Un dels principals socis de totes les empreses és l'administració pública. Amb independència de quants diners guanyem s'emporta una bona part dels nostres ingressos via IVA, Ibi, cotitzacions seguretat social... En global, molt més del que podem somiar en guanyar jugant-nos el nostre patrimoni. És un soci que estira habitualment més el braç que la màniga; gasta més del que pot i té poc rigor pressupostari. D'aquesta forma ha passat en pocs anys el seu endeutament del 30% a quasi el 100% del PIB. Aquest alt endeutament dificulta que pugui fer polítiques expansives en un escenari de recessió. Els baixos tipus d'interès l'han col·locat en una trampa de liquiditat, en la que també poden caure les empreses, ja que el tipus d'interès real negatiu incentiva l'endeutament. Que passarà quan els tipus d'interès pugin? El creixement de la demanda interna Xina ha reduït l'estalvi de les seves famílies i per tant la seva capacitat d'inversió de capital per créixer i afrontar la immigració interna. Vindran a per al nostre estalvi, oferint un 5% per el seu deute publica, i qui es negarà a comprar-les?
"Un dels principals socis de totes les empreses és l'administració pública que habitualment estira més el braç que la màniga"
Vam sortir de la gran recessió gràcies a la reducció real dels salaris i a l'exportació. Les nostres empreses s'han internacionalitzat, les exportacions han passat del 24% del 2005 al 34% al 2018. Això ha de convertir-se en un fet estructural i estratègic, deixant de ser conjuntural i reactiu, i afectant a més empreses (les 100 primeres representen el 40%).
Fa tres anys que podríem dir "sense govern". Cada partit va a la seva, no tenim projecte de país. L'Estat ha cedit la seva sobirania monetària i per tant el seu marge d'"anar per lliure". Alguns partits poden tenir la temptació de perjudicar la fiscalitat de les empreses familiars eliminant la seva exempció a l'impost de patrimoni, i reduint la bonificació al de successions; però han de recordar que signifiquen el 78% del PIB català i que ja tenen molts fronts de disrupció oberts. Han de saber que sense iniciativa empresarial ens caurem de la bicicleta, i que el més d'un milió de pàgines de butlletins oficials no és que la facilitin precisament.
"Cada partit va a la seva, no tenim projecte de país. L'Estat ha cedit la seva sobirania monetària i per tant el seu marge d'"anar per lliure""
El canvi de la societat urbana a la societat del bit, és tant o més gran com va ser el de la rural a la urbana. El canvi de la natalitat i l'esperança de vida tindrà conseqüències per al repartiment de la despesa dels consumidors (principal motor de l'economia). Els nous consumidors són súper-exigents i ho comparteixen tot. Gràcies a les noves tecnologies tenen el do de la ubiqüitat (poden estar al mateix temps en més de un lloc), generen avatars seus, i esperen ofertes 100% personalitzades.
Els actors del demà seran uns altres o molt diferents dels d'avui. Les grans empreses són a-nacionals de capitalisme depredador, disfressades amb una pell de xai marxista que beneficien a tothom. L'economia física és fàcilment controlable, però la del bit molt menys; i la primera està perdent pes davant de la segona. El 40% de les compres nadalenques han sigut online. La demanda de protecció per al consumidor i les empreses més tradicionals portarà a una regulació sobre temes en què hi ha poca experiència.
Per afrontar tot això les empreses han d'atraure talent competint en primer lloc amb l'administració, que és el principal ocupador. Administració que per un altre costat ha de donar als ciutadans la base per poder-se formar de per vida a les empreses. Un cop superat un nivell de retribució pot ser més important la flexibilitat laboral que els diners.
"Les empreses necessitem seguretat jurídica, igualtat de condicions internacionals en preus d'energia i en fiscalitat, i defensa de la figura de l'empresari"
I en tot aquest entorn las empreses necessitem seguretat jurídica, igualtat de condicions internacionals en preus d'energia i en fiscalitat, i defensa de la figura de l'empresari.