Entre aquest vídeo de la Nancy Pelosi suposadament borratxa a aquestes imatges de Trump essent detingut per la policia de Nova York només han passat 4 anys. El primer està fet amb la tecnologia digital més simple possible (alentir un enregistrament) i el darrer amb la més sofisticada que tenim, la IA. Avui coincideixen que ambdues estan a l’abast de tothom.
A les campanyes electorals, i en general en comunicació persuasiva, sempre s’han utilitzat les tecnologies més avançades per fer arribar llurs missatges als electors. Noves tecnologies possibiliten no només noves maneres d’arribar sinó que també fan possibles nous missatges.
Tradicionalment, els assessors dels partits polítics feien servir enquestes i estudis demoscòpics per a conèixer què preocupava el seu electorat, dissenyar-ne una campanya i incidir-hi en els seus missatges als mitjans. L’arribada de les xarxes socials, durant la dècada del 2010, va canviar-ho tot: per primer cop els analistes podien saber en directe el que pensava una mostra prou representativa del seu electorat i incidir-hi també en directe. Els partits despleguen exèrcits de voluntaris i bots a cada debat per copar tendències i sortir-ne guanyador a la xarxa (notícia que l’endemà reproduiran tots els noticiaris McDonald’s).
A les campanyes electorals, i en general en comunicació persuasiva, sempre s’han utilitzat les tecnologies més avançades per fer arribar llurs missatges als electors
I no només això; empreses especialitzades en enginyeria social com Cambridge Analytica han estat capaces de crear missatges especialitzats per a cada votant d'acord amb les seves pors: “mobilitza més la por que la il·lusió” afirmava el seu CEO. L’objectiu no era mobilitzar el votant propi sinó desmobilitzar el votant rival i l’indecís. Utilitzaven tècniques de guerra, tècniques de confusió de l’enemic amb desinformació perquè prengui les decisions errònies. Ho vam veure a les presidencials del 2016 on va guanyar Trump i al Brexit a Gran Bretanya.
Aquestes properes campanyes electorals seran les de la IA? De moment n’hem vist tasts tant a Espanya com als EUA. M’atreveixo a pronosticar que anirà a l’alça. Als EUA hem vist la imatge inexistent de la detenció de Trump, l’equip de DeSantis publicant imatges del seu rival Trump fent-se petons amb el seu assessor mèdic Anthony Fauci i un vídeo apocalíptic sobre el futur dels EUA si continua manant Joe Biden. A Espanya, el diari El Mundo, en un exercici d’inconsciència, va posar en portada una imatge generada amb IA de Yolanda Díaz passejant amb Pablo Iglesias i darrerament hem vist un muntatge en clau d’humor d’un vídeo de Pedro Sánchez parlant com el Xokas. En veurem més, molts disfressats d’humor que els farà virals però amb una forta càrrega política.
Eines com el generador de textos ChatGPT, els generadors d’imatges Midjourney o Stable Diffusion i el generador de vídeo Runway permeten als equips de campanya generar arguments, tuits, respostes punyents, mems, imatges inventades al moment i tirar-ho a xarxes. També permeten crear milions de missatges hiperpersonalitzats, allò que els de Cambridge Analytica deien “cap por sense la seva campanya”.
I no només els equips de campanya, serà molt important a partir d’ara la mobilització de grups partisans, d’internautes afins amb determinats idearis, que amb quatre apunts al ChatGPT i al Midjourney poden crear un mem que es faci viral. No cal que sigui obertament polític, només que sigui compartit pels votants d’aquella opció.
En tenim un exemple molt clar en els YouTubers, streamers i els influenciadors de més renom. No cal que es posicionin (de fet tots defugen la política), no cal que envïin consignes de cap partit; el fet d’existir ja és el missatge. Rere els missatges de “deixa la feina avorrida que fas i sigues el teu propi cap; jo sóc milionari i visc en una mansió amb piscina que abans era d’un futbolista; viu a Andorra on no paguem impostos; parlem de futbol; sóc home, jove i blanc; a mi tots els polítics em semblen una merda; futbol i videojocs” hi ha un missatge ultra liberal fàcilment emmarcable dins de determinades opcions polítiques.
Cada època té la seva tecnologia que totes les estructures de poder utilitzaran per al seu benefici: Roosevelt va utilitzar la ràdio per arribar a tots els americans que connectaven amb ell cada setmana; Goebbels, però, subvencionava la compra de ràdios per que tothom podés sentir Hitler; Kennedy va guanyar Nixon perquè mirava a la càmera, era més jove i no estava suat (pels oients de ràdio del famós debat va guanyar Nixon); Obama va convertir una colla de voluntaris en un exèrcit organitzat que van arribar a tots els votants per internet, per telèfon o porta a porta; Trump va crear una campanya per a cada por i va utilitzar el poder de Facebook per arribar de manera personalitzada a cada votant.
Cada època té la seva tecnologia que totes les estructures de poder utilitzaran per al seu benefici
Avui, tan bon punt Biden va anunciar la seva candidatura, el partit republicà va córrer a treure un vídeo apocalíptic generat amb IA, un vídeo generat en qüestió d’hores i que no cal que estigui massa ben fet, només que activi la por dels votants.
El perill és que arribi un punt en què ja no ens puguem refiar d’allò que veiem i què sentim, que és l’objectiu de molts d’aquests estrategues, que no decidim amb informació de qualitat i per tant en llibertat, la base de la democràcia. Qualsevol declaració misògina i homòfoba de les que ara rescatem de l’hemeroteca dels líders de Vox o de Trump, una foto d’un polític amb un narco, si és posterior al 2023 sempre es podrà tapar amb el difús vel de la IA generativa: “jo no ho vaig dir/fer mai això; està generat amb IA”.
Només un recordatori: la IA no fa res, som les persones qui fem coses amb IA.