El pitjor de la revolució digital és tot allò que no n’és. Si feu una repassada del vostre dia des que sona el despertador fins que tanqueu el mòbil veureu que la major part del lleure (Netflix), aprenentatge (Moodle, YouTube), feina (Google Docs, iCloud, LinkedIn) i vida social (Twitter, Instagram, Tinder, TikTok) passen un moment o altre pel medi digital. Però com deia en Nicholas Negroponte a Viure en digital (1998, Moll) “som éssers analògics atrapats en un món digital, i el pitjor de tot és que ens ho hem fet nosaltres”.
L’aparador del món digital és un flamant MacBook amb una pantalla retina, el model més car d’iPhone i la tele de 52” UHD 8K, Smart TV, HDR10+, Dolby Audio™ i DTS-HD. A la rebotiga analògica, al darrere, un manyoc de fils, cables, transformadors, encaminadors, commutadors, lladres, extensions, adaptadors, regletes i pols molta pols. És com si fos un recordatori d’allò que érem i allò que serem. Us sona? A mi també.
Si sou com jo, allò que detesteu més del món digital on ens hem “atrapat” és allò que ens esforcem a amagar i a tapar per a que no es vegi: els cables. No sé quantes vegades he muntat, desmuntat, ampliat, millorat i reorganitzat el meu estudi de música. Penseu que cada aparell té en general tres o quatre cables: un d’electricitat, un de MIDI i un o dos d’àudio. Afegiu-hi una interfície d’àudio (targeta de so externa) amb els cables corresponents d’electricitat, MIDI i les corresponents entrades i sortides d’àudio. Hi podeu posar tants pocs aparells com vulgueu que sempre surten infinites connexions possibles. El balanç total és de més hores passant cables que fent música. Potser aquest és l’objectiu final en realitat.
Si sou com jo, allò que detesteu més del món digital on ens hem “atrapat” és allò que ens esforcem a amagar i a tapar per a que no es vegi: els cables
Malgrat tot, els cables estan de moda i és bo que així sigui. Arran de l’anunci de la construcció de la Barcelona Cable Landing Station a Sant Adrià del Besòs, un port obert d’entrada per a cables submarins de fibra òptica, hem sabut que el 99% del trànsit de dades d’internet va per cables submarins (la xifra varia segons la font). Ah, però no anava via satèl·lit tot això? Doncs, no.
Com els cables de darrera la televisió, els cables submarins també estan amagats sota de mars i oceans, enterrats literalment —ho fa un robotet que va “llaurant” mentre enterra el cable que va deixant el vaixell que en porta la bobina. En total 350 cables que fan un total més d’1,3 milions de km són els que connecten el món. Cada cable porta de 4 a 32 parells de cables de fibra òptica de la mida d’un cabell, capaços de transportar 10 GB per segon cadascun: un cable submarí pot transportar fins a 224 TB de dades que circulen a la velocitat de la llum. Alguns cables són curts com el que connecta Irlanda amb el Regne Unit que amb 131 km és el més curt. D’altres donen el tomb a mig planeta, com el que connecta Amèrica i Àsia que fa 20.000 km.
Doncs bé, resulta que el principal port d’entrada d’aquests cables a Europa és actualment Marsella, un port que està saturat, on les vies de connexió es creuen les unes amb les altres i que és de difícil ampliació. Una mica com les regletes del meu estudi o les de darrere la vostra tele. Marsella està connectada amb un total de 14 cables, entre ells el 2Africa, que dona el tomb a Àfrica fins arribar al Regne Unit o l’Asia Africa Europe-1 que arriba fins al mar de la Xina. Barcelona només compta de moment amb el Medusa Submarine Cable System que va de Lisboa a Port Saïd a Egipte, passant també per Marsella.
El 99% del trànsit de dades d’internet va per cables submarins (la xifra varia segons la font). Ah, però no anava via satèl·lit tot això? Doncs, no.
Amb el nou port Barcelona es connectarà el 2023 amb el 2Africa, el segon cable més llarg del món. Propietat d’un consorci format per China Mobile, MTN, Meta, Orange, Saudi Telecom, Telecom Egypt, Vodafone, WIOCC millorarà la connectivitat de grans zones del continent Africà un continent clau per a la connexió dels propers mil milions d'usuaris.
Si teniu curiositat per veure els “cables de darrere la tele”, els cables on viu internet, doneu un cop d’ull al mapa interactiu Submarine Cable Map. Us aviso que és altament addictiu. S’hi veu la geografia, l’economia, la geopolítica i una mica el nostre futur. Un parell d’exemples: a Rússia només hi arriben 9 cables i només té connexions amb Geòrgia, Ucraïna i el Japó (a la península Ibèrica sol ja n’hi arriben 31!) i entre Austràlia i Sud-amèrica no hi ha cap cable directe. Recorda la cita d’Henry Thoureau del segle XIX: “Tenim molta pressa per construir un telègraf magnètic des de Maine fins a Texas; però Maine i Texas, potser, no tenen res important per comunicar-se”.
Per cert, a Submarine Cable Map el cable 2Africa ja està connectat a Barcelona.