Sempre havia entès el diàleg com un acte de generositat, una acció on calia tant donar com rebre, estar disposat tant a escoltar com a explicar-se. Oferir-se, estar obert, ésser accessible. I tot plegat em semblava la màxima expressió de la generositat. Com si la base del diàleg fos allò que dónes i allò que reps. Gairebé una transacció. Es basava doncs en l’atenció que podies donar, i si volies practicar el diàleg havies d’estar disposat a donar quelcom, ja fos una idea o un xic d’atenció.
"No és generós qui et dóna quelcom, sinó qui et genera quelcom. Et genera una emoció, una reacció, un canvi, un pensament... o una revolta"
Però darrerament el filòsof Josep Maria Esquirol m’ha fet descobrir un altra significat, potser el veritable, de la paraula ”generositat”. Amb la seva lucidesa m’ha fet notar que, clarament, la paraula “generositat” prové abans del terme “generar” que no pas del terme “donar”. No és generós qui et dóna quelcom, sinó qui et genera quelcom. Et genera una emoció, una reacció, un canvi, un pensament... o una revolta. Has estat realment generós si has aconseguit generar quelcom. Donar quelcom podria ser una acció propera a la caritat, o fins i tot l’almoina, i en canvi generar quelcom està més a prop del dinamisme i de l’acció. El vell tòpic que explica que és millor ensenyar a pescar que no pas donar peixos. La veritable generositat és aquella que genera quelcom, i no pas aquella que dóna res.
Així doncs, persevero en la idea d’entendre que el diàleg és generositat, però ara amb l’ambició de generar quelcom. El diàleg com a generador, com a motor de dinamisme, d’acció, de canvi. El diàleg com a motor de vida, sempre quan estigui basat en la voluntat de moure, i no pas en l’ànim de donar res. I a més, és una capacitat generadora ampliada, doncs la força del diàleg rau en què és cosa de dos. La reunió de dues persones amb l’ànim de generar quelcom, no pas amb l’ànim d’intercanviar res o donar-se alguna cosa, sinó de generar (una nova situació, una nova idea, una nova acció).
"El diàleg és generositat, però ara amb l’ambició de generar quelcom. El diàleg com a generador, com a motor de dinamisme, d’acció, de canvi i de vida"
Entendre que “generositat” prové de “generar” m’ha fet entendre el diàleg d’una altra manera, i em fa canviar la manera d’intentar portar-lo a terme, així com l’ambició del resultat que n’espero.