A l’inici d’any, els noticiaris, diaris, blogs i fils de Twitter solen anar plens de les novetats que ens arribaran. Sort que ningú mai no es pren la molèstia de mirar les de l’any passat! En tot cas són legió els que s’atreveixen a fer d’oracle i a pronosticar la propera gran revolució que sempre coincideix amb l’any que entra.
Han tingut aquest honor la realitat virtual, el grafè, la computació quàntica, el metavers, la computació ubiqua i la intel·ligència artificial. Tots han de canviar el món i no sé quantes coses més i al final passa com el rumor del Mosso d’Esquadra que m’ha dit que en passarà una de grossa: que al final no passa fins al cap d’un temps que torna a aparèixer el rumor. Diria que els analistes que fan aquesta mena de prediccions tenen un Excel i fan com els horòscops del diari: combinen aleatòriament columnes d’Excel.
En tot cas predir el que passarà és complicat
Quants d’aquests analistes van endevinar el 2019 la tendència de treballar a casa i l’adopció massiva de les teleconferències? Els mateixos que van endevinar que hi hauria una pandèmia global: cap. Ho deia el físic danès Niels Bohr, que “fer prediccions sempre és complicat, sobretot si són sobre el futur” (se li atribueix la cita, però n’hi ha registre anterior en una sessió al parlament danès). En tot cas predir el que passarà és complicat. El que no passarà, també, però una mica menys per una raó purament estadística: hi ha més coses que no passaran que no pas que sí que passaran, almenys en aquest univers.
Aquí les meves 5 prediccions de coses que no passaran:
1. Twitter no serà rendible
El problema endèmic de Twitter és el model de negoci. S’ha quedat amb el model antic publicitari, on els anunciants paguen la festa als usuaris que els cedim el nostre registre d’activitat. A diferència d’altres xarxes com YouTube, TikTok o Twitch, els usuaris que hi aporten valor no en treuen res i els intents previs a l’arribada de Musk no van donar els resultats esperats. Amb la seva política erràtica i la seva croada de mascle alfa blanc contra tot el que faci olor de woke, Musk ha acabat d’espantar els anunciants que veuen que l’ocellet els dona mala reputació.
Les retallades que ha fet a correcuita sembla que podrien fer sobreeixir la tapa de la claveguera, metafòricament i literal. Metafòricament perquè des que Musk va fer fora els equips d’ètica, els moderadors i va readmetre tota la ultradreta més repatània, els discursos d’odi han empitjorat. Les dades a Brasil, amb teories de la conspiració i els perfils de militars i de l’extrema dreta engreixant-se de seguidors, en són un indicador. La claveguera també és literal.
Exterior de la seu de Twitter | iStock
Els treballadors de Twitter denuncien que els serveis estan en condicions lamentables donat que des que Musk va fer fora el servei de neteja, ningú se n’ha ocupat, això ha fet que els treballadors s'emportin el paper higiènic de casa. A la banda oposada hi ha la xarxa social de Mastodon, formalment molt semblant a Twitter, però que en essència és tot el contrari. Segons les declaracions del seu creador, Eugen Rochko, des que Musk s’ha fet càrrec de Twitter té una cua d’inversors de Silicon Valley que els cremen els milions.
2. El metavers serà més meta que vers
Facebook es va canviar el nom enmig d’una crisi de reputació en fer-se públics els informes interns que demostraven que l’empresa és conscient de l’impacte que tenen Facebook i Instagram en les societats, en les persones; sobretot els joves, sobretot les noies. En aquella esperpèntica presentació, Zuckerberg va anunciar que Facebook canviava de nom i passava a dir-se Meta mentre ens presentava la seva visió “de la web del futur”, que havia de ser presencial. No ho va dir, però es va veure: la web del futur no acabava de ser del tot presencial; als avatars els faltaven les cames.
Tant és així que, mesos després, Meta va fer una presentació on el titular era “Meta anuncia cames”. Al final va resultar que les cames que havien presentat eren falses, encara no estaven preparades i tot era un muntatge fet amb captura de moviment per poder-ne fer la presentació.
Zuckerberg té contents els inversors
Meta porta més de 10.000 milions de dòlars gastats en el metavers, una plataforma (?), iteració de la web (?), un truc de màrqueting (?) que ningú no entén i el que és pitjor, ningú no ha demanat. Zuckerberg té contents els inversors. En sentirem a parlar, però com a caricatura d’allò que va anunciar Zuckerberg que ja era una caricatura de metavers.
3. La realitat virtual continuarà essent una promesa
L’èxit del metavers està lligat amb el de la Realitat Virtual. La RV porta essent la predicció per l’any que entra des de fa 30 anys. Llàstima que en 30 anys, els dispositius que ens hem de posar al cap per poder tenir una experiència immersiva interactiva no han evolucionat massa. Sí que són més lleugers, sí que la bateria dura més, sí que tenen més resolució i sí que no s’escalfen tant. Però continua essent cert que continues semblant un idiota amb aquell llamp d’ulleres posades. I si hi ha una regla d’or en tecnologia és que l’adopció d’una tecnologia és directament proporcional amb com de cool et fa veure.
