Quan vius en un país del Nord durant l’hivern, i més treballant des de casa, és fàcil caure en una rutina angoixant on els dies passen sense pena i les nits s’allarguen massa sense que passi res d’interessant. Si a sobre ets una intensa que viu la vida com si fos una pel·lícula, fins i tot pots arribar a sospitar si t’estàs marcint per dins. El mal temps no és una cosa que les persones mediterranitzades (com diria en Pol) estem acostumades a patir. De fet, a casa, si una cosa salva els nostres dies de fred és que surti el Sol. Aquí no. I quan passa, més o menys un cop a la setmana, corres a la finestra com si fos el bé més preuat del món, tanques els ulls, i somies que estàs en una terrassa a Plaça Independència un diumenge qualsevol. La desesperació després d’unes setmanes en aquest estat augmenta de manera exponencial.
En aquest clima fred, en aquest entorn inhòspit, m'agrada pensar que estic hivernant en un cau. Visc amb altres animalons que m'acompanyen i em cuinen pollastre rostit o pasta carbonara. Em passo el dia amb roba suau entre el llit, la taula del menjador, la cafeteria de la cantonada, el gimnàs i la biblioteca, amb parades accidentals al supermercat. Als caps de setmana potser fem alguna cosa, però últimament tots els veïns organitzen festes als seus menjadors per evitar haver de sortir a l'exterior. És un tipus de vida reclosa, quasi monàstica. Té el seu encant si t'enganxa de bon humor, però no sempre és així. A vegades la foscor de fora pot entrar a l'habitació per un raconet, i semblar que vius en un mode somnífer, quasi delirant, en el que la manca de llum i de Sol et pot fer entrar en una espècie d'alienació profunda on sentis que no saps per què estàs fent les coses, que tot et pesi com una muntanya i que fer una rentadora sembli un èxit personal digne de presumir-se per xarxes. La vida al nord és bonica, però és dura.
"El hygge és una paraula noruega i danesa que es refereix a un sentiment de benestar, un ambient alegre, íntim i càlid"
Diuen que el millor que quan arribes a un lloc nou el millor que pots fer és copiar els costums d'allà. A Holanda i, per tant, també a la resta de països on encara hi ha menys llum, això té més sentit que mai, especialment per part d'una persona que viu a un puestu on la gent es queixa si baixem dels quinze graus. Els danesos es van inventar una cosa que es diu hygge, que suposo que al principi només devia fer alguna senyora avorrida, però després es va popularitzar amb aquesta dèria que hem desenvolupat últimament per fer-ho tot bonic, per romanitzar-ho tot. El hygge és una paraula noruega i danesa que es refereix a "un sentiment de benestar, un ambient alegre, íntim i càlid". El hygge és una cosa que s'ha posat molt de moda, però aquí dalt és un bé essencial: si no fas que les coses semblin boniques, les coses semblaran lletges. No hi haurà un raig de Sol que et faci semblar el dia més amable. És per això que fa uns dies que decoro el niu: he escrit frases boniques al marbre del lavabo amb un retolador que he trobat a una cistella de la meva companya de pis, he organitzat un petit jardí a sobre el radiador i tota postal bonica amb la qual em creuo acaba a la meva paret. Mantinc el meu entorn el més bonic possible, em cuino coses bones i només em poso roba que em quedi bé. És una solució una mica superficial, però si això em permet navegar aquest hivern i arribar a Nadal, ja en tindrem prou per ara. D'aquí poc tornarà a ser primavera i tornaré a fer vida al parc, banyar-me al canal, comprar-me flors i recordar que la vida és millor viure-la en un país on pots anar a tot arreu en bicicleta.