Internet no és un servei, és un dret

La crisi sociosanitària que estem vivint ha aturat bona part de l’activitat dels humans. Fa deu dies ja hi havia el 10% de la població mundial confinada a casa seva, i la xifra no ha parat d’augmentar. Un 89,4% del total d’alumnes del món, gairebé 1.700 milions de persones, s’ha quedat sense poder anar a classe, i a Espanya centenars de milers de persones estan a l’atur de manera provisional però sobtada.

"El món està aguantant social i econòmicament perquè tenim Internet. És un servei públic, però està liderat i operat per empreses privades"

Si estem aconseguint suportar aquesta situació és gràcies a Internet. Aquesta infraestructura és la que ens està permetent mantenir una certa activitat econòmica, continuar coordinant-nos, fent reunions de treball, consultant el banc, enviant missatges aclarint coses, mantenint el contacte amb la gent que estimem, entretenir-nos mirant pel·lícules o escoltant concerts, fent els deures de l’escola o fent classes de ioga. El món està aguantant social i econòmicament perquè tenim Internet.

Queda demostrat que Internet és un servei públic, però està liderat i operat per empreses privades. A la llista de serveis públics hi tenim l’ensenyament, la salut, la justícia o la seguretat, però no hi tenim l’accés a Internet. Aquesta necessitat l’Estat ni ens la proveeix ni ens la garanteix. Qui la vulgui tenir depèn que un operador hagi apostat per desplegar la infraestructura al seu territori, i després li haurà de pagar una quota mensual per accedir-hi. Ara s’ha demostrat que sense Internet està en risc el nostre accés al treball, a l’ensenyament i a la família.

Més info: Obrir dades per resoldre problemes complexos

En el seu moment l’Estat espanyol va decidir que per garantir el desenvolupament econòmic i social del país calia desplegar una xarxa ferroviària d’alta velocitat, i avui tenim la xarxa de trens d’alta velocitat més densa d’Europa, i la segona del món només darrera de Xina. Tenim més de 3.400 kilòmetres d’AVE i cadascun ha costat 25 milions d’euros de mitjana, més mig milió anual de manteniment. Tota aquesta despesa ha estat assumida per l’Estat, i no pas per cap operador privat, perquè era d’interès públic.

"Un nen té dret a anar a escola, una víctima té dret a recórrer a la justícia, i un ciutadà ha de tenir dret a accedir a Internet"

S’ha demostrat que sense Internet no podem actuar amb normalitat, però l’Estat no garanteix ni la infraestructura ni que la població en pugui fer ús. La mainada que no té Internet s’acaba de quedar sense escola. La gent que no té Internet s’ha quedat sense poder teletreballar. Sense Internet et quedes sense drets bàsics, i que en tinguis depèn de si alguna empresa privada decideix invertir o no en infraestructura al teu territori, i que quan ofereixi el servei ho faci a unes tarifes que et puguis permetre. Segons el preu que posin podràs treballar o no, els teus fills podran mantenir el contacte amb l’escola o no, podràs ser ciutadà o no.

Ara que ja tenim tren d’alta velocitat, l’Estat podria valorar si també necessitem Internet. Garantir que arriba correctament a tots els territoris, i garantir que tota la ciutadania hi té accés. Si les empreses volen cobrar hauria de ser per altres serveis de valor afegit, però no pas per accedir-hi. Un nen té dret a anar a escola, una víctima té dret a recórrer a la justícia, i un ciutadà ha de tenir dret a accedir a Internet.

Més informació
La importància de l’entorn per a la presa de decisions
Avui et destaquem
El més llegit