Em direu que quan ho faci Apple la cosa farà un gir, que ja fa gairebé 20 anys que hi treballen i Apple no és mai el primer, però sempre és el millor. Segur que les ulleres que està desenvolupant són una meravella de disseny i potser —tinc les meves reserves— faran veure a qui les porti molt més cool. Apple estaria treballant en unes ulleres de RV per 2023 (havien de sortir el 2022) i unes altres de Realitat Augmentada que sortirien el 2024. Es parla també d’unes lents de contacte pel 2030 o més endavant. Fins aleshores, no cal que en tornem a parlar.
4. Els assistents de veu no acabaran d’assistir
Amazon volia posar una botiga a la cuina de cada casa i va acabar posant-hi el millor reproductor de música per un preu irrisori: 29,99 €. Amb un altaveu boníssim, una bona interfície de veu i una connexió a totes les plataformes de música, el dispositiu Echo Dot d’Amazon s’ha fet un lloc al mercat. En una enquesta de l’AIMC, el 51,4% deia que utilitzava l’assistent de veu en un altaveu intel·ligent (el 64,2% al mòbil, 14,4% a la tele i l'11,5% al cotxe). Però la funció principal pel qual el fan servir no és la de comprar.
Amazon ven els seus altaveus intel·ligents a un preu molt assequible (no m’atreviria a dir de cost) amb l’objectiu de què sigui una porta més al seu servei de comerç electrònic. Els números no surten i a la seva divisió Worldwide Digital, d’on pengen l’assistent de veu Alexa i la família d’altaveus intel·ligents Echo, han tingut unes pèrdues de 3.000 milions de dòlars que es diu aviat.
La idea guanyadora darrere Alexa, quan va irrompre al mercat el 2014, era la d’extreure patrons de comportament a partir de les interaccions que hi fem —preguntes sobre el temps, viatges, itineraris o roba— i així vendre aquestes dades als anunciants perquè ens empaitessin amb anuncis per tot arreu. Com que només li demanem que ens posi música, Amazon i els anunciants s’han quedat sense dades, ergo, sense dinerets.
5. El GPT-4 no serà el que ens pensem
La intel·ligència artificial porta fins i tot més anys que la Realitat Virtual com a gran promesa de l’any. Doncs bé, puc dir dues coses sense por a equivocar-me: 1) que aquest serà l’any de la IA i 2) que no serà el que ens pensem, o el que ens diuen que pensem. El model GPT-3 ha sortit dels laboratoris i ha irromput a les converses de cafè, especialment el famós ChatGPT, una interfície en forma de xat accessible per a tothom capaç de respondre qualsevol cosa.
Ahir mateix, amb una doctora italiana en humanitats, vam estar conversant-hi sobre les particularitats dels diversos dialectes locals de dialectes regionals de les llengües de la península Itàlica. Impressionant fins i tot per als seus estàndards. No cal entrar en detalls. Basti saber que pot generar qualsevol mena de text, des de poesia a material tècnic, que a primera vista sembla indistingible del que hauria escrit una persona. El debat està servit, i com que hem vist massa pel·lícules és en la majoria de casos molt esbiaixat.
Per posar-ho en context, la xarxa neuronal que hi ha darrere aquest gran model de llenguatge (GPT) té 175.000 milions de paràmetres. Aquests paràmetres es van afinant amb els continguts que “llegeix” d’internet en què es coneix com a procés d’entrenament. Un cop entrenada ja es pot fer servir per a generar textos (o imatges) semblants als que ha après. Doncs bé, la versió 4, el GPT-4, es parla que podria tenir fins a 280.000 milions de paràmetres. Els que l’han provat diu que ho canviarà tot.
La xarxa neuronal que hi ha darrere aquest gran model de llenguatge (GPT) té 175.000 milions de paràmetres
Serà impressionant? Molt, moltíssim. Jo encara no m’he fet capaç dels models de generació de llenguatge o dels de generació d’imatges (m’hi puc passar hores), però el que és clar és que per molt gran que sigui el model continuarà sense entendre el món; hi trobarà patrons, aprendrà encara més ràpid, produirà textos i imatges encara més impressionants, però això no vol dir que entengui res del que llegeix i produeix. Segurament serà capaç de crear en directe els espais immersius que li demanem, via un assistent de veu per veure-les amb les ulleres de RV d’Apple.
Ara bé, tots els que com Elon Musk diuen que estem a prop d’una IA que podria ser forta —una IA amb consciència de si mateixa— s’hauran d’esperar encara. Segurament arribaran abans les lents de contacte d’Apple. Mentrestant, que mirin què els diu l’horòscop per aquests mesos.