Al llibre Bold: How to Go Big, Create Wealth and Impact the World (Atrevit: com ser gran, crear riquesa i tenir un impacte en el món) el controvertit Peter Diamandis i Steven Kotler —futuristes— exploren l’impacte de les tecnologies exponencials en el futur de la humanitat. La seva tesi és que amb més ordinadors, més potents i més connectats, el canvi ja no és lineal sinó que és exponencial. Innova, fracassa ràpid, aprèn… i torna a començar; idees que gurús de tot tipus han repetit fins a l’extenuació i que, si són certes, ens estan portant molts maldecaps.
Al llibre hi surten les que es coneixen com les famoses “6 D de Diamandis”:
- Digitalitzat: tot allò que es digitalitza està sotmès al creixement exponencial que veiem en els ordinadors. La informació digital es comparteix i distribueix a la velocitat d’internet.
- Enganyós (en anglès deceptive): quan alguna cosa es digitalitza, el seu període inicial és enganyós ja que per a valors petits les corbes exponencials semblen lineals.
- Rupturista (en anglès disruptive): el mercat actual d’un producte és irromput pel nou mercat que crea la nova tecnologia exponencial, perquè les tecnologies digitals són més eficients i més barates.
- Desmonetització: poc a poc els diners s’aparten de l’equació, la tecnologia es fa cada cop més barata fins al punt d’arribar a ser de franc.
- Desmaterialització: els aparells físics desapareixen de l’equació. Tecnologies que fins ara eren aparatoses i costoses —càmera, GPS, vídeo, mapes— esdevenen programari que portem al mòbil.
- Democratització: un cop una tecnologia es digitalitza és accessible per a un nombre més gran de persones. Les tecnologies potents ja no són només per a governs, grans empreses o poderosos.
Estic convençut que a mesura que anàveu llegint les D anàveu assentint amb el cap, admirant la simplicitat del raonament, les dots d’observació empírica dels autors i fins i tot la bellesa plàstica de fer servir arguments que tots comencin en D (en anglès). Però també estic convençut que la darrera D, concretament la darrera frase, us ha sonat com un cop a l’agulla al tocadiscos. Quin gran colofó si fos cert.
Lluny de repartir poder, la digitalització l’ha concentrat
Dic que la sisena D rasca perquè lluny de repartir poder, la digitalització l’ha concentrat. Quan un producte o servei es digitalitza, o en general es serialitza, hi ha dues forces que hi actuen: la globalització i la concentració. Fixem-nos en el mapa operístic italià de principis del segle XX.
Cada comarca tenia els seu star-system de cantants d’òpera. Sens dubte eren els millors que mai ningú havia sentit (era un mercat local). Es guanyaven raonablement bé la vida i tot el que guanyaven ho gastaven a la comarca. Però, ai las, aquest panorama bucòlic de cantants de quilòmetre zero es va desfer com un terró de sucre amb l’arribada d’una nova tecnologia: l’enregistrament fonogràfic.
Qui sentia al gramòfon de l’ateneu del poble les veus d’Enrico Caruso o d’Amelita Galli-Curci s’adonava que el seu cantant local ja no era el millor del món. Si a més feia quatre números també s’adonava que pel preu d’un concert del tenor de la comarca es podia comprar un disc del millor tenor del món i sentir-lo còmodament a casa tantes vegades com volgués. Milers de cantants van haver d’anar a fer de cambrers i els beneficis es van concentrar en les estrelles globals i les seves discogràfiques.
El llibre de Diamandis i Kotke es va publicar el 2015 i ha envellit malament per culpa d’una D. Encara ha envellit pitjor l’anterior títol de Diamandis que porta per títol: Abundance: The Future Is Better Than You Think (Abundància: el futur és millor del que et penses).