'Izas, Rabizas y Colipoterras'

Ara fa cinquanta anys, el 1964, l'Editorial Lumen publicà un escandalós llibre de Camilo José Cela amb fotografies de Joan Colom, que portava el nom de "Izas, rabizas y colipoterras", diversos sinònims per a definir meuca, al segle XVI. Segons el premi Nobel, era un "drama con acompañamiento de cachondeo y dolor de corazón".

Descrivia, amb abundant suport fotogràfic, la vida al conegut com barri xinés de Barcelona, amb la seva pobresa, prostitutes, fatxendes, macarrons, pidolaires, bars, cases de barrets i mancança d'expectatives econòmiques i socials dels seus habitants, supervivents del dia a dia.

La descripció del que, mig segle després, és aquest país, té molts punts de similitud. S'han perdut els valors, incrementat la pobresa, les desigualtats son més paleses, els rics esdevenen molt més rics, i, a més, sembla que tenen butlla per a fer el que vulguin, sense cap conseqüència. Ha desaparegut la capacitat d'autocrítica sobre l'ètica i l'honestedat. Les més espectaculars malifetes, des de l'entorn de la més alta magistratura de l'Estat, a diversos governants autonòmics, els partits polítics, sindicats, patronals, institucions financeres, etc., formen els titulars negatius que diàriament ens brinden els mitjans de comunicació, els darrers anys. Els ciutadans han perdut qualsevol respecte, estima, confiança o comprensió vers la política, els polítics o qualsevol persona o tema relacionats amb aquests.

La posada en marxa de la regeneració democràtica que exigeixen els ciutadans té una urgència peremptòria. Les depredadores elits extractives o, dit en castís, "la casta", que explota desaforadament, gratia et amore, els recursos del país, requereix una resposta rotunda, ràpida, legal i democràtica.

És, si més no, sorprenent, per no dir altra cosa, que els primers ciutadans sobre els quals ha caigut el suposat pes de la llei, hagin estat dos jutges que es varen atrevir a enfrontar-se a aquesta xacra, intentant desentranyar dos dels casos més punyents de corrupció politicoeconòmica, els quals han estat apartats, fulminantment, de l'administració de la justícia.

Per a sortir-nos d'aquest cau profund cal la bona gestió dels polítics honestos (la majoria), la transparència informativa dels mitjans de comunicació no dependents del finançament des del poder, i l'actuació diligent, independent i eficaç de la justícia, lliure de les pressions dels partits. Gestionar, informar i jutjar els corruptes.

És l'esperança dels ciutadans. Potser la darrera.
Avui et destaquem
El més llegit