Aquesta no és una columna sobre la indústria agropecuària, tan important a zones de Catalunya com Osona i les terres de Ponent, sinó sobre una altra realitat: a totes les empreses hi ha gallines i porcs. Tant a nivell de propietat com de treballadors. I que ningú cerqui significats pejoratius als termes.
Perquè una empresa funcioni com cal necessita l’existència al seu interior d’alguns porcs; si només hi ha gallines, hi ha molt guirigall però és difícil assolir cims estimulants.
Quina és la diferència entre una gallina i un porc al món de l’empresa? Per tots és sabut que en un plat d’ous ferrats amb cansalada la gallina hi participa i el porc està implicat. Tots dos són essencials per la seva existència, però un deixa el fruit del seu esforç i l’altre hi deixa la vida.
"A totes les empreses hi ha gallines i porcs"
Entre els treballadors és essencial assolir uns nivells d’implicació mínims. Jack Welch, el que va ser durant molts anys líder d’èxit a General Electric, feia el que ell deia una classificació forçada dels seus col·laboradors entre el 20% d’implicats, el 70% de participants i el 10% tòxics que cal moure els grups anteriors o fer l’acció social d’ajudar-los a trobar un lloc més adient als seus interessos i capacitats en el que segurament seran més feliços.
A nivell de la propietat, les gallines serien aquells que es consideren simples accionistes propietaris d’una part del capital. Aquets són moltes vegades necessaris però no determinen el futur de l’empresa. Els qui ho fan són els propietaris responsables, que se senten partícips d’un projecte empresarial al que aporten capacitat.
Com es transforma una gallina en porc? I un partícip en implicat? Donant-li quelcom més enllà d’una retribució econòmica pel seu treball o capital.
En el cas del treballador donant-li oportunitats de millorar la seva formació, d’aplicar els seus coneixements, una participació en la presa de les decisions que l’afecten, un itinerari de carrera atractiu, una responsabilitat creixent o d’acord als seus interessos i capacitats. I evitant-li el contagi amb els tòxics; contagi que pot ser per simple osmosi si no es prenen accions d’eliminació.
"Les gallines serien aquells que es consideren simples accionistes propietaris d’una part del capital"
En el cas del propietari, per ser porc i deixar-hi la vida cal que senti com a propis una sèrie de valors de l’empresa que vagin mes enllà de la necessària rendibilitat econòmica. Valors transcendents que poden ser d’alta repercussió mediàtica o simplement d’ajudar els treballadors a desenvolupar-se com a persones.
Sigui com sigui, recordem que, com en tot, aquí també hi ha classes: no és el mateix una gallina del Prat o un porc pota negra, que de la pila.