Per un tema que ara no ve al cas, aquest agost he visitat les platges del desembarcament de Normandia. A banda de ser un viatge allà on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, és també un viatge al passat proper, al present continu i al futur distòpic. Aixafar les platges on tants soldats van morir, passejar-se entre les 9.387 creus del Cementiri Americà, veure els canons, tancs, camions, jeeps i avions és una experiència.
Del que hi va passar, ho hem llegit i vist tot. Les dues pel·lícules canòniques són Salveu el soldat Ryan (1988, Steven Spielberg) i El dia més llarg (1962, Annakin, Marton, Oswald i Wicki). En sèrie podeu revisitar Band of brothers a HBO. El que no havíem vist mai encara és la Segona Guerra Mundial explicada en infografies. A Infographies de la Seconde Guerre Mondiale, Nicoals Aubin i Vincent Bernard recopilen una quantitat ingent de dades del conflicte que el dissenyador de dades Nicolas Guillerat ha convertit en infografies: 357 en total. La Segona Guerra Mundial, com no te l’havien visualitzat mai.
La casualitat va voler que l’experiència a Normandia acabés en el búnquer del comandament de la Wehrmacht a la ciutat de Caen, que tancava amb una projecció de gran format que començava amb la cara somrient d’Anna Frank i n’explicava la història.
Els Països Baixos, Bèlgica i França tenien abans de l’Holocaust una proporció de població jueva similar: Bèlgica i França un 0,75% i els Països Baixos, un 1,5%. A tots tres països hi havia un cert grau d’antisemitisme, però cap no discriminava per llei els jueus. Els tres països tenien un sistema de registre de la seva població essent el neerlandès el més exhaustiu en termes de recollida de dades dels seus ciutadans i el més eficient en la seva gestió. La prova es reflecteix en la xifra del 75% del total de jueus neerlandesos que els nazis van assassinar als camps d’extermini, el més alt en percentatge i en número absolut -102.000- dels tres països. I encara caldria afegir-hi 500 gitanos. A Bèlgica i França, amb sistemes de registre menys eficients, el genocidi de la població jueva va ser del 40% i el 25% respectivament.
El Sistema de Pagament i Personal Afganès és la base de dades que recull informació dels membres de l'exèrcit i la policia: des de la biometria, fins al cercle familiar i la fruita preferida
Aquests dies, els helicòpters, jeeps i carros armats americans abandonats han tornat a ser notícia, però ara a l’Afganistan; vídeos de talibans pujant a avions militars de l’exèrcit i confiscant material nord-americà s’han fet virals. El que no hem vist és com el nou govern ha guanyat també accés a les bases de dades dels ciutadans afganesos: el govern anterior mantenia bases de dades amb fins a 40 punts d’informació per persona dissenyades per evitar el frau en les forces de seguretat afganeses.
L’APPS, Sistema de Pagament i Personal Afganès, és la base de dades on hi ha registrats tots els membres de l’exèrcit i de la policia, amb un nivell de detall que identifica una persona amb dades biomètriques -escaneig de l’iris inclòs-, les seves preferències -fruita preferida-, cercle familiar -oncles i avis inclosos- i tots els noms dels dos ancians de la tribu que els van avalar.
Ni 1940 ni Kabul no són tan lluny.