A l'entorn empresarial actual, i especialment dins les empreses familiars on s'entrellacen íntimament les relacions personals amb les responsabilitats professionals, cultivar l'autolideratge representa un pilar essencial per aconseguir un lideratge efectiu. Aquest enfocament subratlla la importància de desenvolupar la capacitat dels líders per dirigir-se a ells mateixos, gestionant les seves emocions i comportaments de manera que representin models a seguir per als seus equips i contribuir de manera significativa a una cultura organitzativa de benestar. Avançar cap a una gestió emocional efectiva significa desafiar i revisar alguns dels paradigmes mentals arrelats culturalment, especialment rellevants per a la Generació X.
Alguns d'aquests paradigmes que caldria desmitificar són:
- Les emocions no es troben al cor sinó al cervell. En una estructura que té més de 200 milions d'anys, el sistema límbic.
- La dicotomia que utilitzem per classificar la persona en emocional-racional està lluny de ser real, ja que la majoria de les nostres decisions són emocionals i la raó s'encarrega de justificar-les. Actuem en funció de l'estreta relació d'interdependència entre les emocions i els pensaments.
- El nostre comportament respon a la interpretació que fem dels fets, no n’és una conseqüència directa.
- La majoria de les persones tenen una resistència natural al canvi, que el nostre cervell conserva amb l'objectiu de minimitzar riscos i així complir amb el seu objectiu de mantenir-nos vius.
Gestionar les nostres emocions requereix aprendre a pensar com pensem, ja que la qualitat i el contingut dels nostres pensaments modela el cablejat del nostre cervell. L'autolideratge implica també l'adquisició d'una sèrie d'habilitats i competències clau que permeten a les persones liderar-se a si mateixes de manera efectiva. Una d'aquestes habilitats és l'autoconsciència, que es refereix a la capacitat de reconèixer i entendre les mateixes emocions, fortaleses, debilitats, valors i motivacions. L'autoconsciència permet als líders comprendre com els seus estats emocionals afecten el seu comportament i decisions, així com la manera en què impacten en els altres.
"L'autolideratge implica també l'adquisició d'una sèrie d'habilitats i competències clau que permeten a les persones liderar-se a si mateixes de manera efectiva"
Stephen Covey, autor d’Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, argumenta que la proactivitat és un altre component essencial de l'autolideratge. Ser proactiu significa prendre responsabilitat de la nostra pròpia vida, en lloc de culpar els altres o les circumstàncies de les nostres dificultats o fracassos. La proactivitat implica la capacitat d'anticipar-se als esdeveniments per poder-ne estar preparats, així com l'habilitat per prendre la iniciativa en la recerca de solucions als problemes. Una altra clau de l'autolideratge és la capacitat per establir i perseguir objectius clars i significatius, la qual cosa requereix una visió clara del que es desitja assolir i la determinació per continuar endavant, fins i tot davant d'obstacles i fracassos.
Els líders efectius es caracteritzen per la seva habilitat per fixar-se metes que no només són desafiants, sinó també alineades amb els seus valors i propòsits personals, cosa que els proporciona una font de motivació intrínseca que els impulsa a perseverar en els seus esforços. La gestió del temps i l'autodisciplina són també aspectes fonamentals de l'autolideratge. La capacitat per organitzar eficientment el temps, prioritzar tasques i mantenir un enfocament disciplinat cap al treball són essencials per assolir els objectius establerts. Això implica, sovint, dir no a distraccions i compromisos que no s'alineen amb les metes personals i professionals.
"La capacitat per organitzar eficientment el temps, prioritzar tasques i mantenir un enfocament disciplinat cap al treball són essencials per assolir els objectius establerts"
El desenvolupament de l'autolideratge requereix, a més, un compromís amb l'aprenentatge i la millora contínua, i això vol dir estar obert a noves idees, estar disposat a aprendre dels errors i buscar activament oportunitats per créixer tant personalment com professionalment. Els líders que es lideren a si mateixos de manera efectiva són aquells que adopten una mentalitat de creixement i veuen els desafiaments com oportunitats per aprendre i millorar. La mentalitat de creixement significa aprendre a rebre feedback. Per això és fonamental separar les emocions que el feedback pot despertar, dels missatges constructius que conté. Comença amb l'escolta activa: obrir la ment i silenciar les respostes internes. Demana exemples concrets per contextualitzar i finalitza amb gratitud, mostra de professionalitat i obertura. Aquesta distinció permet una avaluació objectiva i la identificació d'accions de millora.
En conclusió, l'autolideratge és una habilitat crucial que tots podem i hem de desenvolupar. En cultivar l'autoconsciència, la proactivitat, la capacitat per establir objectius, la gestió del temps, l'autodisciplina i el compromís amb l'aprenentatge continu, no només millorarem la nostra pròpia vida, sinó que també tindrem un impacte positiu en aquells que ens envolten i en les organitzacions de les quals formem part. L'autolideratge no és només la clau silenciosa de l'èxit empresarial i personal; és també un camí cap a una vida més plena i satisfactòria, establint un llegat de benestar i eficàcia per a generacions futures.