SAS prefabricats de formigó SA: història de relleu a l'empresa familiar

Joan Sas va fundar el 1900 una empresa, que avui dirigeix el seu besnét Adrià, és a dir que és a la cinquena generació i forma part del 4% d’empreses centenàries. La família Sas ha seguit el principi que “a un galliner només hi ha d'haver un gall”, pel que a cada generació fins a la quarta qui porta el negoci ha de tenir la majoria. En l'actualitat la propietat està repartida entre en Joaquim (el pare), les germanes d’aquest amb un 10% cada una, l'Adrià, la seva mare, germana, germà i extreballadors.

Fabriquen elements de formigó decoratiu amb valor afegit, el que permet suportar uns costos logístics que ronden el 20%. Són quasi 100 persones treballant de forma directa. Exporten el 73% al mercat francès, gràcies al fet que el seu pare va agafar el 1985 un compàs i va dir “si des de Montblanc venem a Corunya i Huelva, perquè no a França”. Això els ha ajudat a superar la crisi iniciada el 2008, i que al seu sector encara existeix, si bé amb menys intensitat.

"El poder te'l poden donar, però t'has de guanyar l’autoritat"

Cada relleu generacional ha suposat canvis o ampliacions de productes, o d'organització. Perquè sempre s'ha tingut clar que cal reinventar-se adaptant-se al mercat. L'actual canvi està en el procés de digitalització, en el que el cicle de venda acaba a distribuïdors locals donada la tipologia de producte.

Els relleus de cada generació han estat marcats per factors com les circumstàncies de l'entorn cultural de cada època, el caràcter personal de l'antecessor, i si aquest tenia vida fora de l’empresa. Cada generació ha après dels relleus anteriors. Si el besavi va ser un “monarca” dels que moren amb les botes posades, i l'avi un “governador” dels que deixen el negoci “oblidant-lo”; el pare és més aviat un “ambaixador” que està disponible per ajudar quan se’l requereix; i si està de visita deriva al seu fill qualsevol tema que se li plantegi. Ha tingut clar que havia de deixar lloc, i donar suport en públic a la següent generació.

Adrià és el tercer a casa seva, i ja tenia clar que volia incorporar-se a l’empresa familiar quan estudiava ADE. Va començar a l'estiu al magatzem, per "saber quan pesen els productes de formigó", concretament uns 1.000 kg per palet. En acabar els estudis, va treballar una temporada a General Electric Capital. Es va incorporar al departament de trade-marketing d'Unilever i va fer un PDD per IESE abans d’assumir la direcció general. Va adquirir així la formació i experiència externa recomanables abans d’incorporar-se a l’empresa familiar.

La família Sas ha seguit el principi que “a un galliner només hi ha d'haver un gall”

Un bon dia el seu pare, amb qui té una relació molt fluida, li va dir “tenim una vacant de comandament a producció, vols incorporar-te?” Així, sense parlar directament de la incorporació, de les condicions ni de la perspectiva ce carrera, va ser com l'Adrià es va incorporar a l’empresa familiar. És conscient que no ho ha fet de forma imposada, sinó lliure. Sap que potser a l’empresa familiar se sofreix més, però es té l’alegria de treballar per a un mateix i la família.

L'Adrià és conscient que sent el més jove de tots és el gerent. Que no és el seu pare. Que el poder li poden donar, però ha de guanyar-se l’autoritat. Que és mirat amb lupa. Que el principal repte són les persones, i que som éssers emocionals. Que la comunicació és essencial.

En principi els accionistes futurs seran set, de tres branques diferents, Només un treballarà a l’empresa. I la resta no seran econòmicament dependents de l’empresa ni dels seus resultats, però han de rebre una rendibilitat adequada. I sobretot han de tenir l’orgull de pertinença a una empresa familiar que porta el seu nom.

Més informació
'Terminator' i 'Minority Report'
Jubilació a l'empresa familiar
Llista d'excuses per dilluns
Avui et destaquem
Comentaris