Hipàcia (d'Alexandria)

La primera matemàtica de la història, també astrònoma i filòsofa és recordada per la seva gran bellesa. La bellesa, el càlcul, l'observació i el fet de pensar no estan exempts de vincle i compatibilitat. Almenys per aquesta referent egípcia que, des del segle IV, ja va immortalitzar el seu fer i el seu pensar. Va inventar la màquina per destil·lar aigua i va ser una de les ments més brillants de l'escola neoplatònica.

Hipàcia va ser professora de filosofia, matemàtiques, astronomia i música. En totes les àrees, el seu treball es va abocar a escurçar distàncies: el fet més llunyà podia tenir una explicació propera. Per Hipàcia hi havia una àrea en què no havien d'existir fronteres: el coneixement. Va advocar pel dret de la dona a ocupar llocs importants en l'acadèmia i ella mateixa va haver de guanyar-se el seu espai a l'Escola d'Atenes. Va ser escèptica, independent i crítica.

Es diu que va relegar la seva vida afectiva per desenvolupar la seva carrera, va defensar el dret de les dones a fer el que volguessin amb les seves vides, va qüestionar les religions com a imposicions de govern i es va negar a abraçar el cristianisme. Per negar-se a convertir al cristianisme va ser assassinada per un grup de monjos. Torturada públicament per bruixa. La llibertat era la seva religió.

Hipàcia i els neoplatònics van ser pioners a situar la Terra al voltant del sol desplaçant-la del centre de l'univers

Pensar era imprescindible per tenir opinió pròpia i per poder entendre. Hipàcia basava el seu pensament i elaboració d'idees i conceptes en la contemplació i moltes vegades mirant al cel; l'observació dels astres, la seva distància i posicionament entre ells. Per a la matemàtica, els nombres eren l'harmonia perfecta, per això la naturalesa era numèrica. Amb els nombres es podia explicar tot. Així mateix, com a filòsofa intentava buscar les respostes més enllà i les seves classes es basaven en el diàleg entre ella i els seus alumnes que venien de tot arreu del món per escoltar-la.

Hipàcia i els neoplatònics van ser dels pioners a situar la Terra al voltant del sol desplaçant-la del centre de l'univers. Era la tesi heliocentrista que es va desautoritzar fins deu segles després amb Copèrnic que la va tornar a defensar. Com a aristotèlica en una generació que creia en la igualtat de gènere i fomentava l'accés a homes i dones i a totes les àrees de pensament, idees, política i coneixement. Va ser i és el primer referent.

(Et recomano la pel·lícula Àgora, 2009. D'Alejandro Amenábar)