Les dades econòmiques mostren que l’estat espanyol no ha aconseguit reduir la bretxa de renda que manté amb les economies més avançades d’Europa i la causa principal és la baixa productivitat. Entre els factors de l’equació per millorar la productivitat hi ha la formació i la innovació, tota la resta depèn directament o indirectament d’això. Si es vol millorar la productivitat, cal pensar a innovar i en la rellevància de la formació del capital humà. Les persones són les que marquen la diferència. La requalificació de la població adulta esdevé tan essencial per la prosperitat de la societat com ho és la formació de la gent jove. És aquí on universitat i empresa són fonamentals i com més col·laborin més impacte econòmic i social obtindran.
La formació al llarg de la vida és una de les principals novetats que ha introduït la Llei Orgànica del sistema universitari (LOSU) que ha entrat en vigor el 12 d’abril i una de les que potencialment poden tenir més impacte positiu a la societat i a l’economia. Preveu el reconeixement de la formació al llarg de la vida com a títol universitari i estableix que podrà desenvolupar-se mitjançant diferents modalitats d'ensenyament, incloses microcredencials, micromòduls o altres programes de curta durada. Aquest reconeixement prestigiarà i farà més atractiva la formació al llarg de la vida.
Aquesta llei, com gairebé totes, té defensors i detractors, qui veu el got mig ple i qui el veu mig buit. Ara toca fer bona la llei. A escala institucional cal continuar influint per tal que el desplegament reglamentari i oportunes reformes vagin en la direcció adequada. En l'àmbit executiu és hora de comprendre les regles del joc i orientar-se a l’acció.
Entre els factors de l’equació per millorar la productivitat hi ha la formació i la innovació
La formació al llarg de la vida és un dels focus estratègics europeus, un repte per a l’economia, una necessitat per a l’estat de benestar i una eina de transformació per a les persones que afavoreix la igualtat. Vivim en un món on tot va cada vegada més de pressa, on els canvis tecnològics i de models de negoci són cada cop més disruptius, on la capacitat de reacció i adaptació són vitals, on la requalificació de la població adulta esdevé indispensable i les microcredencials i els micromòduls són un gran instrument per fer-ho possible.
El Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials fixa com a objectiu principal de la UE que almenys el 60% dels adults participin en activitats de formació cada any d’ara a 2030. El Banc d’Espanya considera la formació un dels 8 reptes estructurals de l’economia, al seu informe anual 2021 considera que augmentar el nivell educatiu dels treballadors i dels empresaris és crucial per a reduir l'atur estructural, impulsar la productivitat i afavorir la creació de llocs de treball de major qualitat. Recomana abordar aquest desafiament perquè és especialment rellevant en la conjuntura actual, en la qual conflueixen un intens procés de digitalització de l'activitat econòmica, un acusat envelliment poblacional i diferents factors que poden exigir una profunda reassignació sectorial de l'activitat.
L’exercici de prospectiva estratègica España 2050 del govern de l’estat considera la requalificació professional un dels 9 desafiaments severs del futur immediat per aconseguir ser un dels estats més avançats d’Europa. Almenys 2 de cada 10 persones treballadores no tenen les competències necessàries per a exercir adequadament la seva feina, 3 de cada 10 empresaris tenen un nivell d'estudis baix, i 2 de cada 10 ocupadors no poden trobar els perfils adequats per a les seves vacants, una proporció que gairebé s'ha triplicat en els últims anys.
Preveu que més d’un milió de persones en edat de treballar veuran anualment desactualitzades les seves competències. Això significa que si es vol mantenir un capital humà competitiu, caldrà requalificar satisfactòriament almenys aquest nombre de persones cada any. Una dada a tenir en compte a títol de referència és que el curs 2021/2022 hi va haver 1.338.304 estudiants de grau i cicle, 258.991 de màster i 93.652 de doctorat matriculats a les universitats de l’estat, i que la perspectiva és de contracció i envelliment demogràfic. Un gran oceà blau pels pròxims anys, un mercat extraordinari per innovar i créixer.
El Pla d’Acció del Pilar Europeu de Drets Socials fixa com a objectiu principal de la UE que almenys el 60% dels adults participin en activitats de formació cada any
La formació al llarg de la vida és un espai de necessària, inevitable i inajornable confluència entre universitat i empresa, interessos coincidents i compartits, un guanyar/guanyar de manual que posarà a prova l’agilitat i flexibilitat dels models de governança per a definir models de col·laboració i dissenyar propostes atractives i útils orientades a l’excel·lència i a la transferència de coneixement. Aquest partit no es jugarà als despatxos del regulador o als mercats captius dels àmbits territorials d’influència dels operadors, es jugarà al mercat global de l’oferta i la demanda del coneixement, amb la importància que tindrà comprendre el mercat de treball i enfocar-se a la demanda de requalificació competencial. També serà necessari que les associacions empresarials i els sindicats s’impliquin activament.
