A la pel·lícula Jocs de Guerra (War Games, John Badham, 1983) un jove furoner (Matthew Broderick) aconsegueix en plena guerra freda infiltrar-se als sistemes de defensa dels EUA i llençar un programa de simulació d’un joc de “Guerra Mundial Termonuclear” que quasi provoca la tercera guerra mundial.
La pel·lícula, que aguanta molt bé, planteja els riscos que comporta el fet de deixar que segons quines decisions —matar algú o començar una guerra— les prenguin de manera no supervisada les màquines en base a algorismes d’intel·ligència artificial.
Tornem a 2020. Avui internet ja no és aquella internet incipient de 1983 a la que ens connectàvem amb mòdems tan visibles com audibles. I tampoc no cal ser un expert furoner amb coneixements avançats de sistemes per hackejar un sistema.
"Pot el President dels EUA fer una declaració de guerra per Twitter? Rotundament sí i a més ja ha passat"
Diumenge passat el prolífic compte de @realDonalTrump tuitava: “Serveixin aquestes publicacions [tuits] com a notificació al Congrés dels EUA en cas que Iran ataqui un ciutadà o un objectiu dels EUA, els EUA respondran de manera ràpida, total i potser desproporcionadament. Aquesta notificació legal no és requerida, però no obstant us la dono!” (La traducció és fidel a la mala puntuació del tuit original, tot i que l’esperit i el to amenaçadors queden clars tant en l’un com en l’altra). El detall és que qui tuita això, a banda de ser un troll a la xarxa i un venedor de pisos a la vida real, és també el Comandant en Cap de l’exèrcit més potent del món.
Pot el President dels EUA fer una declaració de guerra per Twitter? Rotundament sí i a més ja ha passat. A banda de l’actual escalada amb Iran que no sabem on ens portarà, en trobem un precedent al 2017 quan en un seguit d’amenaces a Corea del Nord va tuitar que el país asiàtic “no hi seria massa més temps” i que el seu botó nuclear “era més gros que el de Kim Jong-Un i que a més, funcionava”. El ministre d’exteriors de la República va entomar el contingut dels tuits com una declaració de guerra.
El tuit de diumenge on Trump amenaçava Iran va despertar les habituals reaccions de reprovació dels seus detractors, d’exultació dels seus seguidors i de joia a l’algorisme de Twitter per les interaccions d’uns i altres. Però d’entre totes les reaccions en destacava la del House Foreign Affairs Committee que recomanaven al President la lectura de la War Powers Act (50 U.S.C. 1541–1548) de 1973 que limita el poder de la Casa Blanca a l’hora d’enviar l’exèrcit a un conflicte armat. Literalment el tuit deia “Serveixi aquesta publicació [tuit] com a recordatori que els poders de guerra resideixen al Congrés sota la Constitució dels Estats Units. I que vostè hauria de llegir la War Powers Act. I que vostè no és un dictador”.
"El 2020 és molt diferent d’aquell llunyà 1983, però hi ha una cosa que no ha canviat: encara fa més por l’estupidesa natural que la intel·ligència artificial"
A Jocs de Guerra, al final, la intel·ligència artificial de l’ordinador després d’avaluar tots els possibles escenaris d’una guerra total, arribava a la conclusió que els jocs que guerra són un joc estrany on l’únic moviment que et porta a la victòria és no jugar-hi.
El 2020 és molt diferent d’aquell llunyà 1983, però hi ha una cosa que no ha canviat: encara fa més por l’estupidesa natural que la intel·ligència artificial.