Govern, té dues tasques al davant
12
de Gener
de
2016
El passat any Catalunya va atreure tanta inversió estrangera com la resta d'Espanya i de la inversió que va marxar, seria interessant conèixer quan van influir els motius fiscals.
Sempre he considerat –i he defensat– que el principal problema de Catalunya no és jurídic, sinó econòmic, és a dir, que Catalunya aporta a l'Agència Tributària entre 13.000 i 16.000 milions d'euros més del que rep, i penso que l'evolució de l'actual situació pot portar al fet que es reverteixi tal situació, la qual cosa encara afavoriria més la posició econòmica de Catalunya. I això, lluny de perjudicar l'establiment de noves inversions, ho afavoriria.
El que seria altament preocupant és que la inversió estrangera comencés a abandonar Catalunya, però el que ha succeït fins ara ha estat tot el contrari.
Un Govern, qualsevol Govern de qualsevol país, regió o municipi, avui dia no pot fer gens que s'allunyi d' 'el convenient'; el cas més significatiu ha estat la cadena de situacions esdevingudes a Grècia. Sempre, però més encara avui dia, qualsevol Govern, independentment del seu color, no és més que un mer administrador d'uns compromisos ja adquirits o en curs d'adquisició.
En aquest context, les dues principals prioritats de l'actual Govern de Catalunya haurien de ser reclamar el dèficit fiscal interregional a Madrid alhora que s'engega una campanya d'informació massiva a la població catalana de l'existència de tal dèficit i de les seves conseqüències, al mateix temps que es fa arribar als fòrums internacionals la situació econòmica que l'actual sistema de finançament regional obliga a patir a Catalunya.
Això sí, obviant la simplificació del 'Espanya ens roba' i centrant l'argumentació exclusivament en qüestions econòmiques, és a dir, tècniques. Insisteixo: a la meva manera de veure.
Sempre he considerat –i he defensat– que el principal problema de Catalunya no és jurídic, sinó econòmic, és a dir, que Catalunya aporta a l'Agència Tributària entre 13.000 i 16.000 milions d'euros més del que rep, i penso que l'evolució de l'actual situació pot portar al fet que es reverteixi tal situació, la qual cosa encara afavoriria més la posició econòmica de Catalunya. I això, lluny de perjudicar l'establiment de noves inversions, ho afavoriria.
El que seria altament preocupant és que la inversió estrangera comencés a abandonar Catalunya, però el que ha succeït fins ara ha estat tot el contrari.
Un Govern, qualsevol Govern de qualsevol país, regió o municipi, avui dia no pot fer gens que s'allunyi d' 'el convenient'; el cas més significatiu ha estat la cadena de situacions esdevingudes a Grècia. Sempre, però més encara avui dia, qualsevol Govern, independentment del seu color, no és més que un mer administrador d'uns compromisos ja adquirits o en curs d'adquisició.
En aquest context, les dues principals prioritats de l'actual Govern de Catalunya haurien de ser reclamar el dèficit fiscal interregional a Madrid alhora que s'engega una campanya d'informació massiva a la població catalana de l'existència de tal dèficit i de les seves conseqüències, al mateix temps que es fa arribar als fòrums internacionals la situació econòmica que l'actual sistema de finançament regional obliga a patir a Catalunya.
Això sí, obviant la simplificació del 'Espanya ens roba' i centrant l'argumentació exclusivament en qüestions econòmiques, és a dir, tècniques. Insisteixo: a la meva manera de veure.