La llengua catalana serà digital o no serà. Aquesta afirmació, pronunciada pel conseller Jordi Puigneró en l’obertura de la jornada de la Revista de Llengua i Dret “Fabra avui. El català: de llengua moderna a llengua digital” celebrada aquest 19 de setembre resumeix perfectament el sentir dels diversos ponents que hi van participar, tots ells reconeguts estudiosos de la cruïlla entre llengua i tecnologia.
A la jornada es va destacar com fins ara el compromís dels usuaris catalans a Internet amb la seva llengua havia permès situar el català com la 15a llengua més utilitzada, molt més enllà del que li correspondria per pes demogràfic (la posició 75). Aquest bon posicionament virtual, però, pot no servir de res per sobreviure al tsunami de noves tecnologies que cada cop estaran més presents en el nostre dia a dia i que amenacen d’arraconar el món web. És el cas d’aplicacions com Google Home, que ens permeten donar instruccions als robots domèstics en llenguatge natural i que estan destinades a introduir-se a totes les llars en poc temps, però que ara per ara no entenen el català. O plataformes d’entreteniment audiovisual com Netflix, en què amb l’excepció meritòria de Merlí, el català no hi té cap presència, ni tan sols en la subtitulació.
Per poder revertir aquesta situació els ponents a la jornada coincidien en la necessitat de disposar d’una gran provisió de recursos lingüístics en català digitalitzats (preferiblement amb correspondències amb textos paral·lels en altres llengües) que permetrien el desenvolupament de les eines de processament de llenguatge natural que els robots necessiten per comunicar-se amb nosaltres en la nostra llengua.
"En plataformes d’entreteniment audiovisual com Netflix, amb l’excepció meritòria de Merlí, el català no hi té cap presència"
Com es va posar de manifest a les conclusions de la jornada, més enllà de la gran oportunitat que implica l’existència actual d’un departament a Catalunya que tingui la missió específica de fer polítiques digitals (el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública), allò que realment salvarà la llengua, tal com va passar en altres moments, especialment durant les dictadures de la darrera centúria, en què el català semblava abocat a la desaparició, serà la determinació dels seus parlants de mantenir-la viva, tant per mitjà de la reivindicació com del voluntariat. Com deia Pompeu Fabra, en una de les seves consignes més recordades aquest any en què celebrem 150 anys del seu naixement, “cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança”.