Si mai tenen l’oportunitat de viatjar amb avió al llarg de la costa catalana, podran observar que entre l’Hospitalet de l’Infant i Sitges no queda un sol espai sense edificar. El desastre és total. Responsables? Ara sembla que no n’hi ha. Però sí que n’hi ha: els ajuntaments. Abans de la Gran Recessió -i això ja va quedar demostrat- els partits, i alguns particulars, es finançaven amb l’obra pública local. Els ajuntaments n’eren les oficines de recaptació. Ignoro si el tema continua. Em sembla que ha pujat de nivell i el finançament s’ha centralitzat i va a través de les grans empreses d’infraestructures.
El cas és que la corrupció i el mal gust han fet de Catalunya un bocí de territori que mai podrà tenir allò que els depredadors urbanístics anomenen “turisme de qualitat” perquè, a desgrat d’una natura privilegiada, la matèria primera -territori amb població- és horripilant. S’hauria d’enderrocar la meitat del país per atraure l’anomenat “turisme de qualitat”.
"La corrupció i el mal gust han fet de Catalunya un bocí de territori que mai podrà tenir allò que els depredadors urbanístics anomenen “turisme de qualitat”"
Ara els suggereixo un altre viatge en avió. Sobrevolar l’eix Piemont-Llombardia -per exemple, si volen a Milà-. Això sí, de vespre. Observaran la gran il·luminació de la zona. Resulta espectacular. També ho poden observar en els mapes nocturns d’Europa. Veuran que aquell territori envaït de llum industrial deixa el nostre Eix Mediterrani en una mena de jardí d’infància.
Aquests dies estan tenint lloc una sèrie de mobilitzacions que ens demostren de manera fefaent perquè el país no avança malgrat la permanent pluja d’informacions positives que se’ns subministren cada dia. Aquest brollar és permanent, però, de sobte, la realitat es revolta i apareix el rerefons real: PISA, productivitat, renda familiar disponible, infraestructures, etc. Entre aquestes engaltades de realitat fa temps ens vam assabentar que en matèria d’energia sostenible Catalunya -sempre tant progre i d’esquerres- va a la cua d’Europa. Ep! I hi continuarà, perquè, fins on jo sé, les actituds no han canviat.
Les tallades de l’AP-7 aquest cap de setmana passat ho demostren. Per una banda, contra el projecte Hard Rock Cafè que, com vaig denunciant permanentment, crearà llocs de treball per a gent que no hi és i que haurà de venir de fora. Enginyers nuclears? Tècnics en IA? No. Cambrers. Aquest projecte és defensat per un govern sencer i socis ad làtere. Els lobbies tenen suficient força per convertir el sistema de govern d’un país en una mena de gestoria que tramita permisos i que, si no encaixen en la llei -exemple Ferran Adrià i Cala Montgó- es modifica la llei i, avall que fa baixada! Per tant, no puc estar més d’acord en l’oposició a aquest projecte.
"Fa temps ens vam assabentar que en matèria d’energia sostenible Catalunya va a la cua d’Europa"
Paral·lelament, ens trobem que aquell progressisme social que diu que no s’ha de contaminar, s’oposa a la instal·lació d’una planta de bateries elèctriques que planteja construir l’empresa Lotte a Mont Roig del Camp. Resulta que la plataforma opositora està composta, també, per propietaris de terrenys. Lògicament, el metre quadrat per edificar fàbriques es paga menys que per fer pisos i apartaments. Ara se li demana a l’ajuntament corresponent “transparència”. Aquesta és bona. És la primera vegada que veig uns propietaris de terrenys demanant transparència a un ajuntament. Realment admirable.
Mentrestant, els catalans preguntant-nos: si la sardana diu que Déu va passar per Catalunya en primavera, per què tenen lloc aquestes animalades?