La presentació de l’informe sobre innovació en turisme urbà que acaba de fer l’associació Barcelona Global pot representar un punt d’inflexió en la manera com aborda el sector empresarial els reptes i els efectes no desitjats que genera l’èxit turístic de la ciutat.
Fins ara ens havíem trobat amb un silenci incomprensible per part dels representants més rellevants del sector turístic davant aquesta problemàtica. D’una banda, tot i la llarga trajectòria d’èxit que l’avalava, Turisme de Barcelona ha estat incapaç de reformular-se per superar la tradicional dedicació exclusiva a la captació de demanda. Entre la desconfiança dels responsables municipals i l’immobilisme del sector privat, Turisme de Barcelona –amb un director dimitit des de fa vora dos mesos-, n o ha estat capaç d’exercir el rol de punt de trobada entre operadors privats i sector públic i el lideratge que li corresponia.
El Gremi d’Hotels, encapçalat per un empresari que havia estat paradigma de la modernitat i la innovació però que ara ha corregut a apuntar-se a l’onada de trasllat de seus socials a Madrid, ha continuat practicant el paper de la trista figura que històricament havia exercit. Els nous operadors, locals i forans, s’han desentès de les necessitats col·lectives de la ciutat i del sector i han desistit de qualsevol intent de revifar i modernitzar les entitats representatives.
"Els nous operadors, locals i forans, s’han desentès de les necessitats col·lectives de la ciutat"
Només els nous operadors vinculats als apartaments, probablement a causa de l’entorn conflictiu en què es mouen, s’han preocupat d’alguna cosa més que del seu negoci estricte. I mentrestant, els grans equipaments i instal·lacions que viuen d’atreure atreuen centenars de milers de visites foranes– des de la Sagrada Família a la casa Batlló, des del Museu del Barça fins als grans festivals musicals- han continuat fent com sempre, rentant-se’n les mans com si això de la gestió del turisme no anés amb ells.
En aquest sentit, cal remarcar que a Barcelona Global, una associació transversal que “vol fer de Barcelona una de les millors ciutats del món per al talent i l’activitat econòmica”, dels vint socis corporatius protectors, només dos pertanyin al sector turístic, eDreams ODIGEO i Airbnb, que són dos operadors que no tenen res a veure amb els tradicionals del sector. I entre els 42 socis corporatius, només un pertany al sector, precisament la patronal dels apartaments turístics, Apartur.
Afortunadament, l’acte de presentació de l’informe va comptar amb un nombre més rellevant d’operadors turístics, tant pel que fa a hotels com a recintes i monuments singulars. Una llàstima que, per formular unes recomanacions força assenyades i que alguns ja havíem apuntat en diverses ocasions, van haver de cercar experts estrangers. És allò que quan es vol comunicar un missatge que pot resultar conflictiu es recorre a les patums foranes es perquè sembli més objectiu i més inqüestionable.
"Quan es vol comunicar un missatge que pot resultar conflictiu es recorre a les patums foranes es perquè sembli més objectiu"
Resulta especialment interessant l’aposta que fa Barcelona Global pels esdeveniments culturals i, sobretot per la música, com a element tractor i diferenciador de l’oferta de turística Barcelona. La tradició familiar del president de l’organització, Gonzalo Rodés, segur que hi té molt a veure.
I entre els hotelers que es van mostrar més compromesos amb el nou rumb que hauria d’emprendre, destaca un nom, Pau Guardans, també de nissaga il·lustre. Empresaris com Guardans poden representar el rejoveniment i la modernització del reduïdíssim nucli que ha estat encapçalant el sector durant trenta anys i que necessiten donar pas a visions més innovadores i més compromeses amb el futur del conjunt de la ciutat, que és l’atractiu principal que fa omplir els seus allotjaments.
Finalment, cal reconèixer que la persistència de l’equip municipal de govern a assenyalar les limitacions i els impactes a corregir de l’actual model turístic comença a tenir èxit, si més no entre els empresaris més inquiets i innovadors. Un equip de govern que, com quasi sempre, té més encert a l’hora d’identificar problemes que no pas de trobar-hi solucions. Però en l’any que resta de mandat i pensant especialment en el govern que surti de les pròximes eleccions municipals, hauria de ser més fàcil de trobar la complicitat imprescindible entre l’Ajuntament i els principals operadors del sector si realment es vol passar del diagnòstic a les solucions.