L’Aida Domènech és una noia que ha fet un viatge a Sudàfrica amb la seva esposa i n’ha penjat unes quantes fotos a Instagram. Els temes de les seves fotos segueixen els deu manaments d’Instagram: selfies, fotos dels peus, amb acompanyant, sense, amb els locals, a platges desertes, a hotels de luxe, de menjars sofisticats, de roba de marca i de bicicletes rovellades. Aquests deu manaments es resumeixen en dos: la vida és meravellosa i jo sóc aquí i tu no.
L’Aida i la seva esposa, Alba Paul, han passat uns dies a Sudàfrica on han fet el que fa tothom que s’ho pot permetre, que és anar a hotels de luxe, fer un safari i fer fotos, moltes fotos. Fins aquí un viatge més explicat a Instagram. Els problemes, però, han vingut per una foto que ha penjat fent-se un bany d’escuma a l’hotel —omplir banyeres en un país que està en sequera és lleig i fer-ho a Ciutat del Cap, a un mes de quedar-se sense reserves, més—. Per si això no fos prou, també va fer un ‘Instagram moment’ on es veia una foto de tres nens d’un poblat fent els signe de la victòria amb les ulleres de sol que ella i la seva esposa els havien regalat: “Ara ja tenen les nostres ulleres de record, jo els seus somriures i el temps amb ells”.
Resulta, però, que l’Aida Domènech és també una marca a les xarxes —és la famosa Dulceida— que té més de 2,2 milions de seguidors només a Instagram. És aquí on s’acaben les comparacions amb els Instagram de la resta de mortals; cada foto seva té de 100 a 200.000 m’agrada. La seva influència sobre els seus seguidors l’ha portat a ser una de les més cotitzades a Espanya i amb una marca de productes pròpia que entre altres comercialitza, sí, ulleres de sol.
A les fotografies les ha seguit un twitterstorm —des d’usuaris molt enfadats, a insults, passant per muntatges amb vinyetes racistes de Tintín al Congo— que ha convertit l’afer en trending topic i l’ha portat a tots els digitals del país. Dulceida no s’ha amagat i ha mirat de parar la crisi donant tot tipus d’explicacions: els hem regalat les ulleres de sol perquè els feia feliços, hem pujat la foto a Instagram com en pugem tantes d’altres, he fet donacions a fundacions com la Fundació SOS i la fundació contra el càncer d’Éric Abidal, per reblar amb un desafortunat “Gràcies a nosaltres podran menjar mesos els 60 Massai”. No ha servit de res, les interwebs ja havien sentenciat. A cada piulada, a cada justificació, la marca Dulceida s’anava esvaint i anava apareixent l’Aida Domènech que no entenia res. Finalment ha acabat esborrant les fotos i alguns dels tuits que havia fet justificant-les.
L’Aida no ha fet res massa diferent que el que fem molts turistes quan anem a països de gent de pell fosca —els de la gent amb una mirada sense malícia i sempre amb un somriure, perquè a la seva manera són feliços—. Com molts, ha fet fotos de nens descalços, i com molts els ha regalat unes ulleres en un acte d’altruïsme infinit, encara que els convingués més un parell de sabates. I ha pujat fotos a Instagram o les ha compartit per Whatsapp, com molts.
No ha fet res que la gent blanca, educada, de països industrials rics i democràtics no faci de manera compulsiva quan veu nens en països del tercer món però que no fa quan els veu a Àustria, Gran Bretanya o a la Cerdanya. La gent que oblida massa sovint que els menors tenen dret a la privacitat, siguin del color que siguin, siguin del país que siguin i guanyin el que guanyin els seus pares. Gent blanca, educada, industrial, rica i democràtica, WEIRD en el seu acrònim anglès, estrambòtica en la traducció al català.