del Vallès ens prenem amb les reserves i la incredulitat que comporten la falta sistemàtica de compliments en les darreres dècades. Sobretot des de l'inici de les obres, ara ja fa tretze anys. És per això que hem decidit sortir dels despatxos i dels centres de treball de les nostres empreses per dir públicament que JA N'HI HA PROU D'INCOMPLIMENTS!