30 anys de web, milions de petits canvis poderosos

Els petits canvis són poderosos deia el Capità Enciam. I en això també coincidia amb Tim Berners-Lee, el creador de la web. La data de la seva creació se situa al 1989, ara fa 30 anys i dimarts en vam celebrar l’aniversari. Els que heu viscut sempre amb Google us semblarà estrany un món sense web; un món on encara hi havia apostes de bar sobre si un actor sortia en una pel·lícula o sobre els gols d’un jugador del Barça. Això (i la nostra vida) va començar a canviar a principis dels 80 quan un jove enginyer del CERN va resoldre un problema que tenia de gestió d’informació.

Al 1984 el problema de Tim Berners-Lee era gestionar múltiples projectes de recerca amb la participació de molta gent, distribuïda en diversos centres a tot Europa. Diferents participants utilitzaven sistemes, programes i formats distints en una torre de Babel digital impossible de gestionar. El petit canvi va ser apartar-se del centre i ser un més de la teranyina d’informació (web).

"Hi ha un detall que s'esmenta poc: la web és de franc. Berners-Lee i el CERN van decidir obrir la tecnologia i no posar-hi royalties per a la seva utilització"

Tim Berners-Lee escrivia: “Els sistemes d’informació comencen petits i creixen. Comencen aïllats i es fusionen. El nou sistema haurà de permetre els sistemes existents d’enllaçar-se sense cap entitat central de coordinació”. El truc era que el seu equip no mantindria un servidor central amb tota la informació dels equips dels projectes, sinó que cada equip es mantindria el seu i enllaçaria amb els altres. A partir d’aquí “només” li va faltar programar el primer navegador, el primer servidor web, un llenguatge per fer webs (HTML) i un protocol d’intercanvi d’informació entre servidors i navegadors (HTTP).

Això sol, ja representaria un canvi tectònic pel que fa a la distribució de la informació, però segurament només hauria estat una solució tecnològica de tantes. I aquí acabaria la crònica del 30è aniversari del web. Però els canvis que tenen impacte social sovint són invisibles i el del naixement del web és un d’aquests. Hi ha un detall que poques vegades s’esmenta quan parlem del que va passar l’any 1989 al CERN: la web és de franc. Si avui podeu llegir aquest article, dissenyar webs, consultar la Viquipèdia, “lanzar Twitters” i veure vídeos de gatets és perquè Tim Berners-Lee i el CERN van decidir obrir la tecnologia i no posar-hi royalties per a la seva utilització. Aquest petit canvi és que és realment poderós.

Al 1989 al CERN la informació era impossible de gestionar, distribuïda en innombrables centres, ordinadors i formats. Tim Berners-Lee va resoldre el seu problema i alliberant la tecnologia va resoldre el de milions de persones: el de l’accés lliure i la creació d’informació. Avui, 30 anys després la World Wide Web que va pensar el seu creador està compartimentada pels Google, Apple, Facebook, Amazon, Baidu, Alibaba i Tencent que en tenen les claus; que ho sigui només depèn de com la fem servir, i què fem servir, en definitiva, depèn dels milions petits canvis dels 4.100 milions d’usuaris que la fem servir cada dia.

Més Informació
Les portes del darrere
MWC: 5G, IA i la Renfe
El judici transmediàtic: entre Kuleshov i Twitter
Avui et destaquem
Comentaris