La setmana passada vaig assistir a una reunió amb membres que estem impulsant el Clúster Smart en l'àmbit de l'estat espanyol, del qual forma part l'Esdi, una iniciativa que s'enquadra en la necessitat d'avançar en els processos d'innovació i molt concretament en la innovació en producte per dissenyar i fabricar productes smart en el marc de la Indústria i la societat 4.0. Una iniciativa que es desenvolupa en un moment en què Espanya, segons la Comissió Europea, si bé puntua relativament bé pel que fa a producció científica, la conversió del progrés científic en PIB i progrés social és baixa, un fet preocupant si considerem addicionalment que en 2016 el model productiu de l'Estat és menys innovador que el de l'existent a l'inici de la crisi del 2008.
La dificultat de convertir el progrés tècnic i científic en progrés social mitjançant productes d'alt valor tot prenent avantatges competitius en els mercats mundials, no és només un problema d'Espanya. De fet, la Unió Europea produeix el 34% de les publicacions científiques del món (disposant sols del 7% de la població mundial), però no és capaç de convertir el seu lideratge científic en nous productes diferencials, just al contrari dels Estats Units on es produeix un ràpid i continu procés de transferència del coneixement científic cap als mercats gràcies a la seva major cultura emprenedora i l'estreta relació entre les empreses i les universitats.
"La UE produeix el 34% de les publicacions científiques del món però no és capaç de convertir el seu lideratge científic en nous productes diferencials"
Sens dubte la interacció entre el sector científic i acadèmic amb el món industrial incrementa la qualitat de la investigació i configura un entorn potenciador en tots els aspectes. De fet si s'analitza les empreses d'abast global, cotitzades en borsa, s'observa que la innovació, juntament amb el capital humà i els nous models de negoci en xarxa, són les palanques en què es fonamenta el seu creixement.
Ara bé, perquè això sigui possible cal valorar la ciència, accelerar el canvi tecnològic i, des dels diversos àmbits, aportar els recursos necessaris. Aspectes que semblen oblidats tant per les Administracions com per un ampli tramat empresarial que no inverteix suficientment en R+D+I. Serveixi només com a exemple que només un 1,4% del PIB espanyol es dedica a R+D+ I (la participació del sector privat no arriba al 0,7%), una xifra inferior a la mitjana de la UE-15 i de la UE-28 i molt allunyada del 3% que hi dediquen els països escandinaus o del 4% dels líders mundials (Corea, Israel i Japó).
"Només un 1,4% del PIB espanyol es dedica a R+D+ I, una xifra inferior molt allunyada del 3% que hi dediquen els països escandinaus"
Cada cop més hi ha un ampli consens en què si bé una part del sistema productiu, especialment l'industrial, assumeix amb determinació que el futur passa per l'assumpció de les possibilitats associades a la nanoelectrònica, i els espais delimitats per la connectivitat, la computació, la mobilitat o les ciències de la salut, el que comporta impulsar la recerca, la innovació i la transferència de coneixement, una altra amplia part dels sectors econòmics estan plàcidament instal·lats en una economia de low cost que empobreix a la població, fa insostenible l'estat del benestar, incrementa la desigualtat i dificulta la generació els recursos requerits per entomar polítiques de progrés social. Persones amb capacitat de decisió que viuen allunyats de la realitat canviant en un món impulsat per les telecomunicacions i la computació en el marc de la tecnologia digital. Uns canvis que condicionen el dia a dia d'una societat que sí que s'està digitalitzant de forma accelerada amb independència d'aquells que amb mentalitat analògica ho ignoren.
Una societat digital que ha assumit amb plenitud la digitalització com es constata analitzant les operacions que s'efectuen en Internet en sols un minut: es publiquen 452 mil tuits, es pugen 46.200 imatges a Instagram, entren al seu perfil de Facebook unes 900 mil persones, es veuen 4,1 milions de vídeos, s'envien 156 milions de correus electrònics, es realitzen 3,5 milions de recerques a internet..., etc. Dades que caracteritzen una nova societat en què Internet ha esdevingut omnipresent, convertint la televisió un objecte del passat; Google l'aportador d'informació; les xarxes socials el canal de reconeixement o aprovació dels altres; i la connectivitat i la I.A. l'instrument per observar, vigilar, i aportar el que requereix o desitja de forma anticipada.
Persones digitals, que assumeixen a la vegada els criteris de sostenibilitat i no malbaratament, és a dir, exigeixen productes respectuosos amb el medi ambient, adaptatius i autoregulables; que siguin Smart amb criteris de facilitar la sostenibilitat; reciclaves amb vida útil extensa i Accessibles. A la vegada volen disposar dels serveis en tot lloc i en el moment requerit, valorant la gratuïtat com opció en el marc d'intercanvi de valor. Una societat en què els nadius digitals incrementen la seva capacitat i influencia i que configuren una societat digitalitzada que processa la informació per convertir-la en coneixement.
Els ciutadans estan digitalitzats però una gran part del sistema productiu encara no ha interioritzat els paradigmes de la producció 4.0 i la globalització, aquest és un fet preocupant, cal posar-hi solució de forma decidida esperonant aquells que ho assumeixen i no essent comprensius en els que ho rebutgen ancorats en models de producció del passat (analògics) emfatitzant la disminució de costos en lloc de la generació de valor, sense entendre que "estem immersos en una revolució tecnològica que modificarà fonamentalment la forma en què vivim, treballem i ens relacionem" en paraules del fundador del Fòrum Econòmic Mundial Klaus Schwab. Una societat i uns models productius que requereixen innovar de forma permanent i desterrar els models low cost. Encara som a temps de canviar. Ho farem?
"Els ciutadans estan digitalitzats però una gran part del sistema productiu encara no ha interioritzat els paradigmes de la producció 4.0"