Sòcrates (470-399 AC) va ser immortalitzat amb el seu deixeble Plató, i el d'aquest que era Aristòtil, al quadre L'Escola d'Atenes de Rafael. Morí executat bevent una copa de cicuta, en una escena immortalitzada per Jaques-Louis David. Va explicitar un mètode infal·lible d'investigació, no superat ni per Sherlock-Holmes, ni pel detectiu Colombo que sempre tenia una pregunta sorpresa per fer al moment d'anar-se'n. El mètode dialèctic, també conegut com a socràtic, és seguit per les escoles de negocis per fer anàlisi dels casos. Es tracta de fer una proposició i sotmetre-la a un dur interrogatori consistent en respondre "Què? Per què? Quan? Com? Qui? Per a què? Quant? On?..." Deia que la saviesa no estava en el coneixement, sinó en la capacitat de dubtar d'aquests que es tenen, per tal de canviar-los per uns de més sòlids i veritables.
"El mètode dialèctic, també conegut com a socràtic, és seguit per les escoles de negocis per fer anàlisi dels casos"
Hipòcrates (460-370 AC) està reconegut com el pare de la medicina. Se li atribueix l'avanç en l'estudi sistemàtic de la medicina clínica. Amb el jurament hipocràtic va arraigar l'ètica a la medicina. Els bons metges són humans i com a tals, poden a l'igual que els empresaris, equivocar-se. Però tenen una disciplina de diagnòstic que és bo tenir en compte a l'empresa. Sobretot des de la perspectiva de la consultoria. Abans de receptar cal diagnosticar i fer-ho procurant separar els símptomes de les causes; explorant totes les alternatives. Per això el primer pas és sondejar el pacient amb les preguntes pertinents. Fan exploració física, i en el seu cas, encarreguen les proves que creuen adequades. Documenten tot el procés per tal de poder-lo revisar en cas de necessitat (i avui en dia per poder-se defensar en cas d'accions de responsabilitat). Analitzen l'entorn i els antecedents. Pregunten, per exemple, quina medicació està prenent, abans de receptar-ne una de nova. Un mal a la cuixa pot tenir com a causa un cop, un mal gest, un coàgul, una hèrnia... a l'igual que un col·laborador descontent a l'empresa ho pot ser per un tema salarial, de reconeixement, de capacitat, de promoció, familiar.... Per saber fer tot això, els metges han fet sis anys de carrera universitària i quatre d'especialització cobrant com mileuristes. Tot això els permet pronosticar l'evolució de la malaltia segons el tractament que apliquin. Però com tota ciència no exacta, ja que cada pacient és un món es practica el seguiment evolutiu, és a dir, la modificació de l'algoritme terapèutic en funció de l'evolució clínica. I deixen la cirurgia com a últim recurs. Hi ha metges que ho són per tradició familiar, com molts empresaris; però si no tinguessin passió no ho serien. El bon metge, afegeix al seu saber, el bon tracte humà.
"A l'igual que els metges i els bombers, els empresaris en una situació de crisi han d'actuar amb rapidesa i encert però les pressions, en termes de temporalitat, no solen ser les mateixes"
Els empresaris són gent d'acció, i poden creure que coneixen l'empresa i el sector millor que ningú. L'èxit, fruit d'un esforç i intuïció inigualable, moltes vegades els ha fet arribar fins on són. A l'igual que els metges i els bombers, els empresaris en una situació de crisi han d'actuar amb rapidesa i encert però les pressions, en termes de temporalitat, no solen ser les mateixes. Cal evitar les actuacions de bomber-piròman i de bomber-torero. Cal reflexionar abans d'actuar, sense caure en la "paràlisi per anàlisi". Els metges juguen amb vides humanes, a vegades amb decisions del caire de vida o mort. Els empresaris no tant, però podem aprendre molt quant a protocols d'actuació, sense perdre necessàriament la intuïció per aprofitar les oportunitats en un futur disruptiu. Seguint la dita castellana arrimar el ascua a la sardina, diré que de vegades convé que els empresaris tinguin un conseller independent que ajudi a decidir seguint els principis de Sòcrates i Hipòcrates.