Davos i els experts en tempestes perfectes

L’economia global s’aboca a la tempesta perfecta aquest 2019. Tensions entre les grans potències pels tractats de comerç, desacceleració del creixement de l’economia global, el deute global al voltant del 225% del PIB —nivells pre-crisi del 2008—, i tot i que la desigualtat global s’ha reduït, les creixents desigualtats internes de molts països han fet desaparèixer la confiança i la cohesió social, els valors on se sustenta la democràcia. Un món cada cop més fragmentat que després d’un període de globalització comença a divergir dificultant la cooperació necessària per a fer front als reptes globals. Dos d’aquests reptes són l’escalfament global i l’impacte de l’automatització en el mercat de la feina. Si arriba un repte global com la darrera crisi, la cooperació i el suport necessaris per fer-hi front podria no existir aquest cop. El populisme, les tensions comercials i les desigualtats socials són els tres principals riscos per aquest 2019. No és l’entradeta d’un telenotícies de Tele 5, és el resum de l’Informe Anual de Riscos Globals del Fòrum Econòmic Mundial.

En la trobada anual a Davos del Fòrum, aquest any s’hi trobaran els millors economistes del món, pensadors de tota mena i afiliació, polítics, empresaris, banquers i societat civil per veure com podem donar resposta a tots aquests reptes. Sembla que la resposta passa per repensar el capitalisme (sigui el que sigui que vulgui dir això) que és un concepte que ja fa sis anys que el sento.

"Els indicadors actuals per mesurar el benestar i el valor econòmic sembla que no encaixen bé en una economia basada en l’abundància com la digital"

En paraules del fundador i president del Fòrum Econòmic Mundial l’economista i enginyer Dr. Klaus Schab això només es pot fer des d’una aproximació multidisciplinària, global, conscient, amb els objectius clars i amb la implicació de tots els actors de la societat (heu de dir stakehoders aquí). En aquest sentit el Fòrum proposa quatre mesures:

Trobar un sentit compartit

La necessitat de trobar un nou contracte social que davant la globalització i els canvis tecnològics aportin un sentit a les persones i els doni una seguretat econòmica. Hi ha una causalitat entre els riscos per aquests 2019 i els canvis tectònics que les tecnologies provoquen en les societats, siguin en economies avançades o en economies en desenvolupament. Com podem fer que els beneficis de tecnologies exponencials com la IA o la supercomputació siguin font de benestar per a tothom i no de desigualtat? És clar que la solució passa per uns objectius que han de ser comuns i globals.

El valor de les coses

Els indicadors actuals per mesurar el benestar i el valor econòmic sembla que no encaixen bé en una economia basada en l’abundància com la digital. El coneixement d’economia tradicional funciona molt bé a l’hora de gestionar recursos escassos però tenim molt poca experiència en béns infinits. Com mesurem el valor de la Viquipèdia? Com sabem quins dels canvis econòmics i socials que Google ha provocat són beneficiosos i quins no? I Amazon? Si porto el meu fill a l’escola no contribueixo a l’economia, però si li ho encarrego a una mainadera sí, quan en realitat en el primer cas se suposa que el servei haurà estat millor (paradoxa de Pigou).

La concentració i l’efecte plataforma

Les plataformes digitals ofereixen als consumidors nous serveis, més opcions i a uns costos més reduïts que els canals tradicionals. L’efecte plataforma diu que com més gent utilitza aquests serveis millors són i que com millors són, més gent atrauen. Tot això en un model de negoci global, fàcilment escalable i amb cost marginal zero. Però, a banda de consumidors també som productors i qualsevol canvi en un sector té efectes en la resta. El Fòrum proposa cinc aproximacions per gestionar la concentració digital produïda per l’efecte plataforma:

  1. Millora i adaptació de les regulacions actuals però no fer regulacions ad-hoc ja que les plataformes són al cap i a la fi empreses com les altres.
  2. Establir noves mètriques per mesurar l’impacte de la concentració de mercats en l’economia de plataforma.
  3. Utilitzar la tecnologia per reduir barreres d’entrada.
  4. Fomentar la creació d’alternatives.
  5. Revisar el marc regulador en profunditat.

Mesures proactives de creació d’ocupació

L’automatització, la robotització, la IA i els algorismes en general són cada cop més competents en tasques que fins ara crèiem exclusives dels humans. Això té unes implicacions en l’economia, que ja en percebem l’impacte, però que ens és impossible de preveure’n les conseqüències. GM, Ford i Chrysler als 90 facturaven a Detroit el mateix que Google, Apple i Facebook a Silicon Valley avui, tret que el valor combinat en borsa de les tres darreres és del triple amb només el 10% dels treballadors.

Si som capaços de gestionar aquest impacte d’una manera correcta a nivell global aquests canvis podrien portar a la millora de l’ocupació i fins i tot l’abolició de la feina. Si no ho fem bé pot portar a més desigualtats i a més polarització de la feina. El Fòrum proposa en aquest sentit les cinc següents mesures:

  1. Incentivar la creació de feina centrant-se en sectors prioritaris com les TIC, l’energia verda, l’educació i l’atenció i pel camí fer una societat més cohesionada.
  2. Millorar l’educació, les habilitats necessàries i la creació de feines que juguin a favor de l’avantatge competitiu dels humans.
  3. Crear les condicions favorables per als sectors públic i privat per desenvolupar polítiques adequades.
  4. Establir noves mètriques per a entendre millor el nou mercat laboral.
  5. Assegurar que les noves feines són de qualitat incloent la feina en línia.

Del 22 al 25 de gener a la ciutat més elevada d’Europa acollirà economistes, pensadors, polítics, empresaris, banquers i membres societat civil que es trobaran per parlar dels grans reptes que tenim com a humanitat pel nostre futur immediat.

També hi assistirà el flamant president del Brasil Jair Bolsonaro que té la intenció d’explicar “un Brasil diferent a la resta del món”; ja ho van fer l’any passat Donald Trump i Theresa May, i un any abans el president xinès Xi Jin Ping, quatre dels millors experts en els riscos per aquests 2019.

Més Informació
Black Mirror: Frosties o McGuffins?
La dieta després dels canelons digitals
'Fake ads', meta-mercats i jo
Avui et destaquem
Comentaris