L’optimisme, un estat o una actitud? Encara que es defineixi l’optimisme com una actitud a veure i jutjar les coses des del vessant positiu, pot esdevenir en un veritable estat, com aquella dita “aquest noi/a és positiu de mena”. Al fet que les persones tinguin certa predisposició genètica no els treu que puguin potenciar el seu optimisme aprenent de les vivències que afronten al seu dia a dia.
Avui dia l’entorn és incert, vulnerable, posa realment a prova la capacitat de resistència que tenen les persones, de vegades fins i tot al límit. S’haurà d’estar atent a les preocupacions que provoca el mateix cos, l’entorn i el moment, però especialment serà bo ocupar-se de l’aquí i ara, d’engrescar-se per aquelles notícies positives, que encara que n’hi hagin poques i costin de trobar seran prou importants perquè animaran a tenir esperança, reforçar la confiança i els aprenentatges per quan passi tot plegat.
"Especialment serà bo ocupar-se de l’aquí i ara, d’engrescar-se per aquelles notícies positives, que encara que n’hi hagin poques i costin de trobar seran prou importants"
A més, l’optimisme es pot potenciar modificant en alguns casos, fins i tot, l’escala de valors personals de cadascú, d’enfocar-se més enllà del que provoca plaer a curt termini, a buscar la felicitat a llarg termini. La bioquímica del cervell demostra que el plaer (dopamina) i la felicitat (serotonina) van sovint per camins diferents. La dinàmica del plaer pot convertir a les persones en addictes, a buscar de manera contínua indicadors, sovint quantitatius, “que portin a una veritable carrera d’obstacles”; en canvi els mecanismes que fan possible la felicitat són més sostenibles, més qualitatius i congruents amb un estat d’ànim més reposat, positiu i optimista.
Però quin és l’antídot per ser optimista? El que diferencia realment una persona d’una altra passa per la capacitat d’auto-gestionar el seu estat intern, el seu recurs més valuós: com és capaç de modificar i canviar els seus pensaments i creences negatives a positives, de modificar les seves emocions i sentiments, traduir-los tot plegat a comportaments positius i desitjables. A no deixar-se influir negativament més del compte pels altres i pel seu entorn. Reforçar el seu estat intern el portarà a tenir més recursos, una major resiliència davant les situacions adverses, menys estrès, i per tant una millor biologia per la reducció del cortisol, i no debilitació del seu sistema immunològic.
Per arribar a ser optimistes de mena, les persones han d’augmentar el seu grau d’autoconeixement i prendre consciència dels seus actes. Aprendre a abandonar el modus supervivència, “el que pensen i fan sempre que els fa sentir còmodes”, pel modus creixement, “arriscar-se a ser protagonistes amb el que poden arribar a pensar i fer, prendre consciència que poden assolir resultats diferents i més positius a com ho han fet sempre”.
Als moments que estem vivint, mantenir un estat d’ànim positiu no serà fàcil, semblarà en alguns moments que “nedem a contracorrent”, però sovint les oportunitats surten quan hi ha reptes a superar; i si a més a més gaudim d’alguna d’aquestes notícies positives, encara que siguin poquetes i amagades, ens ajudaran a reforçar l’optimisme i l’estat de salut.