La quarta revolució industrial ha generat una situació molt similar a la que ja es va viure a partir dels anys 70, quan -segons l’informe Dell Technologies de l’Institute for the Future (IFTF)- la irrupció massiva dels ordinadors a les empreses va comportar -només als Estats Units- la destrucció de 3,5 milions de treball, però va contribuir a la generació de prop de 19,5 milions de nous.
"A partir dels 70, la irrupció massiva dels ordinadors a les empreses va comportar -només als Estats Units- la destrucció de 3,5 milions de treball, però va contribuir a la generació de 19,5 milions de nous"
Aquesta revolució, com les altres, és font d'amenaces i oportunitats. Sens dubte transformarà les nostres organitzacions, destruirà llocs de treball, però en crearà de nous i en transformarà molts tal com els coneixem avui.
En aquest nou entorn de competitivitat, on el talent ha esdevingut un diferenciador per a les empreses, la tecnologia (digitalització, automatització, robotització, IOT, Big Data, Intel·ligència artificial, realitat virtual, impressió 3D...) presenta incògnites importants respecte a quins perfils professionals -quin talent- es necessita en aquests moments i en el futur més immediat. Ara i aquí cal incorporar professionals amb noves capacitats, amb habilitats vinculades a la creativitat, la capacitat de seguir formant-se de forma permanent i d’afrontar els canvis i l’expertesa tecnològica.
Són perfils que ens han de venir de les universitat que imparteixen enginyeries i d’altres carreres tècniques. El que entenem per carreres STEM (de les seves sigles en anglès Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). I aquí ens trobem amb dues males notícies: el descens progressiu dels estudiants matriculats en aquestes branques en els darrers anys, que no cobreix la demanda creixent de les empreses; i la dificultat dels centres de formació per ajustar la seva formació a les necessitats d’un mercat que es mou ràpidament en un entorn incert i canviant. És a dir un problema de quantitat i de qualificació.
I això incideix directament a les empreses -les d’aquí i les que volen establir aquí les seves seus-, que cada cop tenen més dificultats per trobar al mercat perfils professionals per cobrir les seves necessitats actuals i futures. Un gran repte si volem ser un país industrial. Si les empreses no troben el talent que necessiten aquí, el buscaran fora o -encara pitjor- s’implantaran on hi hagi el talent.
"Males notícies: el descens progressiu dels estudiants en branques STEM en els darrers anys, que no cobreix la demanda creixent de les empreses; i la dificultat dels centres de formació per ajustar la seva formació a les necessitats del mercat"
En aquest nou escenari, ¿com serem capaços d’incrementar les vocacions per atraure els joves -i en particular les noies- cap a una formació i una carrera professional tecnològica? Com podrem equilibrar les balances de talent entre Catalunya i el món? Quins mecanismes poden facilitar el retorn d’enginyers i enginyeres catalans des de l’estranger? Com podem conciliar els coneixements que necessita la indústria amb la que s’imparteix als universitaris? Avui més que mai, cal establir una relació molt estreta, un imprescindible diàleg entre aquests dos vectors –formació i ocupació- si volem que els centres on es formen els professionals del futur coneguin en profunditat les necessitats reals de les empreses i les tendències d’ocupabilitat del futur.
Creiem que a més, és imprescindible que les empreses s’impliquin en la formació en aquelles habilitats que precisaran els seus actuals i futurs treballadors, com a mecanisme per a la seva inserció laboral.
Amb aquesta vocació, Enginyers Industrials de Catalunya ha constituït el seu Consell de Formació i Ocupació, un ens que compta amb la presència d’una trentena de directors de recursos humans de les principals companyies industrials catalanes, que aporten la visió dels principals sectors que contracten professionals de l’enginyeria i permeten conèixer en tot moment quines són les demandes del mercat laboral i les competències requerides per les empreses a curt i mig termini.
A través d’aquest Consell, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, assumint una responsabilitat que li correspon, i amb una actitud pro-positiva, volem impulsar i desenvolupar projectes concrets que fomentin la vocació per la enginyeria, contribueixin a que els enginyers tinguin el perfil que demana la indústria, i que les empreses trobin els professionals amb la qualificació que necessiten.
Per això, construirem una xarxa de relacions i d’intercanvi d’informació entre les empreses i els principals agents de la formació i de l’ocupació dels sectors de l’enginyeria, en un espai de col·laboració publico-privada. Amb aquesta iniciativa contribuirem a un dels objectius de les nostres institucions: acompanyar els enginyers i enginyeres en tota la seva carrera professional, vetllant en tot moment per la seva ocupabilitat.