La por, el nou #metoo de l’esport femení

Hi ha una veritat incòmoda que no acabem de treure a debat i que és mes comú i transversal del que ens pensem.

Sabíeu que més de la meitat: un 52% de les dones que fan esport soles a l'aire lliure (córrer / caminar / bicicleta) s’han sentit assetjades? Sí, és molt, moltíssim, massa. Traiem les dades d’un estudi fet a UK on sobretot analitzen les dones corredores que gairebé sempre porten -portem- la por incorporada a cos. És un tema que no se’n parla perquè ja estem acostumades a sortir de casa amb la por posada.

"Sabíeu que un 52% de les dones que fan esport soles a l'aire lliure (córrer / caminar / bicicleta) s’han sentit assetjades?"

Estem acostumades que si sortim a entrenar molt aviat al matí o molt tard al vespre estarem intranquil·les tota l’hora o les dues hores de la sessió. Estarem alerta des que sortim de casa fins que posem la clau al pany i això no és normal, no és bo i sobretot no és sa.

I quan ho anem explicant, compartint, publicat i denunciant veiem que en som moltes de totes les edats, condicions, nacionalitats, països i estrats que volem alçar la veu i dir ALT I FORT que tenim #POR.

Per això he fet l'analogia del #metoo amb la por que assumim com a normal entre dones esportistes que sortim a les grans ciutats per desconnectar, suar, fer salut, cuidar-nos i pensar… En canvi, ens trobem amb pors, foscor, punts negres, homes que ens diuen coses desagradables que ens persegueixen i que malauradament en un percentatge cada vegada més elevat ens agredeixen, violen i fins i tot maten.

Les que volem gaudir de l'espai públic a les grans ciutats, tenim por. Tenim por perquè hi ha homes criats i convençuts de tenir una supremacia que se’ls autoritzat tot. D’altres malalts, desequilibrats i mal educats que es pensen que poden dir-nos, fer-nos i provocar-nos el que a ells els convingui.

"Hi ha una plataforma global que treballen des de les ciutats per dissenyar i estructurar amb urbanisme feminista"

Hi ha una plataforma global que treballen des de les ciutats perquè es dissenyin i estructurin des de la perspectiva de gènere. Són els URBACT, una plataforma que treballa a escala europea des de fa 15 anys amb urbanisme feminista. Aporta la mirada femenina al dissenyar els espais públics on passen coses; també l’activitat física.

Si només un 15% d'alcaldesses són dones, un 24% de regidores d'esport són dones i un 27% de les tècniques dels espais esportius són dones, és impossible que ens mirem la ciutat com un espai amenaçador per a la dona. Ningú aporta a la taula la mirada femenina.

A la ciutat sueca d'UMEA, han fet proves i la implementació de bones pràctiques que han donat fruit positiu amb dades i comportaments mesurables com l’augment de la pràctica esportiva femenina i la reducció d’agressions i assetjaments.

Més info: Marques valentes i activistes

Es va fer un circuit en bus per analitzar i testar tots els espais públics de la ciutat i donar-los la mirada de gènere, avaluant entre altres variables, la por-seguretat. 

Bones pràctiques:

  1. HORARI INSTAL·LACIONS

A UMEA, aquesta ciutat de Suècia van acordar des de l’Ajuntament que tots els clubs esportius, públics, privats, i de tots els diferents esports avançarien els horaris d’entrenament femení abans que el masculí. Per tant, les hores de més llum, trànsit i vida social és quan ELLES entrenarien. Això va fer que disminuïssin les agressions i que augmentés la quantitat de dones fent esport perquè se sentien protegides per la ciutat i pel propi sistema.

  1. KNOWLEDGE GAP

Si no hi ha dones decidint l’urbanisme de les ciutat no es pot dissenyar l’espai públic tenint en compte aquestes necessitats. Falta aquest coneixement per poder cobrir-lo.

  1. GENDER EQUITY CITIES

Necessitem el mandat que la #equity sigui estratègica i també imposada. Per tant, hem de fer les Gender Equity Offices per regular i auditar aquesta condició de les ciutats.

  1. BIG DATA IN PUBLIC SPACES

Hauríem de poder regular quanta gent passa i a quines hores I què implica poder detectar-ho i denunciar-ho.

  1. PUNTS NEGRES

Crear un telèfon gratuït d’atenció i resposta a la POR; així fer un mapa de punts negres per posar-hi solució amb mes llum, més vigilància o més fàcil accés perquè no sigui una trampa per a ciutadania.

  1. REVIVAR LA FIGURA DEL SERENO

Podríem repensar aquesta feina social i col·lectiva que dóna confiança, seguretat i familiaritat la persona que va pel carrer i que té por perquè pugui denunciar-ho.

  1. SEGELL CIUTAT

Crear el segell de ciutats #EsportSensePor

  1. PREMIAR LES DONES

Fer la candidatura als premis de regidories d’esport de les ciutats que contemplin aquesta realitat i l'ataquin.

No podem CONÈIXER que la #POR està latent entre el 52% de la població de les grans ciutats i seguir sense fer res. Anant a manifestacions, quedades i sortides perquè han matat una dona entrenat. NO. No podem normalitzar això. Hem d'atacar-ho, denunciar-ho, parlar-ne, detectar-ho i eliminar la POR.

No passa res per tenir POR. El que passa, i molt, és per autoritzar als qui ens fan POR.

Més informació
Les dones decideixen el 80% de les assegurances
Les Women Z canvien l’statu quo
Avui et destaquem
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

El més llegit