Entre Trump i l'algorisme, em quedo amb l'algorisme

Trump està enfadat. Això no seria massa notícia si no fos perquè amb qui s'ha enfadat és amb Google. Resulta que fent egosurfing a Google ha trobat que les notícies que el popular cercador enllaça en els primers resultats no el deixen massa ben parat. Això tampoc no seria notícia. Trump ha fet el que fem tots quan volem denunciar una situació injusta o quan volem amb Vueling: fer un tuit.

Amb la seva retòrica de pati de col·legi habitual (faltes d'ortografia, utilització de superlatius inexistents, profusió de majúscules i manca de vocabulari) el president nord-americà va fer una cadena de Tuits on disparava contra tots mitjans —que no seria tampoc notícia— amb la novetat de Google.

Amb les habituals expressions, buides ja de significat, com Fake News Media, Left-Wing Media, Fake CNN, RIGGED, BAD, Fair Media (sic) es queixava que el 96% de les cerques del terme Trump News eren contra ell, que eren provinents de mitjans d'esquerra i que això era molt perillós. El fil de dos tuits acabava amb un amenaçador "Ells controlen el que podem i no podem veure. És un tema molt seriós i ens n'ocuparem!".

"La queixa que es fa a Google és que el gruix d'enginyers són hòmens, d'origen caucàsic i d'inclinació progressista"

Deixem les amenaces a Google (Trump té un historial de promeses, coaccions i amenaces per Twitter que mai no ha complert) i centrem-nos en allò en què basa la seva ira aquest cop. D'on surt aquest 96% de cerques en contra? Què vol dir un 96% de cerques a Google? Té sentit? El missatge surt de la seva bombolla mediàtica (en això no som gens diferents).

Trump basa la seva argumentació en una estadística dubtosa originada en el web de dretes PJ Media en un article que porta per títol "96 Percent of Google Search Results for Trump News Are from Liberal Media Outlets" on l'autora, Paula Boyard, afirma que va cercar a Google el nom de Trump diversos cops en diferents ordinadors i va classificar els 100 primers resultats en "a favor" i "en contra" de Trump. Per decidir si el mitjà que apareixia en els resultats era d'esquerres o dretes es va basar en un gràfic creat per la periodista Sharyl Attkisson que afirma que els mitjans ens estan mostrant una "realitat artificial" (viura al Matris en català incorrecte), que tampoc no seria notícia.

I aquí ja tanquem el cercle virtuós: un mitjà de comunicació de masses com Fox recull el titular del PJ Media, Trump mira la Fox de matinada mentre menja pizza i es fa els tuits a sobre. A partir d'aquí tot torna a començar: PJ Media fa un article explicant la influència del seu estudi en el tuit de Trump, la Fox en recull les reaccions que Trump torna a tuitar. Talment com si fos un algorisme.

Google que ha notat l'alè presidencial al clatell (perdó per la imatge) ha reaccionat amb una nota de premsa on explica en bones paraules perquè la queixa de Trump és infundada i l'estudi no té sentit. "Quan els usuaris escriuen consultes a la barra de cerca de Google, el nostre objectiu és assegurar-nos que reben les respostes més rellevants en qüestió de segons. La cerca no s'utilitza per establir una agenda política i no esbiaixem els nostres resultats cap a cap ideologia política. Cada any, emetem centenars de millores als nostres algorismes per assegurar-nos que contenen contingut d'alta qualitat en resposta a les consultes dels usuaris. Treballem contínuament per millorar la cerca de Google i mai no classifiquem els resultats de la cerca per manipular el sentiment polític."

"Us imagineu un Silicon Valley majoritàriament conservador, o pitjor, de l'alt-right?"

Tampoc no acaben de dir la veritat, perquès sí que és cert que les cerques de Google tenen biaixos encara que de manera indirecta. Els algorismes hereten els biaixos dels qui els programen i aquests de les societats i els temps en què viuen. La queixa que es fa a Google (i que es fan internament em consta) és que el gruix d'enginyers són hòmens, d'origen caucàsic i d'inclinació progressista. El mateix Trump ha criticat públicament que els treballadors i dirigents de Facebook, Twitter i Google siguin majoritàriament progressistes. I sort en tenim, us imagineu un Silicon Valley majoritàriament conservador, o pitjor, de l'alt-right?

Doncs aquí hi ha el debat. És fàcil posicionar-se contra Trump i a favor de Google quan Trump fa seus els postulats de l'extrema dreta mentre Google, Apple, Twitter, Facebook, Spotify i Youtube tanquen perfils que fan apologia de l'odi, com el recent veto al polèmic locutor Alex Jones. Trump els considera un atac a la llibertat d'expressió, mentre que el comú dels mortals ho considerem com un tallafoc al discurs de l'odi i la discriminació, massa present a les xarxes socials.

Què passaria si fos a l'inrevés? Aquestes grans tecnològiques són conscients que poden crear estats d'opinió i influir en la vida política dels estats. De fet, Trump n'és la demostració, tant per com va arribar a la presidència, com per la utilització política que fa de les xarxes socials. Tots tenim la mosca darrera l'orella després de l'escàndol de Cambridge Analytica i tots hem elucubrat si els estats del futur seran estats virtuals en xarxa amb capital a Silicon Valley. El risc hi és, alguns indicis també, però no són ni els que diu Trump ni la solució és molt menys la de més control vertical com deixa intuir. Veient els patrons de publicació de Trump podríem pensar que es comporta com un algorisme, i que fins i tot la seva activitat a les xarxes la podria fer un algorisme. Posats a triar Gran Germà, de moment em quedo amb l'algorisme.

Més Informació
Els colors de Twitter
Moore o desconnectar de la vida a l’estiu
CTecno 10 anys de Baròmetre: culleres o bulldozers?
Avui et destaquem
Comentaris