Cada expert té el seu argument sobre quan i perquè la Xina passarà a dominar el món: el de l’argument demogràfic, el de les dades massives, el de la intel·ligència artificial, el de la computació quàntica i totes les possibles combinacions dels anteriors. El que no em pensava, però, és que la supremacia arribaria via els videojocs.
El debat entre psicòlegs i altres professionals de la salut sobre el seu impacte en la joventut és tant antic com el Pong. En mig segle de videojocs, nombrosos estudis seriosos s’han centrat en el seu impacte negatiu. La literatura és inabastable. Nogensmenys, i més recentment, d’altres estudis se centren en els aspectes positius que els videojocs tenen en la canalla. Un estudi de 2013 de l’Associació Americana de Psicologia descobria un impacte positiu en l’aprenentatge, la salut i les habilitats socials d’aquells que jugaven a videojocs, inclosos jocs violents!
Jugar una partida de Fortnite, posem per cas, desenvolupa habilitats cognitives com la navegació espacial, el raonament, la resolució de problemes, la memòria, la percepció i en fa més resilients els seus jugadors en perdre inevitablement la major part de partides. I un intangible: si jugar ens fa feliços això sol ja comporta una millora emocional a tenir en compte. Tot aquest recull tecno-optimista de beneficis no nega, emperò, que el consum irresponsable de videojocs (o de sèries de Netflix, notícies o llibres) no pugui tenir efectes negatius en la salut.
El que ningú no sap — les autoritats xineses tampoc — és si la limitació dels videojocs farà que la canalla passi el temps jugant a futbol al carrer
I això és precisament el que ocupa i preocupa les autoritats xineses. En una mesura molt controvertida, el govern d’aquell país han decidit que la canalla no podrà jugar a videojocs més de tres hores a la setmana i només en cap de setmana; els dies lectius a estudiar. No sorprèn, doncs, la decisió d’Epic Games de retirar el Fortnite de la Xina. Des del 2018 hi era present en proves, de l’1 de novembre no es podia descarregar ni registrar-s’hi i des del 15 de novembre, fa dos dies, que els seus servidors en territori xinès ja no estan actius. Game over.
Tot i que Epic Games es va avenir a tunejar el joc per al mercat xinès segons els requisits del seu govern, el Fortnite no havia estat a Xina el mateix fenomen de la resta del món. Els jugadors xinesos —no en sabem quants— no van jugar ben bé al mateix Fortnite que els 350 milions de jugadors de la resta del món; els avatars del joc xinès eren una mena d’hologrames que es “desconnectaven”, no morien, i al cap de 90 minuts de joc mostrava el missatge de “prou jugar i passa a estudiar”.
La versió oficial d’Epic Games és que s’ha acabat el període de test i tal dia farà un any, però tothom sap que les raons són les prohibicions del govern xinès. El que ningú no sap — les autoritats xineses tampoc— és si la limitació dels videojocs farà que la canalla passi el temps jugant a futbol al carrer, activitat que els ajudarà a desenvolupar habilitats cognitives com la navegació espacial, el raonament, la resolució de problemes, la memòria, la percepció i els farà més resilients en perdre inevitablement la major part de partits — i la llibertat de jugar a videojocs.