L'apagada analògica de la ràdio. Fem-ho fàcil.

La ràdio és el gran supervivent de l'ecosistema mediàtic amb una capacitat d'adaptació que no té cap mitjà. Des que l'any 1888 Heinrich Hertz demostrés que les ones electròniques es propaguen per l'espai a la velocitat de la llum, la ràdio ha passat dels laboratoris, al menjador de casa, a la cuina, al cotxe i finalment a la butxaca en forma d'aplicació. El gran factor diferencial de la ràdio respecte a la resta dels mitjans és que l'experiència radiofònica no requereix de la nostra atenció focalitzada: podem conduir, cuinar, córrer i fins i tot treballar mentre escoltem la ràdio.

Però això sol no explica l'èxit de la ràdio. N'hi ha un d'intangible que donem per descomptat i que és la clau de volta de l'experiència radiofònica: la facilitat d'ús. Una ràdio s'engega pitjant un botó i no necessita manual d'instruccions.

No s'hi ha d'instal·lar res, no cal actualitzar-la, no cal posar-hi la paraula clau del WiFi per a que funcioni; clic i ja va. Aquesta facilitat d'ús té més implicacions de les que sembla.

La combinació d'aquests dos factors —facilitat d'ús i atenció dividida— han estat claus per a la supervivència del mitjà, la irrupció d'internet i el seu efecte amplificador l'ha fet créixer. Al nostre país la mitjana de temps d'escolta de ràdio és de 106 minuts al dia i el 87,2% dels internautes majors de 18 anys declaren escoltar ràdio en línia, sigui podcast o en directe (font CAC). Associem el període daurat de la ràdio als anys 1940 i 50 quan la ràdio era el mitjà dominant, però mai com ara s'havia produït i consumit tant contingut radiofònic, sigui AM, FM, ràdio digital o podcast.

Però tot això està a punt de canviar —tot ho està, de fet— perquè a Europa països com Noruega, Suïssa o el Regne Unit ja han anunciat l'apagada de la ràdio analògica. Bàsicament vol dir que el transistor de casa deixarà de funcionar. Al final d'aquest any Noruega farà efectiva l'apagada digital de ràdio i totes les emissions de FM passaran a ser digitals (DAB).

Es guanya en qualitat, s'allibera part de l'espectre radioelèctric (per a dades i telefonia) i pel mateix cost es poden enviar vuit estacions de ràdio en lloc d'una de la FM. Els contres són els 150 € que costa un receptor de ràdio nou i els problemes de seguretat pels dos milions de cotxes que no porten encara receptor DAB. Suïssa mira de reüll i ja ha anunciat la seva apagada pel 2020. La Gran Bretanya revisarà la política de ràdio un cop l'escolta digital superi el 50%, que amb el ritme actual serà a finals d'aquest any.

La limitada experiència que tinc en apagades analògiques em remet a la TDT dels cables, comandaments extra, continguts de poca qualitat i caos al dial. De tot menys fàcil i usable. La TDT em va durar un any escàs fins que vaig decidir saltar-me-la i anar directament a la tele per Internet —al Netflix i al TV3 a la carta—, fins que vaig passar d'una graella de canals a una graella d'aplicacions.

Amb la ràdio DAB podria passar una cosa similar. L'apagada analògica suposa l'alliberament de part de l'espai radioelèctric per a que sigui ocupat per les xarxes de telecomunicacions 3, 4 i 5G, fet que podria portar a la paradoxa que quan estigués desplegada al 100% hi hagués també un 100% de cobertura de dades d'alta de velocitat que permetés també la recepció de ràdio per Internet. El DAB podria ser la nova TDT. Un podcast fet a l'altra punta de món seria tan fàcil com engegar la ràdio FM. La pròxima gran evolució de la ràdio.

Avui et destaquem
Comentaris