Aquests darrers dies hem escoltat sovint, en els debats electorals, anuncis i proclames, algunes bastant demagògiques, sobre possibles baixades o pujades d'impostos en funció de futurs Governs de l'Estat. Deixeu-me fer algunes reflexions per poder abordar el tema amb més racionalitat. Parteixo d'una premissa clara: No podem pretendre tenir una societat moderna i equitativa mantenint l'actual pressió fiscal molts punts per sota de la dels principals països de la UE. Per tant, les promeses de baixades són una enganyifa, però també les pujades s'han de fer ben fetes.
"Les promeses de baixades d'impostos són una enganyifa, però també les pujades s'han de fer ben fetes"
Recordem que la finalitat original i fonamental dels impostos moderns ha estat permetre que les institucions públiques recaptin recursos econòmics per finançar els serveis públics que presten als ciutadans i poder realitzar les inversions públiques que es necessiten per aquestes tasques. Des de fa més d'un segle s'ha anat potenciant una funció redistributiva, de manera que a través d'aquest finançament es produeixi una transferència important de diners de les classes més riques a les menys afavorides, a base que les primeres paguin impostos proporcionalment molt més alts, i que una part dels serveis públics bàsics siguin gratuïts, afavorint així a les persones més necessitades. Val la pena dir que aquesta finalitat no sempre s'ha complert...
En tercer lloc, s'hi ha afegit també una dimensió coactiva per tal que, sense forçar massa la llibertat personal, l'impost sigui un incentiu per estimular actuacions en la direcció del que els governs consideren bo, i per reprimir actuacions en sentit contrari. Finançament, Redistribució, i Coacció, són les tres dimensions d'impostos i taxes.
Dit això, penso sovint que, si no es va amb compte, la utilització de la fiscalitat en la tercera dimensió pot arribar a ser perjudicial per a la segona i pot passar que, volent resoldre a base d'impostos alguns importants reptes col·lectius, ei que passi és que es carreguin els costos de la solució sobretot a les espatlles dels que menys tenen. Comento dos temes actuals que he observat i on es veu la dificultat de poder compaginar les finalitats indicades, i que poden ser exemples per a altres situacions. Es tracta de l'impost sobre les emissions de carboni, i les taxes universitàries.
No tinc cap dubte que cal posar forts impostos per tal de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, penalitzant la generació d'energia amb combustibles fòssils, reduint la mobilitat tant terrestre com aèria, premiant l'augment de l'eficiència energètica, o estimulant la transició al vehicle elèctric. Però penso que cal saber triar bé el contingut dels impostos, o introduir al mateix temps mesures complementàries, per evitar que una vegada més els principals perjudicats d'unes i altres siguin les persones amb menys poder adquisitiu. Apujar sense més els impostos inclosos en el preu dels combustibles líquids o de l'electricitat, o prohibir la circulació a les ciutats d'alguns tipus de vehicles més contaminants, són mesures molestes però que poden suportar fàcilment els que tenen prou recursos per canviar de cotxe, però que dificulten molt la mobilitat i converteixen en obsolet el cotxe dels que no el poden canviar. Són imprescindibles mesures compensatòries, relacionades amb el transport col·lectiu, o amb la fiscalitat dels consums energètics bàsics, per no anar fent créixer encara més les desigualtats.
"Cal saber triar bé el contingut dels impostos, o introduir al mateix temps mesures complementàries per evitar que els més perjudicats siguin les persones amb menys poder adquisitiu"
A diferència del que passa en l'ensenyament preuniversitari, a casa nostra la Universitat pública no és gratuïta, sinó que es paguen unes taxes que cobreixen una part del cost total. Malgrat que la nostra població amb títol universitari és important, i superior a la de molts països de la UE, és evident que aquesta taxa és un dels obstacles que provoquen que molts joves no puguin seguir aquesta formació. Hi ha un fort corrent per reduir la taxa i facilitar l'accés. Crec que no és la millor solució, ja que allibera de part del pagament a una gran quantitat de persones que ara poden pagar-la sense grans problemes, i no resol el cas dels que no podrien encara que es rebaixi. Podria ser millor fins i tot pujar la taxa, i assegurar un beca de plena gratuïtat a aquelles persones o famílies que no tinguin la capacitat de finançar els estudis. Seria una manera de passar diners dels quals poden als que no poden, que és la finalitat principal dels impostos i les taxes.
En resum, haurien d'apujar els impostos sobre la riquesa i les rendes altes, no haurien d'apujar massa els impostos sobre les rendes baixes i sobre el consum d'aquestes rendes, i les mesures fiscals o coactives per a la descarbonització, que són necessàries, no haurien de tenir un caràcter general, sinó selectiu per tenir en compte l'equitat.