Disposem de molt bons actors en aquesta matèria per posar a disposició de la societat mecanismes potents i ambiciosos, tant si ens ho mirem des de la perspectiva de les persones -els ocupadors i emprenedors o els treballadors-, com si ho fem pensant en pols d’excel·lència, com si ho plantegem amb perspectiva més global de sistema universitari.
Tenim el privilegi de comptar amb magnífiques escoles de negocis, com IESE, ESADE, EADA o BSM, vinculades a universitats o constituïdes com a fundacions universitàries, ben posicionades en rànquings de referència internacional, habituades a treballar en formats de curta durada concebuts pel llarg de la vida professional.
Pensant en pols d’excel·lència, disposem d'extraordinaris centres de recerca de prestigi internacional, com Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Barcelona Supercomputing Center (BSC), Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI), Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), Clínic, Vall d’Hebron o Sant Joan de Déu (SJD) entre altres, que juguen la Champions League del coneixement de frontera en els seus respectius focus de recerca.
Si ens ho mirem des de la perspectiva del sistema universitari en conjunt hi ha molt potencial, tenim universitats distribuïdes pel territori, amb especialitzacions en continguts o metodologies, que conviden a ser optimistes perquè que tenen molt a dir. El sistema universitari català està format per 12 universitats -7 públiques, 4 privades i una virtual-. El bon posicionament als rànquings del TOP-100 mundial globals -com la UB- i també per disciplines -com la UAB, UPF o UPC- permet augurar que tothom que s’ho prengui seriosament podrà aprofitar aquesta oportunitat per aspirar a tenir magnífics microprogrames en temes específics. Les universitats que disposen d’instruments tecnològics o institucionals que els permeten agilitat parteixen amb avantatge respecte de les que encara no els tenen i els hauran d'incorporar o crear. És significativa la feina feta per la UOC com a punta de llança en aquesta matèria, on la majoria de gent que hi estudia alhora treballa.
Per a cada universitat és un desafiament de visió i governança tant per a l’alta direcció com per al conjunt de l’organització. Un repte i una oportunitat per a persones amb talent i mentalitat emprenedora, que se sentin còmodes i motivades amb l’exigència, sense exigència no hi ha excel·lència. Afrontar-ho amb model startup, prototipar i testar, assaig i error. Vivesa i ductilitat. Dades i informació. Posar el client en el centre. Comprendre el perfil de la persona adulta que treballa o vol treballar i que es vol formar o necessita requalificar-se. Definir propostes de valor i reformular-les tantes vegades com calgui, detectar i adaptar-se contínuament a les necessitats del mercat de treball.
Tenim el privilegi de comptar amb magnífiques escoles de negocis, com IESE, ESADE, EADA o BSM
Serà molt important la capacitat de teixir aliances atès que el coneixement ja no es concentra a les universitats. Tot va tan de pressa que en molts temes el coneixement de l’estat de l’art es genera a primera línia del mercat. Veurem com una manera de conceptualitzar i produir oferta de qualitat implicarà fer-ho en col·laboració amb operadors de referència del mercat que excel·leixen en la seva activitat. M’explico amb exemples digitals: si penses en un micromòdul de com rendibilitzar la publicitat a les xarxes socials, parla-ho amb Adsmurai; si penses en anàlisi de vídeo streaming, parla-ho amb NPAW; si penses en e-commerce fes-ho amb Tradeinn; emprenedors d’èxit d’aquí amb projecció internacional.
La digitalització i els nous hàbits socials també poden fer que les propostes presencials curtes i les mixtes que combinin el remot amb el presencial de durada curta puguin resultar molt competitives i atractives. Les universitats han d’estar disposades a fer canvis que si es fan bé es podran monetitzar i possibilitaran nous mecanismes de finançament.
Per acabar goso formular una proposta que permetria arrancar amb ambició pensant en gran. Dissenyar una convocatòria de fons Next Generation que en lloc de subvencionar el curs per persona formada s’orienti a subvencionar el cost de producció de formats de micromòduls, supeditat a condicions que garanteixin màxim impacte i capil·laritat en la seva distribució i el seu consum. Una oportunitat d’acció conjunta d’Economia-Empresa-Treball-Universitats i el sistema universitari.
Gaudeamus igitur. L’himne universitari simbolitza la importància de gaudir de la vida mentre es busca l'excel·lència en l'aprenentatge. Aquest és el valor afegit que poden aportar les microcredencials, benestar i excel·lència. Poden contribuir a transformar i capacitar competencialment les persones i alhora contribuir a crear riquesa millorant la productivitat. Siguem ambiciosos, fem-ho bé, hi ha molt a guanyar.