Sis lliçons per a aquest mil·lenni

La Universitat de Harvard va convidar a Italo Calvino a ocupar la càtedra "Charles Eliot Norton" de poesia el curs 1985-1986. L'encàrrec comprenia el dictat de sis lliçons magistrals sobre poesia, en el sentit més universal del terme. Calvino va escollir sis valors que a parer seu la literatura havia de conservar per al pròxim mil·lenni. Cada valor correspondria a una lliçó. Aquests valors eren: la lleugeresa, la rapidesa, l'exactitud, la visibilitat i la multiplicitat. Observeu, però, que hi falta el sisè. Calvino havia escrit les cinc primeres lliçons abans de viatjar cap als Estats Units, la sisena l'havia d'escriure un cop a Harvard. Calvino no la va escriure mai. Tampoc no va dictar mai les altres lliçons; moriria un 19 de setembre de 1985, una setmana abans d'emprendre el seu viatge americà i el dia que jo feia 20 anys.

L'any 1988 l'editorial Harvard University Press va editar el llibre Six Memos for the Next Millenium amb el text íntegre en anglès dels manuscrits originals en italià de Calvino més una lliçó extra anomenada Sul cominciare e sul finire.

El vaig llegir per primer cop ara fa quatre o cinc anys per recomanació de l'editora Pema Maymó, i el vaig rellegir a l'inici del confinament el març de l'any passat. És un d'aquells llibres que un cop llegit i interioritzat no et pots treure mai més del cap; els valors de lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat, t'apareixen per tot arreu. Els trobem en el 1453 al setge de Constantinoble, en la descoberta europea de la impressió amb tipus mòbils per part de Guthenberg (casualment el mateix any), en la cursa espacial i posterior arribada a la Lluna i en la pandèmia de la covid-19.

Tots els àmbits de la vida són finalment poesia

Si volem entendre el sentit universal del terme poesia segons la càtedra "Charles Eliot Norton" només ens cal mirar qui l'ha ocupada i sobre què han versat les seves lliçons magistrals. Per citar-ne només uns quants: T. S. Elliott, poesia a Anglaterra; Igor Stravinsky, poesia en la música; Buckminster Fuller, estètica i tecnologia en la construcció; J. L. Borges, l'ofici del vers; Charles Eames, comunicació visual i entorn; Leonard Bernstein, la pregunta no resposta; William Kentridge, sis lliçons de dibuix. Aquest curs la càtedra l'ocupa l'artista visual, compositora, poeta, fotògrafa, realitzadora cinematogràfica, vocalista i instrumentista Laurie Anderson.

Tots els àmbits de la vida són finalment poesia. Amb aquesta premissa no és estrany que els valors que Calvino demanava per la literatura pel proper mil·lenni se'ns manifestin contínuament. Com tampoc no és casual el moment; podem considerar que és el 2021 quan hem entrat en el nou mil·lenni, que fins ara, i com diu el mestre Genís Roca, fèiem les coses encara com al segle XX.

El confinament que va arribar amb el nou mil·lenni ens va desposseir de relacions físiques convertint-nos en éssers immaterials, la lleugeresa portada a l'extrem. Un cop desmaterialitzats i els nostres "jo" convertits en bits vam deixar de funcionar amb el temps biològic per passar a funcionar amb el temps digital; de la velocitat de les reaccions químiques de les nostres xarxes neuronals a la velocitat de la llum de les xarxes digitals, el límit superior de la rapidesa.

El confinament que va arribar amb el nou mil·lenni ens va desposseir de relacions físiques convertint-nos en éssers immaterials

En un entorn digital qui marca el temps ja no és el rellotge biològic, ni la sirena de la fàbrica, ni el campanar del poble sinó que el temps el marquen els cicles d'ordinador; en un entorn lleuger i ràpid, la feina ja no es mesura en hores sinó en tasques i tot allò que hi fem queda enregistrat de manera exacta. Exactitud que ens porta inexorablement a la visibilitat. L'ús de xarxes socials, entorns de treball virtuals, plataformes digitals de lleure i dispositius mòbils s'han incrementat a causa de la covid-19, tot el que hi fem queda registrat. Tot. Les prestatgeries plenes de llibres que ens esforcem a posar de fons de les nostres videoconferències serien la "visibilitat visible", les metadades —hora, freqüència, dispositiu, amb qui, des d'on, etc.—, la "visibilitat invisible".

I de les "visibilitats visible i invisible" arribem a la multiplicitat. La podríem resumir en la foto del making of d'una intervenció en directe a la CNN de la Gretchen Goldman, directora de recerca de Ciència i Democràcia del sindicat de Científics Conscienciats. Hi surt ella vestida amb una brusa groga i en calces al menjador de casa ple de joguines per terra, mentre parla amb el portàtil posat damunt d'una cadira que és a sobre la tauleta del menjador. Afegiu-hi el vídeo de l'advocat nord-americà convertit en un gatet en la vista d'un judici en línia i la imatge del xaman conspiranoic de les banyes de bisó a dins el Capitoli. Tres imatges que il·lustren la multiplicitat del nou mil·lenni: la de l'espai i el temps, la de la identitat i la de la veritat.

Permeteu-me que als cinc valors de Calvino n'hi afegeixi un de collita pròpia: l'astronàutica, ser astronautes, un valor que hauríem de mantenir de cara al futur. L'Scott Kelly, és un astronauta que es va passar gairebé un any a l'ISS i tota una autoritat en balancejar lleugeresa, rapidesa, exactitud, visibilitat i multiplicitat. Diu que per sobreviure en un entorn així hem d'1) tenir un horari estricte, amb una programació clara de les tasques del dia, 2) deixar espai per a les relacions humanes parlant sovint amb amics i familiars, 3) sortir de passeig a la natura —és el que més trobava a faltar quan era a l'espai—, 4) i escriure un diari. Un altre astronauta, el Chris Hadfield, hi afegeix el fet d'aprendre a tocar un instrument. Us el deixo aquí interpretant Space Oddity de David Bowie en el que és el videoclip més lleuger i més car de la història.

Més informació
Més carregadors i no tants hòmens cretins
L’ocell de Schrödinger
Avui et destaquem
El més llegit