Implicacions del 3 2 a la Universitat

Passar del 4 1 (Grau de quatre anys i Màster d'un any) a un model de 3 2 té avantatges, però també riscos.

Avantatges
Un avantatge és l'homologació dels estudis a nivell europeu, ja que en més del 80% dels països europeus predomina el model de 3 2. A tall d'exemple, recordo el cas d'un estudiant català que està acabant el Grau de Ciències Empresarials de quatre anys i està admès per a fer un Màster a Dinamarca.

El problema és que allà el Grau equivalent al que ha fet aquí és de tres anys, i el Màster que vol fer és de dos anys. Per tant, en aquest cas, el 4 1 es transforma en un 4 2, o sigui, sis anys.

Un altre avantatge és que es poden oferir Graus més generalistes, ja que en tindre dos anys els Màsters es poden aprofundir més les diferents especialitats. Això pot tindre l'inconvenient que es desvaloritzin els Graus. No oblidem que no fa gaire, aquí els Graus tenien cinc anys.

Riscos
Les principals crítiques al 3 2 tenen a veure amb el cost de la Universitat, ja que molts Màsters tenen preus privats. Hi ha països on la Universitat és gratuïta (Suècia, Dinamarca, Estònia, Grècia, entre d'altres) i hi ha d'altres on el preu màxim per any no supera els 1.000 euros (França, Islàndia, Bèlgica i Polònia, entre d'altres). Espanya està en el grup de països on estudiar a la universitat pública és més car (1.500 euros/any de mitjana).

Aquest problema es veu agreujat pel fet que les beques són insuficients. Al Regne Unit, per exemple, arriben al 66% dels estudiants. A Espanya, en canvi, només arriben al 22% dels estudiants. En el cas de Catalunya el tema encara és més greu, ja que tot i tindre el 15% dels estudiants universitaris de tot l'Estat, només rep el 10% de les beques que atorga el Ministeri. Aquesta és una competència que reclama la Generalitat des de fa molts anys, i fins i tot el Tribunal Constitucional l'any 2001 va sentenciar que les beques universitàries eren competència de Catalunya i que havia de transferir aquesta competència i els diners a la Generalitat.

Malauradament, els governs de l'Estat han incomplert fins avui aquesta sentència. En resum, el 3 2 té avantatges. Però el repte és no perjudicar els estudiants i famílies amb menys recursos que amb el nou sistema podrien passar a uns estudis de 3 0. Això requereix apostar de veritat per un bon sistema de beques. No oblidem que la millor manera de lluitar contra la desigualtat és amb un sistema educatiu de qualitat i que no discrimini a ningú per motius econòmics.