Tal Hanan afirma que està darrere de la manipulació de més de 33 processos electorals a tot el món, dels quals 27 ha aconseguit amb èxit. Ho sabem perquè membres del consorci periodístic Forbidden Stories l’han enregistrat amb càmera oculta fent-se passar per periodistes. Doncs bé, resulta que el perla es guanya la vida fent malbé la dels altres: amb el hackeig de serveis en línia i de la difusió de notícies falses. Durant 20 anys la seva identitat real era secreta.
Hanan, de 50 anys, és un antic oficial de les forces especials israelianes. La investigació revela que executa algunes de les operacions de desinformació a través de l’empresa israeliana Demoman International, amb representació a Madrid, segons el seu web.
Hanan és un antic oficial de les forces especials israelianes que es guanya la vida fent malbé la dels altres
El tal Jorge i el seu equip són els responsables dels atacs sense precedents que els serveis de la Generalitat de Catalunya van rebre el dissabte 9 de novembre del 2014 amb motiu de la consulta sobre la independència de Catalunya. Arran de les seves trapelleries i les de la seva colleta, entre altres van caure els sistemes d’emergència de salut, la coordinació d’ambulàncies, el sistema de receptes electròniques i molts d’altres serveis que afecten al funcionament dels serveis bàsics destrossant efectivament el sistema sanitari català. Paradoxalment el web de participació a la consulta no va caure.
El hackeig de serveis en línia i la desinformació és un mercat puixant que va des de l’amateurisme de furoners d’habitació que ho fan pels lols, fins a equips molt professionals amb mètodes i eines molt sofisticades. Recordem l’afer del Catalangate; els atacs a ciutadans catalans amb la sofisticadíssima plataforma Pegasus de la també empresa israeliana NSO Group. Doncs bé, en el cas del Jorge Team, es veu que tocaven tots els pals; de l’atac més barroer amb força bruta enviant milers de peticions per segon a un servidor web per fer-lo caure, a la campanya atribuïda al tal Jorge, que han destapat els periodistes d’investigació Gur Meggido del diari empresarial israelià The Marker, Frédéric Métézeau de Radio France i Omer Benjakob del diari israelià Haaretz. Fent-se passar per clients que volien retardar la celebració d’unes eleccions a un país d’Àfrica han pogut filmar amb càmera oculta sis hores de reunions secretes amb el tal Jorge i l’han pogut desemmascarar: hola Tal Hanan.
Catalangate? Barçagate? Cambridge Analytica? Ex-agents de l’exèrcit israelià i del Mosad? Ningú no n’ha pagat la factura? Resulta que la història del Jorge Team, la de Cambridge Analytica i la de NSO Group són sinòptiques; es poden llegir l’una al costat de l’altra alhora. Totes tres són empreses on hi ha experts en ciberseguretat procedents de serveis secrets, exèrcit i departaments estatals, totes tenen programari mercenari que serveix per influir en processos democràtics, totes es neguen a parlar fent servir el comodí de la confidencialitat i totes utilitzen les infrastructures de telecomunicació com el teatre d’operacions i la informació com a munició.
Totes utilitzen les infrastructures de telecomunicació com el teatre d’operacions i la informació com a munició
Encara n’hi ha més. Les activitats d’NSO Group i de Jorge Team (o com es diguin les diferents empreses pantalla a través de les quals operen) han de ser aprovades pel ministeri de defensa israelià: totes les operacions de contractació de serveis hi passen i no es poden fer servir en països amics com els EUA, Regne Unit o Rússia. No sabem encara la relació del govern Netanyahu amb el tal Jorge però sí que sabem que l’estat d’Israel va fer servir les vendes de Pegasus a estats com Polònia, Hongria, Panamà i Mèxic per obtenir contrapartides a nivell geopolític. Una excel·lent investigació del New York Times demostra, entre altres coses, una correlació entre les vendes de Pegasus d’NSO a aquests països i els seus vots favorables a l’Assemblea General de l’ONU.
Però hi ha un altre estat guanyador, tant amb el cas de Pegasus com amb el Jorge: l’estat espanyol. Quan van sortir els primers casos d’espionatge amb Pegasus a Catalunya tots els indicis apuntaven a agències d’intel·ligència espanyoles: el temps, els objectius, l’abast, la coincidència amb esdeveniments rellevants només per àmbit espanyol, els costos de l’operació, el fet que només se subministra a agències governamentals. Les conclusions de l’informe del Citizen Lab així ho diuen. Només cal anar a l’hemeroteca per veure com de la fase de negació i de matar al missatger —de primer de quan t’han enxampat amb el carret del gelat— el govern espanyol va passar a les d’acceptació i de justificació via el comodí de la seguretat nacional —de primer d’estat—. En el cas del tal Jorge sembla que anem pel mateix camí: la coincidència amb un esdeveniment de rellevància local espanyola —el 9N—, les tarifes dels seus serveis —milions de dòlars—, el fet que els seus serveis també són visats pel govern israelià, l’objectiu i l’enregistrament al cap de l’oficina antifrau parlant amb el ministre d'Interior el 2016 afirmant allò de que “els hem destrossat el sistema sanitari” m’ho fan pensar.
Hi ha un altre estat guanyador, tant amb el Pegasus com amb el Jorge: l’estat espanyol
Li he fet el test de l’ànec al tal Jorge i sembla que el passa amb nota: si sembla un ànec, neda com un ànec i nyequeja com un ànec, probablement és un ànec. De moment l’únic que sabem és que l’ànec el vam pagar tots els ciutadans catalans, especialment els més febles que van veure com no els arribava la recepta, el metge no els podia atendre o com la seva operació s’ajornava. Ara només falta saber qui el va encarregar, segurament un tal Jorge.