Em demanen que pensi en les dones que han marcat la meva vida, que han estat el meu referent, el meu role model. I no en tinc una, en tinc moltes, i la majoria anònimes. Clar que m'han marcat les grans pensadores activistes, escriptores, científiques, les autores que he llegit i estudiat i he sabut les seves dificultats per arribar on han arribat. I això m'ha fascinat, m'ha inspirat. Virginia Wolf, Simone de Beauvovoir, Isabel Allèn, Josefina Castellvi, Clara Campoamor, Hipatia, Concepción Arenal, Amelia Valcárcel, Ángela Davis, Rosa Parks, Arundathi Roi, Betty Fiednan, Carmen Alborch, Chimamanda Ngozi, Gerda Lerner, Cornelia Fini, Gloria Steinem, Judith Butler, Madonna Badger, Marina Subirats, Mary Beard, Pilar Sord, Rosa Regas, Sara Berbel, Virginie Despentes, Anna Mercadé, Irene Natividad, Vivianne Gornik, Julia Otero, Natza Ferrer o Mercedes Wullich.
De totes i amb totes he après i m'he inspirat. Pioneres, valentes, activistes, lliures, dissidents, actives, femenines, generoses, llestes… molt llestes. Qüestionant la norma i trepitjant fort.
Però vull esmentar les anònimes, les que des que vaig néixer i vaig anar caminant per la ruta del feminisme m'han encoratjat. Des de les meves professores a l'escola Vedruna de Terrassa, fins les meves professores a la Universitat de Barcelona i a ICOMI, i tantes altres que han forjat i potenciat en la meva l'energia femenina i seguretat a defensar les meves idees. Han estat les meves mestres d'assertivitat. En els cursos que he estudiat als EUA i en tants esdeveniments internacionals on he après més que en qualsevol màster. On he admirat com dones d'altres cultures, ètnies i religions mostren la seva assertivitat i la seva força i ocupen el lloc que es mereixen. El que ens toca. He admirat dones en tants viatges que m'han portat a gaudir de la mirada femenina en la vida i en la cultura. Aquesta mirada camuflada en la norma masculina. En els meus viatges he buscat guia dona i recorregut des del femení i he fomentat la curiositat de saber com pensen, viuen i senten elles. Des de quan vaig viatjar per Nepal i vaig conviure amb les monges budistes i caminar 24 dies pels Annapurnas amb una sherpa dona, fins a cada vegada que participo d'un esdeveniment proposar altres dones i exigir les paraules inclusives i no acceptar segons quins comentaris en les reunions.
"M'han inspirat els homes també. Els homes feministes, valents de debò, que són conscients del seu avantatge per haver nascut homes i el rebutgen"
De la meva àvia, de la meva mare, de les meves sòcies en projectes que m'inspiren i enforteixen. Les meves amigues, germanes de la vida, que estan aquí sempre incondicionalment i entenen els abismes en els quals podem caure nosaltres per aguantar tanta pressió i ser tan exigents amb les nostres vides… Del somriure de la senyora que em fa el cafè al matí i entén que he dormit malament i tinc fills adolescents i m'espera un dia dur i em fa un cafè exquisit ple de sororitat i de dona. Del somriure còmplice de la corredora que et creues a les 7 del matí que està pensant en les seves coses igual que tu, de la persona que ens ajuda a casa unes hores i sabem les dues que ens necessitem tant i som una gràcies a l'altra.
Però m'han inspirat els homes també. Els homes feministes, valents de debò, que són conscients del seu avantatge per haver nascut homes i la rebutgen. Els homes que en entorns hostils tenen un discurs feminista i valent i deixen calladets als cromanyons que no tenen valor de canviar. Els homes que han obert les portes a les dones, les portes del poder de l'empresa de la política de la recerca. Els homes que no riuen dels acudits masclistes que deixen que la dona brilli i sigui més que ell, que fan de pares presents i complets, que busquen la mirada inclusiva i transversal en la vida, que eduquen a fills i filles des de la igualtat i es carreguen els tòpics. Els homes que qüestionen la norma i destrueixen el patriarcat. Els homes feministes són rabiosament atractius, la seva intel·ligència és superior, han abandonat l'ego i això els fa grans. Aquests són també la meva inspiració i el motor per sentir que cada vegada som més dones i homes que caminem la ruta del feminisme i que que les persones, empreses i projectes que es pugin a aquest vaixell només es mantindran a flotació des de la veritat, el maquillatge es desfarà i esborrarà i aviat se'ls veurà la disfressa.
M'inspiren les estudiants de batxillerat, d'universitat, de doctorat que em demanen que els ajudi en les seves tesis, que els comparteixi la meva experiència i els meus aprenentatges... La generació jove m'inspira perquè això l'estem fent junts. El feminisme és llibertat, democràcia, igualtat i respecte, i ha vingut per quedar-se.
GRÀCIES per inspirar-me.