"L’INE seguirà la pista dels mòbils de tota Espanya durant vuit dies”. Així titulava la notícia el diari espanyol El País dimarts passat. L'Instituto Nacional de Estadística vol saber com ens movem els súbdits espanyols pel territori i pagarà mig milió d’euros a les tres principals operadores —Vodafone, Orange i Movistar— per les nostres dades de mobilitat. A partir d’aquí, pànic digital.
Literalment volen saber on anem a treballar, a l’hora que sortim de casa i a la que hi tornem i quan i on anem de vacances. Per això del 18 al 21 de novembre, dies laborables, analitzaran les posicions dels mòbils de la mitja nit fins les sis del matí per establir el nostre lloc de residència; i de les nou del matí fins a les sis de la tarda per saber els nostres moviments i on anem a estudiar o a treballar. L’estudi també preveu l’estudi de la mobilitat del diumenge 24 de novembre, del dia de Nadal i del 20 de juliol i 15 d’agost per analitzar els moviments estacionals en dates festives i de vacances. L’altre episodi perdut de Black Mirror.
Ens hem d’espantar? Sí i no. Comencem per la part fàcil, pel no. Per què puguem fer o rebre una trucada al mig del carrer el nostre mòbil ha d’estar connectat a una torre de telefonia mòbil. Evidentment, per tal que puguem rebre una trucada el nostre operador ha de saber en tot moment a quina torre estem connectats per a poder-l’hi enviar. Les operadores registren aquesta informació per a oferir-nos el servei de mobilitat. Ho signem quan acceptem el contracte amb l’operadora, aquell que tampoc no llegim. Aquestes dades són comprades habitualment per empreses i institucions per a fer-ne estudis.
"Pagarem entre tots mig milió d’euros de diners públics per dades que ja hem pagat de manera privada per generar-les"
Fins aquí seria un cas típic de “capitalisme de vigilància” (concepte encunyat per la psicòloga nord-americana Shoshanna Zuboff) si no fos perquè pagarem entre tots mig milió d’euros de diners públics per dades que ja hem pagat de manera privada per generar-les.
Per què ens hem d’espantar? Perquè el mitjà és el missatge i les paraules i el moment no son innocents. Per les nostres experiències recents com a país, societat i espècie, sabem del cert que tot el que fem mentre portem un mòbil a sobre pot ser monitorat. L’escàndol de Cambridge Analytica ens va permetre comprovar com es pot manipular un sistema democràtic sabent els patrons conductuals dels votants. Edward Snowden ens va avisar de com les agències de seguretat nord-americanes podien escoltar qualsevol conversa del món; ell mateix podia escoltar al president dels EUA; i la NSA va enregistrar les converses telefòniques d’Angela Merkel amb altres líders mundials. També sabem de la repressió digital de l’Estat espanyol el setembre i octubre del 2017 interceptant comunicacions i tancant webs contravenint les directives europees. També hem vist les precaucions del Tsunami Democràtic que amb cada nova plataforma de comunicació proposa un nivell més d’anonimització: de Twitter al canal de Telegram i del canal de Telegram a una app que s’activa amb un codi QR de confiança. Estem avisats.
"Si estudiar la mobilitat d’un grup humà serveix per salvar el planeta, o les dades del meu estil de vida serveix per curar el càncer, endavant"
La recollida de dades conductuals a partir del nostre comportament digital és una pràctica habitual que fan els proveïdors de serveis i aplicacions. De fet, no ens hauria d’espantar. Jo sóc molt favorable a cedir totes les meves dades, fins i tot les biomèdiques, de manera anònima i pel bé comú tal i com ho faig sempre que puc amb un bé tan íntim com la sang. Si estudiar la mobilitat d’un grup humà serveix per salvar el planeta, o les dades del meu estil de vida serveix per curar el càncer, endavant. Molt em temo que el projecte de l’INE va per aquí i no hi veig cap mà negra ni voluntat de control aquí darrera (afirmen que compleix la LOPD). El quid de la qüestió no és aquest.
La informació de l’article no té més molla que la que us he escrit a l’entrada de l’article. El perquè de tot plegat el teniu en la meta-informació de la notícia: en el diari espanyol que la publica, en el moment que la publica i en la deliberada elecció del concepte de “seguir la pista” a tots el mòbils d’Espanya. El que em porta a pensar en la intenció d’atemorir que hi ha darrera la publicació de la notícia.
Quan estic a punt de treure-m’ho del cap i autoflagelar-me per conspiranoic, m’arriba que La Guàrdia Civil ha enviat un requeriment a GitHub per què despengi dels seus servidors l’app de Tsunami Democràtic en base a “que el movimiento Tsunami Democràtic ha sido confirmado como una organización criminal que impulsa la comisión de ataques terroristas”.
Agrair l’encomiable feina de la Benemèrita, que m’acaba d’escriure la conclusió de l’article.