Hi ha una veritat incòmoda que no acabem de treure a debat i que és mes comú i transversal del que ens pensem.
Sabíeu que més de la meitat: un 52% de les dones que fan esport soles a l'aire lliure (córrer / caminar / bicicleta) s’han sentit assetjades? Sí, és molt, moltíssim, massa. Traiem les dades d’un estudi fet a UK on sobretot analitzen les dones corredores que gairebé sempre porten -portem- la por incorporada a cos. És un tema que no se’n parla perquè ja estem acostumades a sortir de casa amb la por posada.
"Sabíeu que un 52% de les dones que fan esport soles a l'aire lliure (córrer / caminar / bicicleta) s’han sentit assetjades?"
Estem acostumades que si sortim a entrenar molt aviat al matí o molt tard al vespre estarem intranquil·les tota l’hora o les dues hores de la sessió. Estarem alerta des que sortim de casa fins que posem la clau al pany i això no és normal, no és bo i sobretot no és sa.
I quan ho anem explicant, compartint, publicat i denunciant veiem que en som moltes de totes les edats, condicions, nacionalitats, països i estrats que volem alçar la veu i dir ALT I FORT que tenim #POR.
Per això he fet l'analogia del #metoo amb la por que assumim com a normal entre dones esportistes que sortim a les grans ciutats per desconnectar, suar, fer salut, cuidar-nos i pensar… En canvi, ens trobem amb pors, foscor, punts negres, homes que ens diuen coses desagradables que ens persegueixen i que malauradament en un percentatge cada vegada més elevat ens agredeixen, violen i fins i tot maten.
Les que volem gaudir de l'espai públic a les grans ciutats, tenim por. Tenim por perquè hi ha homes criats i convençuts de tenir una supremacia que se’ls autoritzat tot. D’altres malalts, desequilibrats i mal educats que es pensen que poden dir-nos, fer-nos i provocar-nos el que a ells els convingui.
"Hi ha una plataforma global que treballen des de les ciutats per dissenyar i estructurar amb urbanisme feminista"
Hi ha una plataforma global que treballen des de les ciutats perquè es dissenyin i estructurin des de la perspectiva de gènere. Són els URBACT, una plataforma que treballa a escala europea des de fa 15 anys amb urbanisme feminista. Aporta la mirada femenina al dissenyar els espais públics on passen coses; també l’activitat física.
Si només un 15% d'alcaldesses són dones, un 24% de regidores d'esport són dones i un 27% de les tècniques dels espais esportius són dones, és impossible que ens mirem la ciutat com un espai amenaçador per a la dona. Ningú aporta a la taula la mirada femenina.
A la ciutat sueca d'UMEA, han fet proves i la implementació de bones pràctiques que han donat fruit positiu amb dades i comportaments mesurables com l’augment de la pràctica esportiva femenina i la reducció d’agressions i assetjaments.
Es va fer un circuit en bus per analitzar i testar tots els espais públics de la ciutat i donar-los la mirada de gènere, avaluant entre altres variables, la por-seguretat.
Bones pràctiques:
- HORARI INSTAL·LACIONS
A UMEA, aquesta ciutat de Suècia van acordar des de l’Ajuntament que tots els clubs esportius, públics, privats, i de tots els diferents esports avançarien els horaris d’entrenament femení abans que el masculí. Per tant, les hores de més llum, trànsit i vida social és quan ELLES entrenarien. Això va fer que disminuïssin les agressions i que augmentés la quantitat de dones fent esport perquè se sentien protegides per la ciutat i pel propi sistema.
- KNOWLEDGE GAP
Si no hi ha dones decidint l’urbanisme de les ciutat no es pot dissenyar l’espai públic tenint en compte aquestes necessitats. Falta aquest coneixement per poder cobrir-lo.
- GENDER EQUITY CITIES
Necessitem el mandat que la #equity sigui estratègica i també imposada. Per tant, hem de fer les Gender Equity Offices per regular i auditar aquesta condició de les ciutats.
- BIG DATA IN PUBLIC SPACES
Hauríem de poder regular quanta gent passa i a quines hores I què implica poder detectar-ho i denunciar-ho.
- PUNTS NEGRES
Crear un telèfon gratuït d’atenció i resposta a la POR; així fer un mapa de punts negres per posar-hi solució amb mes llum, més vigilància o més fàcil accés perquè no sigui una trampa per a ciutadania.
- REVIVAR LA FIGURA DEL SERENO
Podríem repensar aquesta feina social i col·lectiva que dóna confiança, seguretat i familiaritat la persona que va pel carrer i que té por perquè pugui denunciar-ho.
- SEGELL CIUTAT
Crear el segell de ciutats #EsportSensePor
- PREMIAR LES DONES
Fer la candidatura als premis de regidories d’esport de les ciutats que contemplin aquesta realitat i l'ataquin.
No podem CONÈIXER que la #POR està latent entre el 52% de la població de les grans ciutats i seguir sense fer res. Anant a manifestacions, quedades i sortides perquè han matat una dona entrenat. NO. No podem normalitzar això. Hem d'atacar-ho, denunciar-ho, parlar-ne, detectar-ho i eliminar la POR.
No passa res per tenir POR. El que passa, i molt, és per autoritzar als qui ens fan POR.