La crisi no tanca les empreses, la mala gestió sí

Albert Einstein (1879-1955) deia que, qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que a les solucions. Per a la majoria dels empresaris, la crisi, la reducció de les vendes, la falta de crèdit, la falta d'ajudes estatals, la falta de subvencions i una llarga llista de raons similars són els principals responsables, per no dir els únics, de la mala trajectòria dels seus negocis.

Si entrem en una anàlisi més profunda d'aquesta situació, els resultats mostren una realitat molt diferent que poc té a veure amb la crisi i molt amb la mala gestió interna de l'empresa que afecta l'organització, l'estratègia comercial, la política de preus, l'estructura de costos, la baixa productivitat, la poca qualitat dels productes, la baixíssima formació dels treballadors, l'arriscada gestió financera, una estructura comptable allunyada de la realitat i molts altres factors interns.

A L'Econòmic, Oriol Amat assenyalava les raons per les quals en un mateix escenari de crisi, algunes empreses funcionaven i altres no. Exportació, R D, formació, gestió eficient i amb visió de futur, destacaven com alguns dels punt clau. La pregunta que avui dia preocupa molts empresaris és si la tan anunciada sortida de la crisi és real o només és una il·lusió.

La resposta és evident. Depèn de l'empresa. Algunes no han patit, o molt poc, la crisi. Han fet els deures molt abans de les primeres alarmes econòmiques, preparant-se per respondre amb èxit als reptes i els canvis de model que la societat global ens està obligant a fer, mentre que moltes altres mai sortiran d'aquesta crisi fins que no comencin a canviar el seu enfocament i la seva manera de gestionar l'empresa.

Durant aquesta crisi, la gran majoria de les empreses han dedicat i dediquen grans esforços i recursos financers a incrementar les seves vendes i les seves quotes de mercat a base de polítiques de preus agressives i dràstiques reduccions de costos, com les principals mesures per obtenir els resultats tan desitjats que ajudin a mantenir viu el seu projecte empresarial. Els resultats finals han estat pitjors dels esperats, iniciant una desenfrenada espiral de reducció de despeses, que acaben sempre en acomiadaments, per seguir oferint preus encara més baixos, com l'única solució vàlida per a mantenir, recuperar o incrementar la sacrosanta quota de mercat perduda.

Amb aquesta estratègia, moltes empreses han anat forjant el seu propi declivi, sacrificant conceptes com a valor afegit, servei, qualitat i saber fer en favor d'un concepte tant volàtil i perillós com és el preu, oblidant que el client que només compra per preu sempre troba un proveïdor més barat, iniciant una guerra sense vencedors i molts vençuts.

Com expert de la gestió del marge, fa anys que explico a l'empresari la importància de centrar els seus esforços a millorar la seva rendibilitat gestionant el marge, invertir en productivitat per ser competitiu i sobretot formar i professionalitzar als seus treballadors per convertir-los en l'actiu que li permetrà ser competitiu a llarg termini sent la principal base per créixer, en lloc d'obsessionar a augmentar les seves vendes, participació en el mercat a força d'abaixar preus i reduir salaris.

La crisi no ha existit, no existeix, ni existirà per a les empreses ben gestionades i rendibles. La sortida real de la crisi només depèn de cada empresa i de cada empresari si han sabut aprofitar les lliçons d'aquests anys de grans dificultats econòmiques.

I si no, sempre podrem culpar Einstein.
Avui et destaquem
El més llegit