Erasme de Roterdam ens diu que "Eduquem les criatures ben aviat en les lletres", Elon Musk que a les nostres smart cities només hi circularan cotxes autoconduïts i Josmar que tot plegat és super-fort. Tots tres filòsofs tenen raó.
A la paraula smart city li està començant a passar el mateix que a ciberespai: tothom la feia servir quan no n'enteníem ben bé el significat i ara que sabem de què ha caigut en desús. Auguro que quan les ciutats siguin veritablement intel·ligents, el terme smart city ens farà tanta gràcia com ara ens fa ciberespai.
"Auguro que quan les ciutats siguin veritablement intel·ligents, el terme smart city ens farà tanta gràcia com ara ens fa ciberespai"
Segons diferents classificacions i anàlisis Barcelona és una ciutat intel·ligent, de les més intel·ligents del món o la més intel·ligent segons l'informe llegim o el nostre nivell de cofoisme. És clar que si per feina viatgeu amb rodalies, entreu cada dia per les rondes o agafeu avions us costarà de creure. A l'hora de quantificar com d'espavilada és una ciutat els estudis avaluen aspectes com la densitat de xarxa Wifi pública, el nivell de connectivitat i l'eficiència de l'enllumenat públic, la dels sistemes d'eliminació de residus i el nivell de soroll dels camions, les emissions de la xarxa d'autobusos, la xarxa de sensors de soroll i qualitat de l'aire, les xarxes de mobilitat de darrer quilòmetre com el Bicing i el nombre d'esdeveniments tecnològics rellevants entre altres paràmetres. I sembla que Barcelona està bé en tots aquests indicadors.
Però hi ha un elefant a la ciutat, un que no surt en cap d'aquests informes i que a parer meu és la clau de volta de tot: el del cotxe connectat autònom. No cal entrar massa en els avantatges per la mobilitat i per la salut de les persones que tindria una Barcelona on només hi circulessin cotxes autoconduïts. Tampoc cal esmentar els beneficis econòmics que una transformació d'aital envergadura comportaria. Em quedaré amb el debat filosòfic, ètic i social que planteja una ciutat de veritat intel·ligent plena de vehicles autoconduïts.
Un vehicle autoconduït és un robot intel·ligent en el sentit estricte del terme: té coneixement del seu entorn que és capaç d'alterar amb les decisions no supervisades. La munió de sensors, càmeres, làsers, lidars, GPS, giroscopis, connexions 4G o 5G amb el que estan equipats els vehicles autoconduïts són els sentits que els permet de conèixer el seu entorn, un entorn complex, canviant i sobretot imprevisible.
La representació espaitemporal del món que els envolta ha de tenir prou resolució perquè els permeti prendre decisions de vida o mort en microsegons. Dit d'altra manera, un vehicle d'aquest tipus té un mapa del seu entorn i una capacitat de predir el que hi passarà que no té ningú més en aquell moment i lloc. Ara sumeu-hi la resta de vehicles, multipliqueu-ho per les seves capacitats sensorials i computacionals i eleveu-ho al nombre de connexions possibles que poden fer entre ells per intercanviar-se informació i coneixement del món.
No cal ser Kant per veure que passada la dèria pel terme smart city el debat ja no és tecnològic, ni econòmic sinó filosòfic. Si li demaneu a un tecnòleg, us respondrà que si és tecnològicament possible, s'ha de fer. Si li pregunteu a un economista, us dirà que si és rendible s'ha de fer. Si li pregunteu a un filòsof, no us respondrà sinó que serà ell qui us faci la pregunta. I la pregunta que ens hem de fer davant qualsevol canvi tecnològic és "a canvi de què?". La tecnologia no dóna mai res de franc (un debat que ja ve d'Aristòtil).
"En una societat postdigital nosaltres serem (encara més) part del gran processador d'informació que és la ciutat intel·ligent"
A canvi de què tindrem una ciutat intel·ligent de veritat? Ras i curt, a canvi de tot. A la societat industrial, per beneficiar-nos dels serveis comuns i de les economies d'escala de les ciutats vam haver de renunciar a bona part de la nostra intimitat. A la societat digital, per gaudir d'accés a informació al moment, geolocalitzada i personalitzada hem renunciat a les nostres dades; a la poca intimitat que ens quedava. En una societat postdigital nosaltres serem (encara més) part del gran processador d'informació que és la ciutat intel·ligent.
La informació que els milers de vehicles autoconduïts tindran de nosaltres —on som, qui som, què fem i què farem— i el coneixement que de totes aquestes dades se'n pugui extraure fan que l'smart city (el concepte) sigui un tema de més interès ètic i filosòfic que tecnològic i econòmic. Si no ens fem les preguntes correctes ara que toquen l'única pregunta que podrem respondre serà si volem Un món feliç o 1984?