Ha d’entrar la IA a les aules?

Comença el curs acadèmic i per fi tenim un debat sobre educació i tecnologia que val la pena: hem de permetre que la intel·ligència artificial entri a les aules? Podem argumentar que ja hi era des del moment en què alumnes i professors tots fem servir ordinadors i dispositius mòbils a l'aula, però no em refereixo a això. Em refereixo a la darrera generació de models d'aprenentatge màquina, models capaços de generar textos o imatges a partir d'un text indicador qualsevol (prompt en anglès).

Les eines d'escriptura basades en aprenentatge màquina són capaces de generar un text a partir d'un paràgraf introductori; amb arguments, contraarguments, punts forts i febles i conclusió. A principis del 2021 vaig fer l'exercici de generar un d'aquests textos que vaig publicar en un diari centenari del nostre país comtal. El tema era IA i periodisme i el text que el model GPT-3 (d'Open AI) va generar tenia tot el sentit del món. És cert que repetia sovint els mateixos arguments, però un cop esporgades les redundàncies el text va resultar molt vàlid tant en fons com en forma, tan vàlid com per a ser publicat. Entre els arguments que el text generat proposava hi havia el que "el lector està indefens a l'hora d'esbrinar si la informació que llegeix és certa o no". Això, tot i ser cert, no és exclusiu de les màquines.

Deixeu que em reivindiqui (i de passada a tots els humans) i ajudi a la màquina en el seu argument. Jo hauria escrit: "El lector està indefens a l'hora d'esbrinar si la informació que llegeix l'ha escrita una persona o una màquina". Som aquí.

Qui de nosaltres recorda un text? No recordem ni l'adreça del restaurant on hem quedat confiats amb la cerca ràpida que farem amb el mòbil i que enviarem al Google Maps per a que ens hi porti

Els alumnes saben que som aquí, alguns membres de la comunitat acadèmica també i la resta mira cap a una altra banda. La realitat és que qualsevol feina de redacció es pot fer amb l'ajut parcial o total d'una de les moltes eines de generació de textos accessibles en línia; el lector no té manera de saber-ho. Quin impacte té això en la formació dels estudiants? I quin impacte té a l'acadèmia? Sabíem allò de "que el llegir no et faci perdre l'escriure" però això que "l'escriure no ens faci perdre el llegir" és nou.

Nogensmenys, no és el primer cop a la història que ens trobem en aquesta disjuntiva. El debat recorda poderosament l'oposició de Sòcrates a l'escriptura amb l'argument que no era un mitjà bo per a transmetre el coneixement: "[Els nostres fills] deixaran d'exercitar la memòria perquè confien en allò que està escrit, recordant les coses ja no des de dins elles mateixes, sinó a partir de marques externes". Qui s'aprendrà de memòria els 12.110 versos de l'Odissea si es poden llegir? Per a què serveixen llavors la mètrica, la rima i l'entonació —tecnologies d'emmagatzematge, recuperació i transmissió d'informació— si no cal memoritzar res? Tot el que va dir Sòcrates sobre l'escriptura ho sabem perquè Plató, deixeble seu, ho va escriure a la seva obra Fedre en forma de diàleg.

Que Sòcrates era molt bo ho demostra el fet que malgrat tot la va encertar, avançant-se uns 2.500 al que finalment ha acabat passat: hem perdut la memòria. No va ser l'escriptura, ni el còdex, ni la impremta de Gutenberg: va ser Google. Qui de nosaltres recorda un text? No recordem ni l'adreça del restaurant on hem quedat confiats amb la cerca ràpida que farem amb el mòbil i que enviarem al Google Maps per a que ens hi porti. Hi arribarem sense saber on som.

Que l'escriure no va fer perdre el llegir fa 25 segles és clar. De fet, el registrar la informació en formats físics va permetre a cada generació llegar tot el coneixement que tenien a la següent. I així fins avui. Avui la informació que consultem, generem i distribuïm és en format digital i és per això que no només els humans en som beneficiaris. També les màquines hi accedeixen, la comprenen i són capaces d'utilitzar-la per a crear-ne de nova. Més o menys com ho fem els humans però a velocitat de fibra òptica.

Les màquines tenen un nivell de competència equiparable en alguns casos a l'humà a l'hora de generar de textos escrits

Això és intel·ligència? No cal que entrem en aquest debat estèril, el terme té massa connotacions i ningú no en té una definició clara. Canviem-la per la paraula "competència" en el sentit que les màquines tenen un nivell de competència equiparable en alguns casos a l'humà a l'hora de generar de textos escrits.

Podria passar que la utilització abusiva de la generació de textos a partir dels textos ja escrits ens tanqués en una gàbia de coneixement on no es generés res fonamentalment nou. Alguns acadèmics anomenen aquests sistemes de generació de llenguatge "cotorres estocàstiques" en referència al fet que allò que fan és repetir en altres paraules allò que ja havia estat escrit. Donar per bo l'argument que no es generaria nou coneixement amb l'ajut de la IA seria menystenir del rol dels humans que tenim els objectius i l'agència que les màquines no tenen.

Al final sempre hi haurà un humà que li dirà a la màquina allò què necessita perquè només ell sap on vol arribar (com en el cas del restaurant i el GPS). De la mateixa manera que Plató no es va haver de preocupar per memoritzar els seus textos i ens els va deixar escrits, els estudiants que escriuran textos avui no s'hauran de preocupar per les faltes d'ortografia, per l'estil de l'escriptura i ni tan sols per saber escriure. Sona molt gruixut però potser no ho és tant. Avui, qui no sap escriure o expressar-se bé, per molt intel·ligent que sigui i per molt que tingui la fórmula per salvar el planeta, ho té molt fotut a l'hora d'accedir a l'acadèmia i per extensió a un mercat laboral on es pugui desenvolupar intel·lectualment. L'escriptura com a mitjà no hauria de representar cap barrera per a ningú.

Hem d'assegurar-nos que els estudiants tinguin les millors eines tant si es tracta d'escriure un treball formal, d'escriure un correu electrònic o simplement la llista de la compra

Com a docents, hem d'assegurar-nos que els estudiants tinguin les millors eines tant si es tracta d'escriure un treball formal, d'escriure un correu electrònic o simplement la llista de la compra, i si fa uns anys els donàvem la millor ortografia, la millor gramàtica, la millor retòrica i la millor estilogràfica no veig perquè ara no hàgim de fer el mateix amb la tecnologia que tinguem a l'abast. Això no vol dir que hàgim de deixar que la IA substitueixi el procés humà de creació; aquests models es poden utilitzar com a eina en el procés d'escriptura, com a guia per a la descoberta d'arguments, de contraarguments i de fonts. No és massa diferent del que fem ara quan els cerquem a Google i a Viquipèdia, eines de les quals també vam discutir al seu moment si era convenient que entressin a l'aula.

Més informació
De llibres i cotxes elèctrics
El museu de la independència
D’Elisabet II a Carles III: de la gespa a les dades
Avui et destaquem
El més llegit