Tot va junt, quan hi ha bonança, tot puja, quan hi ha crisi, tot baixa. Hi ha variables, però, que acceleren les pujades i baixades.
La indústria manufacturera contribueix només amb un 13,16% al PIB del nostre país. No podem dir que actualment siguem un país gaire industrial, l'any 2000 el percentatge era del 18,8% i a Europa el promig és del 15%. L'objectiu fóra arribar a la mitjana, però ens costarà fins i tot aturar la davallada. A nivell d'ocupació, la importància de la manufactura encara és menor, reflectint que és un dels sectors amb més productivitat: ocupa 1,8 milions de persones, el 11,56% (l'any 2000 era el 19,8%), davant dels 12 milions de persones de serveis i els 3,6 milions a les administracions públiques.
Tanmateix, si continua la davallada del crèdit, encara serem menys industrials. L'import de préstecs a la indústria ha patit una davallada espectacular, és com si el sector immobiliari hagués esternudat i el sector industrial hagués agafat el refredat. En concret, ha baixat un 16% sobre el pic, l'any 2008. No sorprèn, doncs, que es produeixi menys, segur que la baixada de la demanda hi ha influït, però el 16% de baixada dels crèdits a la indústria també hi ha tingut un efecte.
Són magnituds molt importants per un sector crucial per al nostre futur. Hi ha opinions que el futur passa pels serveis, per l'oci, pel turisme, però són sectors amb molt poc valor afegit, molt pobres en les seves demandes. Sectors que no satisfaran als nostres fills i filles, ben preparats, amb talent. I, tanmateix, teníem una indústria. Fora bo que no perdessin la poca que ens queda.