Segurament molts pensen que la Llei de marques (Llei 17/2001, de 7 de desembre) té per objecte protegir les marques que es registren via Oficina de Patents i Marques. Però precisament la seva peculiaritat radica en què no només protegeix les marques registrades sinó també les que són conegudes o de renom dins del seu sector de mercat, independentment de l'enregistrament.
I què és una marca? Doncs qualsevol signe amb representació gràfica que distingeixi el nostre producte o negoci com, per exemple, un logotip; podent estar format per imatges, lletres, números, símbols o una combinació d'aquests, entre d'altres. És qualsevol signe que podem provar que és nostre, que la gent ens identifica amb ell i que ens diferencia d'altres competidors. Però això la llei li atorga una sèrie de drets, perquè ens puguem defensar.
Si bé, el no registrar la nostra marca pot tenir els seus inconvenients, com que haguem de provar que la marca és nostra i que la protecció sigui només temporal; mentre que si la registrem, tindrem un títol acreditatiu; el dret a utilitzar-la de manera exclusiva durant 10 anys (renovables) i el poder prohibir certs usos d'ella en el tràfic econòmic com, per exemple, que algú empri un nom semblant, per vendre, també productes semblants, creant un risc de confusió... Fins i tot, podríem reclamar un nom de domini. No obstant, emprant sempre els mecanismes legals que correspongui en cada cas.
L'enregistrament d'una marca és senzill però es complica en funció de si volem registrar per més d'un producte o servei i del territori de protecció (nacional, comunitari, internacional).
Opino que registrar una marca va més enllà de la formalitat jurídica i de la protecció ja que li estem atorgant un valor econòmic i corporatiu a la nostra marca, projectant d'aquesta manera una imatge més seriosa, també, del nostre negoci.