Steve Jobs afirmava sovint que els ordinadors són les bicicletes de la ment. Jobs havia llegit un article del Scientific American de març de 1973 que explicava el rol central de la bicicleta en el desenvolupament de tecnologies com les dels coixinets i els pneumàtics que posteriorment es van aplicar en camps com l’automoció i l’aviació.
El que li va cridar més l’atenció va ser una gràfica comparativa que mesurava l’eficiència motriu de diferents espècies animals. L’animal més eficient és el còndor que és el que pot recórrer més distància amb menys energia. Els humans quedàvem al terç inferior de la taula superats per salmons i cavalls, i per damunt de gossos, conills i ratolins, un lloc discret per al rei de la creació.
Però el mèrit de l’autor de l’estudi (S. S. Wilson) va ser comparar l’eficiència motriu natural amb l’eficiència motriu artificial, la que ens ens donen els ginys de transport que els éssers humans hem construït amb les tecnologies que hem desenvolupat. Doncs resulta que una persona amb vambes (keds a Lleida) és molt més eficient que un avió de combat, que un helicòpter i que, fins i tot, un automòbil; però en canvi una persona en bicicleta és molt més eficient que qualsevol mitjà de transport mecànic, i supera a bastament el còndor. “I això és el que és per a mi un ordinador. Un ordinador és l’eina més notable que hem tingut mai, i és l’equivalent d’una bicicleta per a la nostra ment " deia Jobs.
"Un ordinador és l’eina més notable que hem tingut mai, i és l’equivalent d’una bicicleta per a la nostra ment " deia Steve Jobs
I ja fa quaranta anys que tenim a casa aquestes “bicicletes per la ment”, trenta que tenim connexió a internet, vint que tenim xarxes socials i deu que tothom en portem una a la butxaca. I això ens ha transformat, de la mateixa manera que coixinets i els pneumàtics de la humil bicicleta ens van transformar fent-nos més eficients que el còndor i van ajudar a desenvolupar indústries de propòsit general com l’automoció i l’aviació.
Però és son comparable una bicicleta i un ordinador més enllà de la plàstica metàfora de l’Steve Jobs? Sovint parlem del rol de la tecnologia i del seu paper suposadament neutral. “És segons l’ús que se’n faci”, afirmació del cunyadisme canònic que acostuma a precedir l’invariable: “un ganivet serveix per a tallar el bistec però també per a matar”. La comparació no aguanta el més mínim escrutini intel·lectual.
Un ganivet no té WiFi ni 4G; no forma part de cap xarxa de ganivets, no s’auto-esmola, no s’actualitza convertint-se en un sabre, ni talla més com més gent faci servir el seu ni tampoc no es posa a vibrar i a enviar-nos correus des del calaix si no el fem servir. Tampoc no és cert que les tecnologies siguin bones o dolentes segons l’ús que se’n faci; fa temps que hi penso molt, però no se m’acut cap bon ús d’un puny americà, una mina anti-persona o d’una bomba de Napalm.
Aquesta és la tesi del documental “The Social Dilema” de Netflix aplicada a les xarxes socials: els seus efectes nocius no són una externalitat negativa sinó que consubstancials al seu disseny. Diferents enginyers, directius, inversors i visionaris n’exploren l’impacte en el teixit social global. Des de les fake news a la influència en processos democràtics passant pel terraplanisme o la conspiranoia del moviment QAnon. El documental, tot i que en alguns moments tomba massa cap a un catastrofisme massa tecno-determinista, està ben explicat i compta amb la participació de gent de tant nivell i coneixement com la sociòloga i escriptora Shosanna Zuboff (“The Age of Surveillance Capitalism”), Tristan Harris (ex-ètic de disseny de Google), Jaron Lanier (precursor de la Realitat Virtual i visionari) o Sean Parker (co-fundador de Facebook). Sumats a ex-directius de Twitter, Uber i Pinterest entonen un mea culpa coral que en alguns moments recorden a testimonis penedits de la màfia, una màfia que fa servir likes enlloc de ganivets.
Tornant a la bici. Si vas a peu la única preocupació que tens és la de com de gastades estan les soles dels keds. En canvi si vas en bici necessites una manxa, greix per la cadena, un casc, unes fixacions als pedals, un calçat que s’adapti a les fixacions, una roba llampant, barretes energètiques, un garatge on guardar-la, un rellotge amb GPS que es connecti a internet, una aplicació d’esport per compartir les rutes i un compte a instagram per que la gent et faci més likes. El preu de ser mes eficient que un còndor en època de xarxes. I així amb tot.