M'atreviria a dir que ens trobem a l'era de la innovació. L'era en la qual "gairebé" cap companyia es qüestiona la necessitat d'innovar. Però, encara que aquesta necessitat d'innovar és realment inqüestionable, em trobo molt sovint que existeix una confusió entre els termes innovació i millora.
Quina intensitat de millora ha d'incloure un producte o un servei perquè el puguem considerar innovador? Pot marcar la diferència l'aplicació o no de tecnologia, o el grau de novetat que conté?
No és una pregunta fàcil, però és imprescindible fer-nos-la.
Donant-li voltes aquests dies m'atreveixo a dir que possiblement el que pot marcar la diferència entre la innovació i la millora és el risc associat. Modifiquem/creem un producte o servei perquè un client ens ho ha demanat, potser no explícitament, però intuïm que serà una petició que ens farà aviat? És a dir, tenim clar abans d'executar el procés que tindrà un mercat? Millorem.
Ideem un producte o servei arran d'una inspiració, tendència o problema no resolt al mercat, i hem de fer un esforç per poder trobar el seu "go to market"? Innovem.
Potser algú apuntarà que no és tan important si fem una cosa o una altra, però estic cada dia més convençuda que sí ho és. Si no fem res (ni millorem ni innovem) possiblement tindrem una certa sensació d'incomoditat, i això ens farà ser conscients que hem de "posar-nos les piles" si volem seguir sent competitius, però… Si executem certes millores podem sentir una falsa sensació de complacència que pot ser encara més perillosa.
Avui dia, la millora (la famosa millora contínua dels departaments de Qualitat dels 90) no és suficient, i hem de ser molt conscients d'això, doncs només innovant de forma sistemàtica podrem seguir sent competitius.
I tu, millores o innoves?