Fa escassos dies que hem tancat un 2022 reblert d’incertesa i inseguretat. I, tot i que s’albira un any 2023 marcat pels grans conflictes geopolítics i els dubtes i els temors a una recessió o a una estagflació, sorgeixen també grans oportunitats que com a país, i com a societat, no hem ni podem desaprofitar.
I és a partir d’aquí que començo la meva reflexió, de les oportunitats. De fet, no és la primera vegada, ni tampoc serà la darrera, que enceto el meló dels biaixos i els prejudicis en la selecció de personal.
És innegable que darrerament hem detectat certa millora, i emfatitzo el terme “certa”, en relació a la discriminació per gènere.
A data d’avui, en l’àmbit més institucional, les anomenades quotes de gènere han esdevingut una fórmula per rebaixar situacions d’accés desigual entre homes i dones a càrrecs de responsabilitat, ja sigui en empreses, partits polítics, governs, universitats...
"Com a societat hem de normalitzar l'èxit de la dona empresària i emprenedora"
Però més enllà d’aquest recurs, que podríem fins i tot discutir- ne la seva idoneïtat, perquè des del meu punt de vista pot fins i tot qüestionar les veritables raons de la contractació i/o les competències de la professional-candidata, com a societat hem de normalitzar l'èxit de la dona empresària i emprenedora, posar en valor la pluralitat com a clau de la competitivitat empresarial i motivar el talent femení a irrompre en esferes empresarials fins avui masculinitzades.
Tenim, però, una altre gran estigma a l’hora de seleccionar i contractar que cal fer visible i rebutjar, l’edatisme. De fet, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'edatisme, la discriminació per motiu d'edat, és la tercera gran causa de desigualtat al món, després del racisme i el masclisme. L'OMS el defineix com els estereotips, els prejudicis i la discriminació per raó d'edat, que tant poden ser per excés (ser massa gran), com per defecte (ser massa jove).
A Catalunya, les persones entre 45 i 69 anys (2.651.154) superen en 213.718 les que tenen entre 20 i 44 anys (2.437.436), segons dades de l’ Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) del 2022.
"S’exclouen els majors de 45 anys dels processos de selecció i es converteixen, immerescudament, en el grup més vulnerable de la població activa"
La longevitat de la població, conseqüència d’una millor qualitat de vida i una millor resposta sanitària davant les múltiples afeccions, és una realitat que avui es veu ignorada pel mercat laboral. S’exclouen els majors de 45 anys dels processos de selecció i es converteixen, immerescudament, en el grup més vulnerable de la població activa.
Tinc molt clar que la força de treball no s’ha de mesurar en cap cas pels dígits estampats en un document d’identitat. Hem d’avaluar els membres del nostre equip per les seves capacitats tècniques, les seves habilitats socials i la seva actitud envers el projecte i el seu entorn. Tenir avui 45, 50, 55 anys, no equival en cap cas a obsolescència i ni a melodrama en blanc i negre.
Formo part del club dels majors de 45 anys i em reivindico.
Reivindico el meu dret a treballar i a emprendre; a crear, a evolucionar i a tornar a néixer.
Reivindico el meu talent, les meves competències, les aptituds i les habilitats adquirides, i no sempre reconegudes, al llarg de la vida i l’experiència laboral.
Em reivindico digital, autodidacta i autosuficient.
Vull aprendre de qui en sap més, escoltar i ser escoltada. Vull ensenyar a qui no en sap, créixer i fer créixer.
Aposto per la innovació, pel progrés, per l’adaptació al canvi i l’evolució individual i col·lectiva.
Llegeixo, em formo i m’actualitzo. Tinc fam de saber i de fer.
M’apassionen els reptes, m’estimulen els interrogants.
Valoro la tradició però tasto la irrupció. M’equivoco, no sóc perfecta.
Caic i m’aixeco, una, dues vegades, i les que facin falta. He après a lluitar, a liderar, a motivar i a il·lusionar.
Tinc ambició i no me n’amago.
Formo part del club dels majors de 45 anys i em reivindico.