Ja ho deia l'activista i editora nord-americana Gloria Steinen: “la primera cosa que hem de fer és desaprendre”. Desaprendre requereix el mateix exercici que aprendre, va d'entendre, assimilar i repetir. És una gimnàstica concreta que hem de practicar amb certa rutina perquè puguem donar espai als nous usos i coneixements. Perquè puguem explicar les coses de manera nova. Si qüestionem la norma, podrem veure noves realitats. I per qüestionar la norma cal valentia, activisme i disciplina. Molta disciplina. És com quan practiquem els exercicis posturals que mai acabes de fer bé, quan descuides les espatlles caigudes, portes el cap baix o la pelvis descol·locada... En prendre consciència, rectifiques, hi poses intenció i canvia tot.
Igual que fem exercicis posturals o de consciència corporal, us proposo fer exercicis de consciència de gènere. Així deixarem de perpetuar tòpics conscientment. I això comença des de casa, des de petits, des de l'educació. Des dels rituals com el joc. Quan juguem i ho estem passant bé, és un moment de descobrir, conèixer-te, aprendre, explorar i provar. Si la pròpia joguina ja està sexualitzada, connota i perpètua un estereotip, estem entrant des del subconscient al nen o nena construint un significat concret que va associat a aquest gènere. Estem reforçant la norma. És aquí on hem d'identificar el biaix, canviar la intenció i rectificar l'acció. En aquests moments comencem a ser activistes.
Si qüestionem la norma, podrem veure noves realitats. I per qüestionar la norma cal valentia, activisme i disciplina. Molta disciplina
La consciència de gènere l'hem de tenir les mares i els pares quan comprem joguines als nostres fills i filles. I també la indústria que fabrica aquests jocs i el sector publicitari que crea les campanyes per a aquests productes. El feminisme ha vingut per quedar-s'hi i ha entrat per tots els porus de la societat. És la nostra responsabilitat com a publicitaris, empresaris i dissenyadors, convidar les marques a ser valents i activistes, a ser les que qüestionen aquests comportaments sexistes i les que trenquen aquesta inèrcia. Només aquestes marques que cuidin aquests biaixos, que convidin a qüestionar la norma i que ens facin repensar el simbolisme del joc i de la joguina, tindran èxit al mercat. El color rosa no és sinònim de dona, blau no ho és d'home i la nena també vol ser pirata i el nen ballarí. No hem d'excloure, encasellar ni limitar la llibertat quan parlem de joc, altrament és un oxímoron perfecte.
Ja ho deia la filòsofa francesa Simone de Beauvoir “una no neix dona, es fa dona”. A la construcció del gènere passa el mateix. La consciència de gènere no permet descans, l'hem d'integrar perquè la norma ens persegueix, ens sedueix i va disfressada de rutina.
Segons un estudi de Havas Media Group #meaningfullbrand, només un 30% de les marques que avui estem consumint existiran el 2030. Aquestes seran les marques amb impacte social, activistes, amb propòsit i autèntiques. Jo les anomeno marques valentes. Les marques que no facin el que diuen no les comprarem ni nosaltres ni les generacions que ens segueixen. Les xarxes socials (amb majoria de les usuàries dones) ens ajuden per visibilitzar això. Si una marca, un producte o un sector no ho fa bé, sortirà a la llum i serà molt difícil i costós desmentir-ho. La regulació també suma en aquesta direcció i així el Ministeri de Consum acaba de signar el codi deontològic per a les joguines no sexistes i les empreses que l'incompleixin seran sancionades. És la nostra obligació com a consumidores i consumidors decidir si cada euro invertit és part del problema o part de la solució. El consum n'ha de ser conscient, amb intenció i activista.
És la nostra responsabilitat com a publicitaris, empresaris i dissenyadors, convidar les marques a ser valents i activistes, a ser les que qüestionen aquests comportaments sexistes
Què et sembla si per a aquesta campanya de Nadal ja comencem a posar en pràctica aquesta consciència de gènere? Potser et genera algun comentari desafortunat del cunyat o de la sogra a la taula de Nadal, però segur que obrirem un meló supernecessari per repensar què és ser nen i nena i com des del joc podem canviar això.
El gènere es construeix cada dia amb decisions petites i grans. Es construeix amb allò que perpetuem i amb allò que qüestionem. Juguem?