Impost al sol

Han trigat dos anys a decidir-se, però no han volgut acabar la legislatura sense aprovar l'anomenat impost al sol. Un impost al sol en forma de Reial Decret que regula l'autoconsum energètic a partir de l'argument que aquell que es dota d'una instal·lació per a produir i consumir la seva energia elèctrica i manté una connexió a la xarxa com a complement o com a font d'emergència, ha de pagar un cànon addicional per al manteniment d'aquesta xarxa general.

A última hora, les famílies -o consumidors amb menys de 10 quilowatts contractats- s'han escapat de l'impost, tot i que de moment només per quatre anys. Després ja veurem com quedaran. Però les instal·lacions fotovoltaiques als habitatges unifamiliars encara són poc rellevants perquè a les famílies els és més difícil fer aquest tipus d'inversions.

A curt termini, on realment hi havia potencial de creixement per a l'autoconsum era a les indústries i serveis amb sostres i instal·lacions d'àmplia superfície. I aquests queden ara clarament desincentivats a l'hora d'afrontar unes inversions que poden fàcilment duplicar el termini d'amortització per fer-les rendibles econòmicament. A més, les instal·lacions inferiors a 100 kW de potència hauran d'abocar a la xarxa les puntes de producció que no consumeixin sense cap compensació econòmica a canvi.

Ja hem parlat aquí en alguna ocasió del fet que augmentar el termini d'amortització de les instal·lacions amb impostos i taxes addicionals va contra qualsevol lògica econòmica i ambiental i en contra del que està fent tot el món civilitzat. Al Govern espanyol, en canvi, només el preocupa que les grans companyies energètiques treguin el màxim rendiment d'unes instal·lacions de generació d'electricitat clarament sobredimensionades. L'eventual desenvolupament de l'autoconsum constituïa una amenaça en aquest sentit i per això calia penalitzar-lo.

És la mateixa filosofia de l'última reforma tarifària: augmentar el cost fix de la connexió, de manera que encara que introdueixis mesures d'estalvi energètic, la factura a pagar es redueixi molt menys. I, en darrera instància, la suspensió del decret de pobresa energètica aprovat pel Parlament de Catalunya també ha estat suspès perquè el Govern espanyol temia una generalització de la mesura i un increment dels impagats a les companyies energètiques. Unes companyies, cal recordar-ho, que juntament amb la banca, les constructores i els antics monopolis públics privatitzats conformen un estret conglomerat d'interessos i de portes giratòries amb els Governs espanyols de torn, almenys des de Primo de Rivera.

Com en tants altres aspectes, des de la fiscalitat a la regulació de la morositat, les pimes tornen a ser les principals perjudicades per les decisions dels successius governs espanyols. Però, com apuntàvem al començament, també les grans empreses industrials i de consum -centres comercials, hotels- resulten afectades molt negativament per aquest impost al sol.

Dèiem al principi que han trigat dos anys des que van anunciar per primera vegada la intenció de crear aquest impost al sol fins a fer-lo efectiu. Semblava una aberració tan gran que alguns pensàvem que havia estat una relliscada i que ho desarien al calaix dels despropòsits evitats a darrera hora. No ha estat així, però malgrat tot el poder de les elèctriques, hem de confiar que l'impost al sol tingui els dies comptats.

Avui et destaquem
Comentaris