Fidel, Francesc i Felip

Els darrers dies del 2014 ens han portat un trio de notícies que, a causa de les habituals informacions nadalenques, no han tingut el ressò que es mereixen. En una setmana han canviat, radicalment, les formes i maneres de parlar i resoldre els temes més sensibles i, alhora, rellevants, de Cuba ,el papat, i la monarquia espanyola.

El 17 de desembre, després de 55 anys de bloqueig econòmic, comercial i diplomàtic, els Estats Units d'Obama i la Cuba de Fidel Castro, a través del seu germà Raül, inicien la tornada al restabliment de les relacions diplomàtiques i comercials. No és pas aquest un fet menor, doncs, si fructifica com és previst, és el principi d'un important canvi en els equilibris de blocs a Llatinoamèrica.

Els règims que tenen el suport rus, xinès o iranià, per culpa de la profunda baixada del preu del petroli, provocat per les potències del golf per a fer impossible l'explotació, a altres indrets, de la producció de petroli i gas per fracking, que els hi faci perdre el control d'aquesta matèria primera fonamental, deixaran de generar alts dividends a països com Veneçuela, l'Equador, o Bolívia, entre d'altres. La qual cosa provocarà una recerca de nous partners que els hi permetin continuar ingressant diners per al seu producte estrella, o replantejar-se les seves relacions internacionals, per a sobreviure a la davallada dels preus, i per tant, d'ingressos de l'Estat.

També, i des de l'estricte prisma cubà, l'aixecada de restriccions els hi permetrà l'intercanvi de mercaderies i serveis amb la potència del nord i la resta del món, accedir a tecnologies punta, i incrementar la inversió estrangera, que podrà esdevenir en la posada al dia de Cuba en múltiples àrees, fins ara impossibilitada per la manca de tecnologies, productes i serveis. I tot això gràcies a la intermediació, fonamental, del Papa Francesc.

I tot parlant del Papa Francesc, el 22 de desembre, al tradicional missatge de Nadal als representants de la Cúria Romana (conjunt d'òrgans de govern de l'església catòlica) , va aprofitar per a deixar anar un seriós advertiment i suggeriment de necessitats de canvi, recollit en el que va anomenar les 15 malalties del catàleg que, segons ell, aguaiten la Cúria.

Menys macos i bonics, els hi va etzibar una relació d'actuacions inadmissibles que, entre d'altres recollien clares indicacions de corrupció com els números 8) "L'esquizofrènia assistencial" de qui crea un món paral·lel i viu una vida amagada i sovint dissoluta; 13) "L'acumulació" de béns materials i riquesa per compensar el buit existencial al cor; 14) "Actuar en cercles tancats" que afavoreixen els amics; 15) "El benefici mundà i l'exhibicionisme, transformant el servei en poder i aquest en mercaderies, per persones capaces de calumniar, difamar i desacreditar als altres per a exhibir-se i demostrar el seu poder". 

Aquest missatge del Papa Francesc s'entén com a part del seu projecte per a transformar, profundament, l'Església, començant per canviar la Cúria Romana. I, finalment, el 24 de desembre, Felip de Borbó, al seu primer missatge de Nadal com a rei, va dir : "Al mes d'octubre deia que necessitàvem referències morals a les quals admirar, principis ètics que reconèixer i valors cívics a preservar. A tot això cal afegir una profunda regeneració de la nostra vida col·lectiva i que la lluita contra la corrupció és un objectiu irrenunciable. Cal tallar de soca-rel i sense contemplacions la corrupció."

Segurament, juntament amb les seves paraules sobre Catalunya, és la primera vegada que sentim a un cap d'Estat dir les coses pel seu nom, sense eufemismes. Que els tres desitjos expressats en aquestes notícies arribin a bon port, per al bé de tothom.
Avui et destaquem
El més llegit